Es poden classificar segons el seu origen i es diferencien pel seu color i grandària principalment. Els tipus principals de festuc són el festuc de Sicília que és verd, el de Tunísia més petit i el Festuc de Llevant és de color groc, per això el menys benvolgut comercialment.
Els tipus principals que es troben al mercat són el festuc Noble o de Sicília l'ametlla del qual és verd i és molt benvolgut; el festuc de Tunísia, de menor grandària però igualment benvolgut i el festuc de Llevant amb la part comestible de color groc i menys acceptada pel seu sabor.
Normalment les varietats de festuc es classifiquen d'acord amb el seu lloc d'origen o de cultiu i cada país té les seves pròpies seleccions, les diferències principals de les quals són de color, sabor, grandària, època de recol·lecció i les seves qualitats.
Alguns dels conreessis més freqüents a Iran, principal país productor, són Mirhavy, Momtaz, Owhadi, Safeed, Wahedi, Sefideh-Montaz, Imperiale de Dameghan, Ravzine, Bademi i molts més com conreessis femenins. I com conreessis masculins s'utilitzen autòctons procedents de llavor.
Els conreessis més importants a Síria són Achouri, Batouri, Alemi, i Lazouardi. A Turquia ‘Uzun’, ‘kirmizi’, ‘Halebi’, ‘Abiad miwahi’, ‘El Jalale’, ‘Aintaby’ i ‘Ayimi’. En Turkestán ‘Kouchka’, ‘Akart-Tachecmé’ i ‘Chor-Tchéchimé’.
Una selecció de plantes procedents de llavor a l'àrea Kerman (Iran), es va introduir a Estats Units en 1957 per al seu ús comercial, sent el conrear femení Kerman el més estès a Califòrnia i molt benvolgut a tot el món; el conrear masculí estàndard és Peter. Altres varietats conreades a EUA són Joley, Xarxa Aleppo, Bronte, Lassen, Trabonella i Aleppo.
A Grècia es produeixen festucs de les varietats Lárnaca, Aegina i Pontikis.
Al Banc de Germoplasma de l'IRTA (Tarragona, Espanya) han donat bons resultats altres conreessis femenins com són Aegina, Mateur, i Lárnaca, que s'adapten a zones litorals. I els mascles ‘M-38’, ‘Peters T-41’ i ’M-P3’. A més, actualment compta amb les principals varietats del món, excepte les iranianes. Es conserven unes 45 varietats masculines i 30 femenines. També recullen sis espècies i híbrids interespecíficos (Pistacia atlantica, P. integerrima, P. khinjuk, P. palaestina, P. terebinthus i P. vora) de diverses procedències.
Algunes varietats de festucs
‘Kerman’
Festuc de gran grandària i de bona qualitat. Seleccionat a Iran, es va introduir a EUA i es conrea també a Espanya (a Castella-la Manxa) on els fruits maduren durant la primera quinzena de setembre.
‘Peter’
S'utilitza com conrear masculí amb Kerman, ja que té una bona producció de pol·len i coincideixen en part amb el període de floració. Seleccionat a Califòrnia.
‘Uzun’
Festuc de grandària mitjana, allargat i de color verd clar. És el més conreat a Turquia.
‘Kirmizi’
Festuc de grandària mitjana i de color vermellós. Juntament amb el conrear Uzum és el més conreat a Turquia.
‘Abiad miwahi’
Festuc de grandària mitjana, de color blanc i qualitat excel·lent. Conreat a Turquia.
‘Achouri’
Festuc de grandària mitjana, vermell, d'excel·lent qualitat i molt productiu. Conreat a Síria.
‘Batouri’
El fruit és gruixut, de color banquecino i de bona qualitat. Conrear important a Síria.
‘Sefideh-Montaz’ i ‘Imperiale de Dameghan’
El fruit d'aquestes varietats és arrodonit, gruix i de color groguenc. Conreessis molt benvolguts d'Iran.
‘Kouchka’
Festuc bastant gruixut, de color blanc crema i de bona qualitat.
‘Mateur’
Fruit allargat, grandària mitjana, de color groc verdós i de bona qualitat gustativa. Va ser seleccionat a Tunísia i dóna bons resultats a Espanya. A Castella-la Manxa, madura a la fi d'agost.
‘Larnaka’
Festuc de grandària mitjana, menys allargat que ‘Mateur’. Original de Xipre. Es conrea a Grècia i a Espanya donen bons resultats.
‘Aegina’
Fruit mitjà, allargat i semblança a el de ‘Mateur’. Procedeix de Grècia i també dóna bons resultats a Espanya.