Possiblement el seu origen es troba a les regions costaneres d'Europa, a partir de l'espècie Beta marítima o bleda marina, obtenint-se d'una banda la bleda (var.cicla) i per un altre la remolatxa (var.vulgaris). Els àrabs van ser els qui van iniciar el seu cultiu cap al 600 a. de C. Tant els grecs com els romà van apreciar les bledes no només com a aliment sinó també com a planta medicinal.

A Espanya el cultiu de la bleda té certa importància en algunes zones del litoral mediterrani (Barcelona, Murcia, València, i Màlaga) i també a Badajoz, Madrid i Zaragoza.

L'any 1999 es va obtenir una producció anual de bledes de 47.703 tones. L'exportació de bledes és poc significativa, sent el principal país de destinació França.

A Espanya hi ha una superfície total dedicada al cultiu de la bleda de 2.070 ha i la producció benvolguda l'any 1999 per comunitats va ser la següent:

Àrea	Hectàrees	Tones
Barcelona	450	10.835
Murcia	244	9.625
València	244	6.832
Badajoz	300	5.400
Màlaga	230	4.600
Cadis	249	3.840
Madrid	190	3.800
Zaragoza	163	2.771

Font: L'Horticultura Espanyola (2001) SECH.

S'observa que el cultiu de bledes a Espanya se centra a Barcelona i Murcia. Destaquem que la regió de Múrcia malgrat posseir la mateixa superfície de terra conreada que València la supera amb escreix en producció. Es tracta d'una espècie que es conrea en totes les zones hortícoles per a consum local; per la seva alta perecilidad (per la seva mala conservació) es produeix per comerç a distàncies grans.