La llimona és originària del sud-est asiàtic, encara que actualment es produeix en totes l'àrees tropicals i temperades del globus. El principal país productor és Mèxic seguit de l'Índia, mentre que Espanya és el primer país exportador de llimones i llimes.

La llimona és probablement originari del sud de la Xina on es rendeix culte al fruit sent un símbol de la felicitat, i es conrea a Àsia des de fa més de 2.500 anys. Una vegada estès el cultiu per la Xina va arribar a la zona de l'actual Iran. Van ser els àrabs a partir del segle X els qui ho van difondre per la conca mediterrània, per l'est cap a Grècia i per l'oest cap a Espanya.

Actualment es produeixen llimones en totes les àrees tropicals i temperades del planeta. Segons el Fresh Produeix Desk Book del 2001, la producció mundial de llimones i llimes aconsegueix al voltant de les 9.637.000 tones. La següent taula reflecteix clarament la distribució de la producció per continents.

PAIS	PRODUCCIÓ (milers tones)		%
	1998	1999
Africa	567	571	6
Àsia	3.058	3.061	32
Europa	1.685	1.641	17
Amèrica del Nord	2.265	2.293	24
Oceania	36	36	-
Sud-amèrica	1.979	2.035	21
TOTAL	9.590	9.637	100

Font: Fresh Produeix Desk Book (2001).

La producció europea ocupa el quart lloc en el rànquing mundial. Els principals països productors són Espanya, Itàlia i Grècia.

Els 10 principals països productors del món així com la seva evolució de producció en els últims anys, es reflecteix en la següent taula:

PAIS	PRODUCCIÓ (milers tones)
	1989-91	1996	1997	1998
Mèxic	727	1.126	1.126	1.091
Índia	747	980	1.000	1.000
Iran	460	754	940	1.000
Argentina	497	801	871	871
Estats Units	718	913	869	848
Espanya	603	484	647	688
Itàlia	674	610	615	610
Brasil	392	455	455	455
Turquia	374	401	270	360
Egipte	352	312	264	300

Font: Anuari FAO de Producció 1998 (inclou llimones i llimes).

Com es pot apreciar el país amb major producció en llimones i llimes és Mèxic, molt a prop es troba l'Índia i Iran la producció de la qual és similar.

A Espanya, la principal zona productora és la costa llevantina, sent València, Alacant i sobretot Murcia els més importants productors d'aquest fruit existint grans extensions dedicades a l'exportació de llimones per a Europa.

En la següent taula es detalla les 8 províncies amb major superfície conreada de llimones en 1989 expressada en hectàrees:

PROVÍNCIA	SUPERFÍCIE (ha)
Murcia	25.567
Alacant	15.553
Màlaga	5.588
Almeria	1.191
Sevilla	313
Canàries	265
Balears	264
València	220
TOTAL (tota Espanya)	49.566

Font: Anuari d'Estadística Agrària 1989. Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Secretaria General Tècnica.

Es pot comprovar analitzant les dades anteriors que més de la meitat de la superfície productora a Espanya se centra a la província de Múrcia, superant en superfície a tota l'àrea conreada a Alacant i Màlaga.
Font: Anuari d'Estadística Agrària 1989. Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Secretaria General Tècnica.

Quant a les exportacions, els 10 principals exportadors de llimones i llimes són:

PAIS	EXPORTACIONS
	tones 1998	milers de $ 1998
Espanya	501.177	260.636
Mèxic	217.679	54.907
Argentina	154.345	73.376
Estats Units	121.715	81.448
Turquia	103.475	58.001
Holanda	82.034	55.379
Sud-àfrica	55.000	17.050
Grècia	36.904	12.388
Itàlia	24.722	14.562
Uruguai	17.844	6.940

(Exportació de llimones i llimes)
Font: Anuari FAO de Comerç, 1998.

Es pot observar l'enorme diferència entre l'exportació d'Espanya i la resta dels principals països exportadors. Espanya exporta 280.000 tones més que el segon país exportador que és Mèxic. La quantitat de tones exportades per Espanya supera el total de tones exportades per Mèxic, Estats Units i Argentina.

Els deu principals països importadors de llimes i llimones són:

PAIS	IMPORTACIONS
	tones 1998	milers de $ 1998
Estats Units	183.473	58.750
Alemanya	133.045	88.359
França	116.726	84.994
Holanda	102.422	65.267
Polònia	96.966	42.946
Federació Russa	96.436	29.560
Japó	86.445	130.658
Regne Unit	61.928	50.734
Itàlia	61.345	44.366
Canadà	42.047	24.415

(Exportació de llimones i llimes)
Font: Anuari FAO de Comerç, 1998.

Es pot comprovar que les primeres posicions, a excepció d'Estats Units, les ocupen països nòrdics. Això és a causa que són països que a més de proveir el seu propi mercat interior, es dediquen a la reexportació.