La col llombarda, també cridada col vermella o estatge, és un repollo comestible de sabor lleugerament dolç i molt benvolgut, que es caracteritza per l'atractiu del seu color morat, magenta o porpra fosc de les seves fulles.

És una varietat seleccionada de la col comuna conreada en tota Europa i disponible durant tot l'any. Es conrea, prepara i consumeix de la mateixa manera que les altres cols.

La col llombarda una de les varietats de verdura més riques en seleni, el qual disminueix la pressió arterial, aporta oxigen al teixit muscular, produeix anticossos, desintoxica dels metalls pesats, prevé de l'esterilitat i activa el tiroide. La llombarda és pectoral i està indicada en la tisi i les pleuresías.

La col llombarda (Brassica oleracea, var. capitata), també cridada col vermella o estatge, és un repollo comestible de sabor lleugerament dolç i molt benvolgut, que es caracteritza per l'atractiu del seu color morat, magenta o porpra fosc de les seves fulles.

És una varietat seleccionada de la col comuna conreada en tota Europa i disponible durant tot l'any. Es conrea, prepara i consumeix de la mateixa manera que les altres cols. La principal diferència és que la col llombarda conté pigments d'antocianos responsables de la seva coloració i que es perden durant la cocció, encara que es mantenen bé en conserva.

Les fulles se superposen atapeïdament formant el repollo, que pot tenir forma aplatada, cilíndrica, esfèrica o ovalada. Generalment són repollos de fulles llises, de forma arrodonida i grandària mitjana, de precocitat intermèdia a tardana i que s'empren generalment frescos o bullits.

Normalment es cou i resulta molt bon ingredient per a diversos plats. Les varietats rodones i intensament acolorides s'empren generalment para adobats. També es poden servir una vegada cuites lentament en aigua, opcionalment condimentada. En molts països, és tradicional que la llombarda cuita formi part del menú de Nadal. A Madrid mateix, s'ha convertit en un dels símbols gastronòmics del Nadal, privilegi que fa que el seu preu es dispari quan arriben aquestes dates.

Es componen fonamentalment d'aigua encara que es consideren molt nutritives per la quantitat de vitamines i minerals que contenen. Presenten molt baixa aportació calòrica (18-21,78 kcal per 100 g de producte fresc) pel que es poden incloure en dietes hipocalóricas. Consumida crua o en amanida constitueix una important font de vitamina C per a l'organisme.

La seva conservació en el calaix de les verdures del frigorífic i embolicades en una bossa de plàstic perforat és la manera més adequada per mantenir-se en perfecte estat en la llar durant 2-3 setmanes.

La planta pertany a la família de les Cruciferae (Brassicaceae). Pertany a la gran espècie Brassica oleracea i correspon al grup de la varietat capitata. És una planta que produeix un cap compacte de fulles vermelles.

Es tracta d'una planta que s'espigola fàcilment amb el fred, per la qual cosa s'aconsella l'ús de túnels en plantacions primerenques de primavera.