Els tipus de pebrot es classifiquen per la seva grandària i pel seu sabor dolç o picante. Gairebé totes les varietats conreades a Europa pertanyen a l'espècie Capsicum annuum. Altres espècies, la majoria de pebrots picantes com són els famosos Chiles Jalapeños, etc. es conreen sobretot a Amèrica.

Existeixen diferents espècies que difereixen fonamentalment en el nombre i color de les flors per inflorescència, forma i tipus de fruits, durada del cicle vegetatiu, etc.; encara que hi ha unes altres i nombrosos tipus de pebrot, tant dolços com picantes.

Podem distingir les varietats de fruit gruixut, les de fruits de menor grandària i els molt estrets i allargats:

- Fruit gruixut: Infants, amb fruits de més de 250g de pes, ‘Gran de Plaza’ o ‘Morrón de Plaça’ amb forma de cor, ‘Morro de Vaca’ molt estesa a Espanya i rep altres noms com ‘Morrón Dolç’ o ‘De Freixe’, ‘Llarg de Reus’ en la costa mediterrània, conegut a França com a ‘Dolça d'Espanya’, ‘Najerano’ només en la Rioja, ‘Groc de Mallorca’ de fruit gruixut madurat en groc.

- Fruits de menor grandària: ‘Cistal’ i ‘Marconi’ (típica del País Basc a Guernica) usades per freir en verd, pebrot ‘De Padró’, i ‘D'Arnoia’ (típics de Galícia) empleades per a l'empanada gallega.

- Fruits molt estrets i allargats: ‘Guindilla Groga’ d'Ibarra, ‘Guindilla de Sant Sebastià’, etc. que es mengen tant en fresc com en adobat, altres varietats de guindilla picante s'utilitzen per a la conserva i unes altres de color ivori per a l'adobat en aigua-surt.

També es poden classificar els pebrots segons el seu sabor dolç o picante:

- Dolços: Es mengen crus, enters o trossejats en amanida o cuinats, tant en verd o morat, com ja madurs. Les varietats més conegudes són per exemple el Pebrot ^Valencià, Morrón, el de Musell o de Bonete, D'hora de València, Quadrat d'Amèrica, Del Bec, De Cristall, Groc i Verd de Mallorca, Najerano, Llarg de Reus o Gran de Torroella, Morro de Vaca i Cornicabra entre unes altres.

- Picantes: Contenen un alcaloide que produeix el sabor amarg o picante anomenat capsicina. Es consumeixen en cru o adobats i com a condiment en forma de pimentón. Les varietats més conegudes són per exemple els de tipus guindilla, el pebrot de Cornezuelo, el de Cerecilla o de les Índies, Rojo de Cayena, Picante Groc, Rojo Llarg, el de Padró, Ñora, etc.

A més d'Espanya, Itàlia també és un important país productor de pebrots frescos. A Itàlia, el tipus ‘Lamuyo llarg’, es conrea baix hivernacle a Sicília (collita entre març i juliol) i al sud de Roma i sobre el Mar Tirrè, en aquesta zona també es conreen els de tipus ‘Italià’ i ‘Califòrnia groc’ (juny-setembre).

A Àsia, després de Xina, Turquia és el país que més pebrot produeix; té dues grans zones productores, ambdues en la península d'Anatolia i sobre el Mar Mediterrani. En Antalya les varietats conreades en hivernacle són de tipus turcs, de color verd groguenc (octubre-març). En Izmir, zona més propera a Istanbul es conreen els de tipus Italià (juny-setembre).

A Amèrica del Nord, per la seva amplitud geogràfica, la producció de pebrot s'estén durant bona part de l'any. A aquesta oferta se sumeixi la importació de pebrot quadrat vermell d'Holanda (abril i octubre). També hi ha certa producció sota hivernacle en els EUA i Mèxic, però encara és bastant reduïda. A EUA els principals tipus de pebrot conreats són Bell o Califòrnia Wonder, Pebrot o Morrón de Conserva, Roumanian Sweet, Anaheim, Ample, Caloro, Jalapeño, Cayena, Sweet Cherry, Serrano i Tabasco en major proporció. A Mèxic els principals tipus de pebrots o de ‘chiles’ són Jalapeño, Serrano, Ample, Mulat, Pasilla, Bravo, Piquín, Chiltepín, Diversos (secs), Habanero, Manzano, Bell i uns altres.

Descripcions de tipus de pebrots

Capsicum annuum
Pertanyen a aquesta espècie gairebé tots els tipus conreats a Europa. Es poden distingir algunes varietats d'aquesta espècie que produeixen diferents tipus de pebrot per a consum, dolços i picantes. A més, hi ha dues varietats, la C. annuum var. cerasiforme i C. annuum var. fasciculatum, els fruits del qual són de petita grandària i s'utilitzen en jardineria.

Capsicum annuum var. grossum
Pebrot gran, de color vermell o verd de diferent to segons l'espècie, de forma globoso-ahovada, més o menys llargues i poden sobrepassar els 12cm. Solen ser lobulados en l'extrem oposat a el peduncle.

Morrón de conserva
Pebrots de color vermell intens, pell llisa, molt carnosos i sabor dolç, de forma acorazonada, d'igual diàmetre que longitud, entre 6 i 8cm. S'empren en la indústria conservera i poden ser de diferents varietats segons la precocitat (Arca, Creba, Trava i Daniel són precoces; Cinca és semiprecoz i Jonc és la més tardana).

Morrón dolç o ‘Morro de vaca’
Pebrot de superfície llisa, amb quatre lòbuls molt marcats en l'extrem, carn gruixuda de sabor dolç. És una mica més llarg que ample, entre 10 i 13cm.

Gran de plaça
Pebrot gran (12-14cm de llarg i 10-12cm d'ample) i de paret molt gruixuda de fins a 10mm. Superfície llisa, arrugada pels extrems i acaba en punta ampla. Sabor dolç i apropiat per rostir.

Ñora
Fruit gairebé esfèric, de color vermell, carnosos i duros, alguna cosa picantes i es conserven secs. S'utilitza per a l'elaboració del pimentón i per a salses.

Najerano
Fruit de grandària mitjana, forma cònica-apuntada i una mica corba. De color verd fosc abans de la maduresa, parets llises de grossor mitjà i sabor dolç.

Llarg de Reus
Pebrot de forma allargada que acaba en tres lòbuls, de 15-18cm de llarg i 6-10cm d'ample de la base. Superfície irregular i sinuosa. Parets gruixudes de fins a 6mm i sabor dolç. Es consumeix verd i madur.

Groc de Mallorca
Pebrot allargat, acaba en punta i es caracteritza pel seu color groc durant tot el cultiu. Superfície llisa, de 16-18cm de llarg i 6-8cm d'ample.

Verd de Mallorca
Té les mateixes característiques que el tipus Groc de Mallorca, excepte que és una mica més llarg i de color verd abans de la maduresa.

Dolç italià
Pebrot allargat i poc gruix. Carn fina, d'uns 3mm de grossor i sabor dolç, encara que de vegades una mica picante.

Marconi
Fruits de menor grandària, de color verd més clar i més aplanats que el tipus Dolç italià. Existeixen dos subvariedades, una de pebrots vermells i una altra de fruits grocs.

Califòrnia
Fruits curts, amples, amb tres o quatre cascos ben marcats, de secció quadrada, carn més o menys gruixuda (3-7mm). De color variable que pot ser vermell, groc, verd, taronja i fins i tot negre. Existeixen tres subgrups en funció de la grandària, àpex més o menys deprimit,…: Pebrot Califòrnia holandès, Pebrot Califòrnia americà i tipus Califòrnia italià.

Califòrnia Wonder
Fruit cilíndric, curt, de parets semigruesas i sabor dolç. És d'origen nord-americà.

Del Bec o ’pebrot de Piquillo’
Pebrot de forma cònica, estrets i allargats, de parets molt fines i sabor dolç.

De Cristall
Fruits vermells, allargats, mitjans i amb l'àpex agut o truncat. Superfície sinuosa i una mica solcada. Sabor dolç.

Lamuyo
Fruits llargs i quadrats amb carn gruixuda. Poden ser de color verd fosc, vermell o groc. Híbrid d'origen francès.

Capsicum annuum var. Longum
Els pebrots són el doble de llargs que d'amples, de forma prismàtica, àpex no lobulado, carnosos i de sabor dolç.

Cornicabra
Pebrot vermell, llarg i poc gruix, retorçat, superfície rugosa, carn fina i sabor dolç.

Capsicum annuum var. Acuminatum
Fruit llarg i agut; l'amplària és la desena part de la seva longitud.

Pebrot vermell llarg o ‘guindilla’
Pebrot picante, acabat en punta, de 12-15cm de llarg i 3cm d'ample.

Pebrot vermell de Cayena
Pebrot picante, cilíndric-cònic, amb la punta replegada en cornete i de 8 a 12cm de llarg.

De Padró
Pebrot alguna cosa picante, petit, de carn molt estreta i de poc pes. S'utilitza en adobats.

Capsicum annuum var. Annuum
Fruit amb carn ferma normalment i tova en alguns conreessis, amb llavors de color groguenc.

Xile Jalapeño
Són fruits carnosos i picantes. Es recol·lecten en estat inmaduro, de color verd si és per a indústria i vermells es destinen per assecar i ahumar, obtenint el producte conegut com chipotle. Existeixen diversos subtipos segons les característiques de la planta i del fruit. El ‘Típic’ els fruits del qual són cònics, saborosos i consistents. Superfície acorchada que evita el que la pell del fruit es desprengui en el procés d'adobat; el ‘Pelut’ de fruit una mica més llarg i estret, amb superfície menys acorchada pel que la seva destinació principal és el consum en fresc i el ‘Espinalteco o Pinalteco’ de fruits punxeguts, una mica més llargs i estrets que l'anterior i amb poca corchosidad. El ‘Morita o Boleta’ és de fruits rodons, gairebé sense corchosidad i és el menys acceptat comercialment.

A EUA s'han conreat varietats millorades com són Jalapeño M. Americà, de fruit allargat i Early Jalapeño amb fruits cònics. Tots dos amb prou feines mostren corchosidades. També s'han desenvolupat varietats de Jalapeño dolça com la TAM Mild Jalapeño-1, encara que no han tingut molt èxit.

Xile serrà o chile verd
Es consumeix normalment en fresc. Fruits allargats, molt picantes, verds en estat inmaduro i vermells, marrons, taronges o grocs quan maduren. En funció de la seva grandària i forma es coneixen tres categories: Balín, Típic i Llarg.

Xile Ample
Pebrots cònics o acorazonados, carn fina i moderadament picante. Inmaduros poden ser grocs o verds i quan maduren són vermells. D'aquest tipus s'obté el pimentón i els colorants. Existeixen subtipos com l'Ample o Poblano que es consumeix en verd i en vermell deshidratat; el Mulat o chile De Color quan madura és marró fosc, pica menys que l'anterior i s'usa deshidratat; el Miahueteco amb fruits estrets i més llargs, més picantes i per a consum en fresc (verd, vermell o marró); el Cristal·lí de De Doll amb fruits grans, carn prima, molt picante i color verd groguenc; El Rams amb fruits grans i molt picantes; el Negre i el Crioll Dolç de sabor no picante.

Xile Pasilla
Quan es consumeix en fresc se li crida Chilaca. Fruits allargats de color marró fosc quan maduren. La major producció es destina per deshidratar.

Capsicum annuum var. Aviculare
És una subespècie silvestredesde Colòmbia al Sud d'EUA

Xile Piquín
Es diu també chile de Muntanya o Chiltepín, encara que aquest nom se li dóna quan és més allargat. Són molt picantes. Es consumeix en verd, adobat i en sec.

Capsicum fructescens
Es conrea a Sud-amèrica i America central, Mèxic i Antilles, a EUA, on s'empra per preparar la ‘salsa Tabasco’ i en l'Índia, Java i arxipèlag malayo, s'empra per preparar la salsa ‘cary, carry o curri’. Se li coneix com a Pebrot de Cayena, Pebrot del Carib, ají o Pebrot de les Índies.
Els pebrots són petits, allargats, d'1 a 3cm de llarg i d'un grossor a la base de 4 a 6mm. Són de color vermell i amb llavors rodones, petites i de color clar. El seu sabor és molt picante.

Capsicum pubescens
Es conrea a Sud-amèrica. Els fruits són petits, picantes i amb llavors vermelles.

Xile Manzano
Se li crida també Perón i Prunera. Es conrea en sudamérica, Amèrica Central i a Mèxic. Els fruits són rodons, carnosos, de color verd brillant abans de madurar i groc o vermell després. Es consumeixen en fresc i són molt picantes.

Capsicum pendulum
Es conrea a Perú, Bolívia i Brasil. Els fruits són petits i picantes. Es coneixen com ‘chile’.

Capsicum sirvensis
Es conrea sobretot a Àfrica i Àsia. Són pebrots petits i picantes. S'usen per elaborar salses.

Capsicum chinense
Es troba de forma silvestre a Brasil, Equador i Perú i es conrea del sud de Bolívia al sud de Brasil, Beliza, Costa Rica, Mèxic, Nicaragua i Índies Occidentals. Fruit amb carn ferma i llavors de color groguenc.

Xile Habanero
Fruits arrodonits, d'uns 2 a 6cm de llarg i de 2 a 4cm d'ample. Són molt picantes. Passen del verd a ivori, groc, taronja o vermell en madurar. Es consumeix principalment en fresc.