La síndria està formada principalment per aigua (93%). Conté només 26 kcal/100 g, les quals procedeixen dels sucres propis del fruit. El color rosat de la carn de la síndria es deu a la presència del carotenoide licopeno. Aquest component és un carotenoide no provitamina A amb una bona activitat antioxidant. El licopeno representa un 30% del total de carotenoides en el plasma humà.

La major font de licopeno és el tomàquet. La síndria i l'aranja rosa són els altres fruits que aporten aquest carotenoide a la dieta humana. Estudis poblacionals mostren una relació entre el consum freqüent de tomàquets i productes del tomàquet i una disminució del risc de contreure càncer, particularment de pròstata. S'ha indicat que el licopeno pot ser el factor determinant que expliqui aquest efecte beneficiós. La síndria també és rica en vitamina C.

La síndria té diverses aplicacions curativas, en les quals intervenen la polpa, l'escorça o les llavors. Resulta beneficiosa contra les insolacions, la hipertensió o la faringitis entre altres malalties. És molt utilitzada en diversos països americans per les seves propietats curativas.

A més de per el seu sabor dolç i saborós i com a remei contra la calor i la set, la síndria s'usa amb finalitats medicinals, per tractar patologies com la insolació, la hipertensió, la faringitis o les nafres bucals.

Per combatre aquests problemes es pot consumir la polpa de la síndria, les seves llavors o fins i tot l'escorça. Les llavors contenen substàncies que fan baixar la tensió i alleugen els símptomes de la cistitis aguda, mentre que la polpa conté citrulina i arginina, dos compostos amb propietats diuréticas.

La síndria s'utilitza amb finalitats medicinals en molts països del centre i sud d'Amèrica. A Mèxic s'utilitza una cocció de fulles per combatre la malària. A Puerto Rico la carn madura s'utilitza com diurético i com a tònic per alleujar la bronquitis i les malalties pulmonars, mentre que a Veneçuela l'escorça s'usa per tractar les malalties hepàtiques.