Síndria, Citrullus lanatus / Cucurbitaceae
La síndria va començar a conrear-se a Àfrica, des d'on es va estendre per Europa, Pròxim Orient i l'Índia. Posteriorment va arribar a Xina i a Amèrica. Actualment és conreada sobretot a Àsia, encara que Àfrica, Europa i Amèrica del Nord també tenen produccions destacables. Xina és el principal país productor.
Existeixen dues hipòtesis sobre l'origen de la síndria. La primera d'elles és que deriva de poblacions silvestres d'Àfrica, mentre que altres investigadors apunten que és originària d'una espècie de Cucurbitácea que creix silvestre a la vall del Nil. Amb tota probabilitat, es va començar a conrear a Àfrica, des d'on es va dispersar pel Mediterrani, Pròxim Orient i l'Índia. Fins al segle XVI es tenen pocs registres sobre aquesta espècie, però a partir d'aquesta època comença a ser popular. La síndria va arribar a Amèrica amb la conquesta del Nou Món.
Actualment Àsia és el principal continent productor de síndries, amb més del 80% de la producció mundial. Àfrica, Europa i Amèrica del Nord tenen produccions similars, entorn dels 3-4 milions de tones anuals.
Font: Anuari FAO de Producció, 2000
Per països, el principal productor és Xina, amb un 60% de la producció total. Li segueixen Turquia, Iran, els Estats Units i Egipte. En la següent taula s'indiquen els 10 països que més síndria conreen.
Font: Anuari FAO de Producció, 2000
Quant a les exportacions, Mèxic, Espanya, Grècia, Estats Units i Hongria són els principals països, per sobre de les 100.000 tones anuals.
Font: Anuari FAO de Comerç, 2000
En la taula següent es recullen els 10 principals països importadors de síndria del món. El primer és Estats Units, seguit d'Alemanya, Canadà i Polònia.
Font: Anuari FAO de Comerç, 2000
Existeixen dues hipòtesis sobre l'origen de la síndria. La primera d'elles és que deriva de poblacions silvestres d'Àfrica, mentre que altres investigadors apunten que és originària d'una espècie de Cucurbitácea que creix silvestre a la vall del Nil. Amb tota probabilitat, es va començar a conrear a Àfrica, des d'on es va dispersar pel Mediterrani, Pròxim Orient i l'Índia. Fins al segle XVI es tenen pocs registres sobre aquesta espècie, però a partir d'aquesta època comença a ser popular. La síndria va arribar a Amèrica amb la conquesta del Nou Món.
Actualment Àsia és el principal continent productor de síndries, amb més del 80% de la producció mundial. Àfrica, Europa i Amèrica del Nord tenen produccions similars, entorn dels 3-4 milions de tones anuals.
| Continent | Tones | % |
|---|---|---|
| Àfrica | 3.149.710 | 5 |
| Àsia | 51.833.541 | 82 |
| Europa | 3.786.867 | 6 |
| Amèrica del Nord | 2.994.286 | 5 |
| Sud-amèrica | 1.346.164 | 2 |
| Oceania | 75.208 | - |
| Total | 63.185.776 | 100 |
Font: Anuari FAO de Producció, 2000
Per països, el principal productor és Xina, amb un 60% de la producció total. Li segueixen Turquia, Iran, els Estats Units i Egipte. En la següent taula s'indiquen els 10 països que més síndria conreen.
| País | Tones |
|---|---|
| Xina | 38.382.286 |
| Turquia | 3.925.000 |
| Iran | 2.300.000 |
| Estats Units | 1.874.500 |
| Egipte | 1.506.960 |
| Mèxic | 992.722 |
| Corea | 936.658 |
| Kazakhstan | 901.600 |
Espanya | 729.800 |
| Grècia | 650.000 |
Font: Anuari FAO de Producció, 2000
Quant a les exportacions, Mèxic, Espanya, Grècia, Estats Units i Hongria són els principals països, per sobre de les 100.000 tones anuals.
| País | Tones |
|---|---|
| Mèxic | 260.817 |
| Espanya | 225.765 |
| Grècia | 202.717 |
| Estats Units | 147.376 |
| Hongria | 121.475 |
| Malàisia | 98.635 |
| Itàlia | 96.462 |
| Singapur | 44.398 |
| Xina | 35.928 |
| Kazakhstan | 26.974 |
Font: Anuari FAO de Comerç, 2000
En la taula següent es recullen els 10 principals països importadors de síndria del món. El primer és Estats Units, seguit d'Alemanya, Canadà i Polònia.
| País | Tones |
|---|---|
| Estats Units | 218.456 |
| Alemanya | 168.928 |
| Canadà | 146.792 |
| Polònia | 101.325 |
| Xina | 95.835 |
| Singapur | 92.081 |
| Itàlia | 88.428 |
| França | 78.265 |
| Emirats Àrabs | 70.000 |
| República Txeca | 60.996 |
Font: Anuari FAO de Comerç, 2000
| Interempresas Media, S.L. / 2024 | [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad] |