L'origen de l'aranja no és molt clar, certs autors afirmen que es tracta d'un encreuament natural entre taronger dolç i la toronja o pummelo (cítric més tropical) que va tenir lloc a Barbados, en les Índies Occidentals cap a l'any 1700. Es pensa que les llavors de pummelo van ser introduïdes per un Barbados de mans d'un capità anglès anomenat Philip Shaddock en 1649, encara que no es van tenir referències d'aquesta fruita fins a 1823.

Les aranges es produeixen en àrees tropicals i temperades, collint-se durant l'hivern. La producció es destina per a consum en fresc o per a l'elaboració de melmelada i suc. La producció mundial ronda els 4.700.000 tones, mentre que la producció europea és d'ordre de 49.000 tones.

En la següent taula es mostren les dades de producció mundial:

PAIS	PRODUCCIÓ (milers de tones)		%
	1998	1999
Africa	370	376	8
Àsia	1.018	996	21
Europa	49	49	1
Amèrica del Nord	2.993	2.922	61
Oceania	21	21
Sud-amèrica	422	418	9
TOTAL	4.873	4.782	100

Font: Fresh Produeix Desk Book 2001

Estats Units és el productor capdavanter a nivell mundial amb mes del 50% de la producció, de la qual aproximadament el 45% es destina al consum en fresc. Altres productors importants són Argentina, Cuba, Xipre, Israel, Mèxic, Moçambic i Sud-àfrica.

Els deu primers països exportadors de cítrics, entre els quals s'inclou l'aranja, diferents a les taronges, tangelos (híbrids d'aranja i mandarina) i mandarines són:

PAIS	EXPORTACIONS
	tones 1998	milers de$1998
EstadosUnidos	388.099	195.673
Israel	130.500	65.320
Holanda	113.444	62.990
Bèlgica-Luxemburg	86.345	51.996
Sud-àfrica	76.000	37.860
Turquia	42.018	19.730
Argentina	27.224	12.665
Xipre	26.283	10.154
Swazilàndia	22.000	5.500
Espanya	21.323	11.361

Exportació d'altres cítrics)
Font: Anuari FAO de Comerç, 1998.

Es pot observar la diferència entre l'exportació d'Estats Units i la resta dels principals països exportadors entre els quals es troba Israel, un dels principals proveïdors d'Europa. Pot sorprendre que països nòrdics com Holanda i el Benelux estiguin entre els principals exportadors, això és a causa que són països ‘reexportadores’ és a dir ports d'entrada i redistribució a Europa.

A Espanya el consum de l'aranja no és molt significatiu encara que va en augment. La principal sortida de l'aranja conreada a Espanya és el mercat europeu, on la qualitat de les aranges alacantines, murcians i valencians és molt benvolguda. En els últims anys províncies andaluses com Sevilla, Màlaga i Almeria han incrementat les seves produccions d'aquest agre amb vista als mercats europeus.

El principal país importador d'aranja és el país nipó, Japó, amb una certa diferència pel que fa al segon quant a volum d'importació tal com reflecteix la taula:

PAIS	IMPORTACIONS
	Tones 1999	milers de $ 1999
Japó	262.416	233.645
França	134.190	77.519
Holanda	133.577	71.325
Bèlgica-Luxemburg	107.711	55.627
Alemanya	85.409	48.764
Regne Unit	75.813	39.547
Canadà	58.818	29.805
Xina	40.375	22.583
Itàlia	37.019	18.717
Polònia	31.484	12.793

Font: ( http://www.fao.org)