Papaia, Carica papaya / Caricaceae
Gestió de l'ambient de postcollita
La papaia es conserva en condicions òptimes a una temperatura entre 7 i 13ºC, segons l'estat de maduresa, i una humitat del 90-95%. Es poden usar aplicacions d'etilè per accelerar i uniformitzar la maduració. També es poden usar tractaments per calor per eliminar els insectes possibles.
Les condicions òptimes de conservació de la papaia varien segons l'estat de maduresa en què es cullin. Si s'agafen verds o amb una cambra de la seva superfície de color groc s'han de mantenir a 13ºC. Si estan parcialment madures (entri ¼ i ½ de la seva superfície de color groc), la temperatura ha de baixar-se a 10ºC. Si estan madures (més de la meitat de la pell groga) la temperatura òptima és de 7ºC. La humitat relativa òptima en tots els casos és del 90-95%.
La papaia respon a l'aplicació d'etilè. Si s'exposa a una atmosfera amb 100ppm d'aquest gas, entre 20 i 25ºC i amb una humitat del 90-95% durant 24-48 hores la maduració és més ràpida i més uniforme.
Si s'usen atmosferes modificades es pot retardar la maduració i millorar la fermesa del fruit. Les condicions òptimes són de 3-55% d'oxigen i 5-8% de diòxid de carboni. En aquestes condicions i amb una temperatura de 13ºC poden conservar-se fins a 5 setmanes, mentre que en atmosfera normal el màxim és de 4 setmanes.
Es poden usar tractaments de calor per controlar els insectes. Existeixen diversos mètodes:
Aigua calenta: 30 minuts a 42ºC seguits de 20 minutos a 49ºC.
Vapor d'aigua: per a això s'aconsegueix una temperatura de 44,4ºC i es manté durant més de 8 hores.
Aire calent: a intervals de dues hores es tracten les papaies durant a 43ºC, 45ºC, 46,5º i finalment a 49ºC.
Problemes de postcollita
Les papaies poden sofrir diferents problemes com a alteracions fisiològiques durant la seva conservació produïdes per un excés de fred o calor. També poden veure's afectades per malalties com Colletrotichum gloesporioides, Poma caricae-papayae, Phomopsis caricae-papayae i Phytophthora nicotianae.
Entre els diversos problemes que poden sofrir les papaies durant la seva conservació estan els danys mecànics i diverses alteracions fisiològiques i malalties.
La pell de la papaia és prima i ofereix una protecció escassa; fàcilment es danya per frecs, cops o corts.
Entre les alteracions fisiològiques estan:
Abrasions de la pell: es caracteritza per l'aparició de zones que queden de color verd en madurar i que es trenquen accelerant la pèrdua d'aigua.
Danys per fred: produeixen l'aparició d'hoyuelos en el fruit, taques, maduració desigual, escaldadura de la pell i aparició d'àrees endurides en la polpa que es torna aquosa. Les papaies verdes són més susceptibles que les madures.
Danys per calor: si s'exposen les papaies a temperatures per sobre de 30ºC durant més de 10 dies es produeixen alteracions com a maduració irregular i estovament excessiu. Aquests danys es minimitzen amb un refredament ràpid a 13ºC després del tractament per calor.
Entre les malalties que afecten a la papaia durant la conservació estan les següents:
Antracnosis: l'origina el fong Colletrotichum gloesporioides i és la principal causa de pèrdues en poscosecha. Produeix lesions petites, marrons i superficials que poden aconseguir 2,5cm o més.
Poma caricae-papayae és un fong que afecta al peduncle del fruit, tornant-ho marró o negre.
Phomopsis caricae-papayae afecta al fruit tornant la pell de color negre i estovant-la.
Phytophthora nicotianae és un fong que produeix zones aquoses en el fruit que posteriorment es recobreixen d'una pelusilla de color blanc.
Les estratègies de control d'aquestes malalties són un maneig acurat per reduir els danys mecànics, refrigerar el producte l'abans possibles, aplicar fungicides com tiabendazol i submergir els fruits en aigua calenta a 49ºC durant 20 minutos.