Es creu que l'espàrrec és originari de les conques del Tigris i Eufrates. Al principi era una planta espontània que creixia en els terrenys sorrencs del continent euroasiàtic. Se sap que ja era conreada pels egipcis cap a l'any 6000 a. de C., i des d'allí es van difondre a Grècia i Itàlia. Posteriorment la planta va ser introduïda a Espanya pels romans. Va tenir una època de decadència fins a 1300 aproximadament, encara que durant l'Edat Mitjana va tornar a ser molt benvolgut.

Fins a finals del segle XIX l'espàrrec verd va ser el tipus majoritari. A partir d'aquesta data es va començar a conrear sota terra, estenent-se el cultiu de l'espàrrec blanc.

La producció mundial de l'espàrrec se centra sobretot a Àsia, amb un 84% del total. El principal país productor del món és Xina, a molta distància dels següents països, que són Perú, Estats Units i Japó.

La producció mundial és.

Continent	Milers de tones	%
Àfrica	42	1
Àsia	3.501	84
Europa	236	6
Amèrica del Nord	165	4
Oceania	15
Sud-amèrica	208	5
Total	4.167	100

Font: Anuari FAO de producció, 2000

Els 10 principals països productors són:

País	Milers de tones
Xina	3.407
Perú	183
Estats Units	101
Japó	80
Mèxic	62
Espanya	61
Alemanya	45
el Marroc	36
Grècia	35
França	29

Font: Anuari FAO de producció, 2000

Els 10 principals països exportadors són:

País	Milers de tones
Mèxic	41
Perú	26
Grècia	24
Estats Units	21
Espanya	18
Austràlia	8
Països Baixos	8
França	5
Xile	5
Filipines	4

Font: Anuari FAO de Comerç, 2000