Patata, Solanum tuberosum / Solanaceae
La patata és originària d'Amèrica del Sud on per als indígenes era un aliment bàsic. No va ser fins al segle XIX, quan Europa es va interessar per conrear-la de forma intensiva.
El principal país productor és la Xina, mentre que Holanda es presenta com el líder en exportacions.
L'origen de la patata sembla ser els Andes d'Amèrica del Sud i es conrea des de temps remots en els planells de Xile, Perú i Equador.
Els primers exploradors espanyols li van dedicar una especial atenció atès que juntament amb el blat de moro formava part del principal aliment de la població indígena. La van portar a Espanya a mitjan segle XIV i va anar al principi conreada amb finalitats estètiques més que econòmics dedicant-se principalment a l'alimentació del bestiar.
Conforme el temps passava i les varietats anaven millorant en sabor i grandària, el poble la va introduir en la seva dieta, donades les enormes penúries d'aquell moment.
En poc temps el seu cultiu es va estendre pels països d'Europa, i van anar els francesos, italians i anglesos els que més atenció li van prestar ja que van intuir les enormes possibilitats que tenia aquest cultiu que pràcticament podia conrear-se en tots els climes.
Irlanda va ser el país que més es va interessar a intensificar el seu cultiu, arribant a ser un aliment bàsic en la dieta diària, la hi va cridar en aquells dies ‘pa dels pobres’. Tant va ser així que quan va aparèixer la malaltia de ‘míldiu’ i va arrasar amb gran part de les collites, es va produir un èxode de la població irlandesa cap a Amèrica del Nord fugint d'aquella penúria.
El cultiu no es va intensificar fins al segle XIX, donat l'enorme consum del tubercle i de les noves varietats més productives i rendibles.
La patata és un producte de gran consum i molt utilitzat en la indústria, la qual cosa ha conduït al fet que es conreï en tots els continents en grans quantitats.
A Espanya, la major part de la patata conreada es destina a l'exportació sobretot la primerenca i ultratemprana, gràcies al nostre privilegiat clima podem ser els primers a oferir certes varietats als mercats centreeuropeus.
La producció mundial ve encapçalada per Europa, seguida d'a prop per Àsia tal com reflecteix la següent taula:
Font: Fresh Produeix Desk Book (2001).
Els 10 principals països productors així com la seva evolució de producció en els últims anys, es reflecteix en la següent taula:
Font: Anuari FAO de producció (1998).
Com es pot apreciar la Xina és el país amb major producció del món seguida per la Federació Russa i Polònia, la qual cosa s'explica donat la bona adaptació de la patata a climes freds.
A Espanya, les principals zones productores són les Illes Canàries on es conrea la varietat ultratemprana i el litoral Mediterrani i Illes Balears on es conrea la varietat primerenca.
Quant a les exportacions els 10 principals exportadors de patates són:
Font: Anuari FAO de Comerç (1998).
Es pot observar com el primer país exportador és Holanda, a més d'exportar el tubercle per a consum, exporta gran quantitat de sement per a la reproducció
Quant a les importacions els 10 països importadors més importants són:
Font: Anuari FAO de Comerç (1998)
Es pot observar d'aquestes taules que els països del nord d'Europa són els principals importadors de patates, gran part d'ella en forma de sement.
El principal país productor és la Xina, mentre que Holanda es presenta com el líder en exportacions.
L'origen de la patata sembla ser els Andes d'Amèrica del Sud i es conrea des de temps remots en els planells de Xile, Perú i Equador.
Els primers exploradors espanyols li van dedicar una especial atenció atès que juntament amb el blat de moro formava part del principal aliment de la població indígena. La van portar a Espanya a mitjan segle XIV i va anar al principi conreada amb finalitats estètiques més que econòmics dedicant-se principalment a l'alimentació del bestiar.
Conforme el temps passava i les varietats anaven millorant en sabor i grandària, el poble la va introduir en la seva dieta, donades les enormes penúries d'aquell moment.
En poc temps el seu cultiu es va estendre pels països d'Europa, i van anar els francesos, italians i anglesos els que més atenció li van prestar ja que van intuir les enormes possibilitats que tenia aquest cultiu que pràcticament podia conrear-se en tots els climes.
Irlanda va ser el país que més es va interessar a intensificar el seu cultiu, arribant a ser un aliment bàsic en la dieta diària, la hi va cridar en aquells dies ‘pa dels pobres’. Tant va ser així que quan va aparèixer la malaltia de ‘míldiu’ i va arrasar amb gran part de les collites, es va produir un èxode de la població irlandesa cap a Amèrica del Nord fugint d'aquella penúria.
El cultiu no es va intensificar fins al segle XIX, donat l'enorme consum del tubercle i de les noves varietats més productives i rendibles.
La patata és un producte de gran consum i molt utilitzat en la indústria, la qual cosa ha conduït al fet que es conreï en tots els continents en grans quantitats.
A Espanya, la major part de la patata conreada es destina a l'exportació sobretot la primerenca i ultratemprana, gràcies al nostre privilegiat clima podem ser els primers a oferir certes varietats als mercats centreeuropeus.
La producció mundial ve encapçalada per Europa, seguida d'a prop per Àsia tal com reflecteix la següent taula:
País | Producció(milers tones) | % | |
|---|---|---|---|
| 1998 | 1999 | ||
| Africa | 8.955 | 8.933 | 3 |
| Àsia | 103.401 | 105.046 | 36 |
| Europa | 137.892 | 135.542 | 45 |
| Amèrica del Nord | 27.779 | 28.010 | 10 |
| Oceania | 1.879 | 1.899 | 1 |
| Sud-amèrica | 13.468 | 14.899 | 5 |
| TOTAL | 293.374 | 294.329 | 100 |
Font: Fresh Produeix Desk Book (2001).
Els 10 principals països productors així com la seva evolució de producció en els últims anys, es reflecteix en la següent taula:
País | Producció (milers tones) | |||
|---|---|---|---|---|
| 1989-1 | 1996 | 1997 | 1998 | |
| Xina | 31.189 | 53.079 | 47.639 | 47.789 |
| Federació Russa | - | 38.652 | 37.040 | 31.300 |
| Polònia | 33.247 | 27.217 | 20.776 | 25.949 |
| Índia | 14.944 | 18.843 | 25.065 | 25.065 |
| Estats Units | 17.995 | 22.618 | 21.116 | 21.671 |
| Ucraïna | - | 18.410 | 16.701 | 17.500 |
| Alemanya | 14.057 | 13.558 | 12.067 | 11.712 |
| Bielorússia | - | 10.881 | 6.942 | 10.000 |
| Holanda | 6.947 | 8.081 | 7.973 | 7.704 |
| França | 5.213 | 6.249 | 6.686 | 6.200 |
Font: Anuari FAO de producció (1998).
Com es pot apreciar la Xina és el país amb major producció del món seguida per la Federació Russa i Polònia, la qual cosa s'explica donat la bona adaptació de la patata a climes freds.
A Espanya, les principals zones productores són les Illes Canàries on es conrea la varietat ultratemprana i el litoral Mediterrani i Illes Balears on es conrea la varietat primerenca.
Quant a les exportacions els 10 principals exportadors de patates són:
País | Exportacions | |
|---|---|---|
| Tones 1998 | Milers de $ 1998 | |
| Holanda | 1.420.892 | 354.734 |
| França | 1.248.937 | 255.210 |
| Bèlgica-Luxemburg | 1.179.823 | 168.969 |
| Alemanya | 930.475 | 102.577 |
| Canadà | 631.528 | 128.942 |
| Estats Units | 304.038 | 92.967 |
| Itàlia | 278.690 | 90.686 |
| Espanya | 230.561 | 74.068 |
| Egipte | 228.467 | 43.224 |
| Argentina | 128.974 | 14.292 |
Font: Anuari FAO de Comerç (1998).
Es pot observar com el primer país exportador és Holanda, a més d'exportar el tubercle per a consum, exporta gran quantitat de sement per a la reproducció
Quant a les importacions els 10 països importadors més importants són:
País | Importacions | |
|---|---|---|
| Tones 1998 | Milers de $ 1998 | |
| Holanda | 1.339.402 | 126.911 |
| Bèlgica-Luxemburg | 903.161 | 146.715 |
| Alemanya | 685.240 | 181.039 |
| Espanya | 597.757 | 139.123 |
| Itàlia | 451.701 | 101.873 |
| ReinoUnido | 442.710 | 177.666 |
| França | 360.597 | 94.616 |
| Portugal | 241.877 | 54.3968 |
| Federació Russa | 138.185 | 26.534 |
| Sri Lanka | 109.498 | 22.655 |
Font: Anuari FAO de Comerç (1998)
Es pot observar d'aquestes taules que els països del nord d'Europa són els principals importadors de patates, gran part d'ella en forma de sement.
| Interempresas Media, S.L. / 2024 | [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad] |