L'api és un vegetal amb pecíols llargs, carnosos i suculents que es coneixen amb el nom de penques. Aquestes poden consumir-se crues en amanides o soles, fregides, cuites, amb salses i com a condiment de sopes, estofats, etc. També poden utilitzar-se com aromatizante, a més de les penques, les fulles i llavors de la planta. En la indústria agroalimentària s'utilitza l'api de formes diverses; tal és el cas de l'api en conserva, l'api deshidratat o fins i tot l'extracció d'oli.

És una font de vitamines, sobretot A i C. Dues tiges d'api, subministren aproximadament un 15% de la ingesta diària recomanada de cadascuna d'aquestes vitamines. Encara que l'api blanc no conté molta provitamina A. La vitamina C té propietats antioxidants i protegeix contra diversos tipus de càncer. L'api, conté a més, una quantitat important d'àcid fólico.

L'api té sabor amarg i forta aroma pel que a més del consum de les penques, s'utilitza com aromatizante.

L'api és un vegetal amb pecíols llargs, carnosos i suculents que es coneixen amb el nom de penques. Aquestes poden consumir-se crues en amanides o soles, fregides, cuites, amb salses i com a condiment de sopes, estofats, etc. També poden utilitzar-se com aromatizante, a més de les penques, les fulles i llavors de la planta. En la indústria agroalimentària s'utilitza l'api de formes diverses; tal és el cas de l'api en conserva, l'api deshidratat o fins i tot l'extracció d'oli.

L'api és una font de vitamines del grup B, C i A; així, dues tiges proporcionen aproximadament el 15% de la ingesta diària recomanada de vitamines A i C. El sabor amarg i forta aroma és a causa d'alguns components com són un glucósido anomenat apiina i l'oli anomenat apiol, no obstant això, les varietats modernes tenen aquest sabor amarg molt reduït.

L'api consta de la tija, buit, cilíndric, angulós, asurcado i curt del que surt una roseta de fulles alternes, el pecíol de les quals carnoso són les penques abans citades. Existeixen diferents varietats segons la seva part comestible i el seu color blanc o verd.

La data de recol·lecció pot ser entre l'estiu i intervinguts de tardor, encara que depèn de la varietat, de les dates de sembra i trasplantament, i per descomptat del clima de la zona.

Es pot conservar durant dos o tres mesos en condicions de baixes temperatures (0,5-1ºC) i humitat relativa entre 90-95%.

La planta és herbàcia i consta d'una tija buit, acanalat, cilíndric i ramificat del que brollen les fulles grans els pecíols de les quals són les penques comestibles.

L'api és una planta herbàcia que pertany a la mateixa família que el julivert, la pastanaga i els naps; les Umbelíferas.

La tija que s'allarga, en condicions normals durant el segon any, és bastant ramificat, buit i acanalat, pot aconseguir de 30 a 80cm d'altura o fins i tot fins a 1m. L'arrel principal és pivotante i profunda, les secundàries són superficials.

Les fulles brollen en forma de corona i són grans, amb el àpex de el limb dentat; el pecíol es denomina ‘penca’, sent molt gruixuda i carnosa; és la principal part comestible.

Al segon any de cultiu la tija creix més i surten les flors blanques o estatges. Els fruits són molt petits, de color marró, arrodonits, aixafats d'una banda i corbats per l'altre, són usualment considerats com a llavors.