L'espinac és una planta herbàcia les fulles de la qual, verdes i disposades en roseta, es consumeixen tant crues com cuinades. Les fulles tenen forma ovalada i aspecte rugós, podent ser senceres o dentades. És molt nutritiva, saborosa i fàcil de digerir. Els àrabs la consideraven la reina de les verdures.

Igual que la majoria de les hortalisses de fulla, presenten una gran quantitat d'aigua i molt baix percentatge de proteïnes, hidrats de carboni i lípids. Es distingeix per la seva elevada riquesa nutricional, ja que pel seu contingut en vitamines i minerals supera a la resta de verdures.

Els espinacs presenten una gran quantitat d'aigua i molt baix contingut de proteïnes, hidrats de carboni i lípids. Posseeixen un alt valor nutricional, sent una de les verdures més riques en calci, magnesi, ferro i potassi, així com en vitamines A, C i àcid fólico. Els espinacs són molt eficaços en tractaments d'anèmies, per accelerar la reposició de sang després d'operacions, així com per tractar hemorràgies internes.

L'espinac (Spinacia oleracea) és una planta herbàcia les fulles de la qual, verdes i disposades en roseta, es consumeixen tant crues com cuinades. Les fulles tenen forma ovalada i aspecte rugós, podent ser senceres o dentades. És molt nutritiva, saborosa i fàcil de digerir. Els àrabs la consideraven la reina de les verdures.

Igual que la majoria de les hortalisses de fulla, presenten una gran quantitat d'aigua i molt baix percentatge de proteïnes, hidrats de carboni i lípids. Es distingeix per la seva elevada riquesa nutricional, ja que pel seu contingut en vitamines i minerals supera a la resta de verdures. És una de les verdures més riques en calci, magnesi, ferro i potassi, així com en vitamines A, C i àcid fólico. No obstant això la seva riquesa en àcid oxálico representa un problema ja que aquest compost interfereix en l'absorció de calci, sodi i potassi.

Els espinacs estan disponibles a la tardor i primavera. Encara que la seva qualitat sigui alguna cosa inferior també es troben en els mesos estivals. Poden ser congelades, per la qual cosa es poden consumir en aquest estat durant tot l'any.

Es recomana triar els espinacs frescos de color verd intens i uniforme. En la llar es poden conservar en el frigorífic durant 15 dies, embolicades en una bossa de plàstic perforada.

L'espinac és altament perible i no manté la seva qualitat per més de dues setmanes. Les condicions òptimes per a la seva conservació és una temperatura de 0ºC i uns percentatges de 95-98% quant a la humitat relativa.

Aquesta verdura constitueix una de les més consumides i populars. Constitueixen un ingredient essencial de la crema d'espinacs i del plat denominat "espinacs a la catalana", en el qual es combinen amb pansa i pinyons. També se solen consumir en forma de sopa.

L'espinac pertany a la família de les Quenopodiáceas i el seu nom botànic és Spinacia oleracea(L). És una planta anual, l'aprofitament de la qual té lloc quan és jove doncs després emet una tija floral i perd totalment el seu valor comercial com a planta comestible.

En una primera fase la planta forma una roseta de fulles. Aquesta etapa és de durada variable segons condicions climàtiques; posteriorment emet la tija. De les aixelles de les fulles o directament del coll sorgeixen tallitos laterals que donen lloc a ramificacions secundàries, en les quals es desenvoluparan les flors. Existeixen plantes masculines, femenines i fins i tot hermafroditas. Entre elles es diferencien fàcilment ja que les femenines posseeixen major nombre de fulles basals i triguen més a desenvolupar la llavor. Per això són més productives. Les fulles són carnosas i amb forma de fletxa en els tipus originals. Igualment les hi ha arrissades, llises i abullonadas.

El sistema radicular és superficial. L'arrel és llarga i gruixuda, de color vermellós i de sabor una mica dolç. La tija és llarga i carnoso; erecto i mesura de 30 cm a 1 m de longitud.

Les fulles són caulíferas, més o menys alternes i pecioladas, de forma i consistència variables en funció de la varietat. El color és verd fosc. El pecíol és còncau i sovint vermell a la seva base, amb longitud variable, que va disminuint conforme suporta les fulles de recent formació i desapareix en les quals se situen en la part més alta de la tija.

Les flors masculines s'agrupen de 6-12 en les espigues terminals o axil·lars. Presenten un color verd i consisteixen en un periantio format per 4 a 5 pètals i 4 estams. Les flors femenines es reuneixen en glomérulos axil·lars i estan formades per un periantio bi o tetradentado, amb ovaris uniovulares, estil únic i estigma dividit en 3-5 segments.

La facultat germinativa té una durada de 4 anys. Aquesta planta prefereix el fred, que resisteix molt bé. Creix fàcilment en terrenys sorrencs o argilencs.