El préssec és un cultiu originari de Xina i portat occident a través de rutes comercials.
És un dels cultius més importants de tot el món amb una producció global propera a les 10 mil tones.
La producció mundial es concentra entorn del Mediterrani, sent Itàlia i Espanya els principals països exportadors de préssecs.
El presseguer (Prunus persica) és originari de Xina on existeixen referències al cultiu que es remunten a 3000 anys. Posteriorment va ser introduït a Pèrsia a través de les rutes comercials per les muntanyes arribant a ser conegut com a fruita pèrsica d'aquí el seu nom persica. És per aquesta raó per la qual molta gent creu equivocadament que el lloc d'origen del préssec és Pèrsia. Els préssecs van arribar a Grècia cap a l'any 330 a. de C. i durant l'Edat Mitjana es van estendre per Europa. Quant a l'extensió d'aquest cultiu a Amèrica podem afirmar que els portuguesos van introduir el préssec en la costa aquest d'Amèrica del sud, els espanyols a Florida i Mèxic, els francesos en la Louisiana i els colons anglesos a Virgínia i Massachusetts.
El cultiu del préssec i la nectarina és un dels fruiters més tecnificat i molt important en l'economia agrària de molts països.
Des d'inicis de la dècada dels 80 fins avui, la producció mundial de préssecs i nectarinas ha augmentat enormement i segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) ha passat de les 9.323 mil tones de mitjana en el període comprès entre 1989-1991, a les 11.065 mil tones en 1998.
La producció mundial es concentra a l'àrea mediterrània bàsicament a Itàlia, Grècia, Espanya, França i Turquia. A Europa es produeix gairebé la meitat de la producció mundial amb 4500 mil tones. Els principals productors de la Unió Europea són Espanya i Itàlia. En norteamérica es produeixen unes 1600 mil tones. Certs països de sudamérica com Argentina, Brasil, Xile, es vénen revelant últimament com una potència productiva donat l'enorme creixement de la seva producció, encara que encara està lluny de la dels països de l'àrea mediterrània.
Espanya és la tercera productora a nivell europeu amb 1 milió de tones, on el 20% es destina a la indústria, el 70% a consum en fresc i tan sols el 10% a l'exportació. La tendència actual és a augmentar les varietats toves i la nectarina. Les principals àrees productores són la Vall de l'Ebre, Lleida i Murcia.
La producció mundial ve reflectida en aquesta taula:
País | Producció (milers tones) | | % |
---|
| 1998 | 1999 | |
Africa | 804 | 832 | 7 |
Àsia | 4.601 | 4.610 | 38 |
Europa | 3.546 | 4.183 | 35 |
Amèrica del Nord | 1.455 | 1.484 | 12 |
Oceania | 104 | 107 | 1 |
Sud-amèrica | 774 | 825 | 7 |
TOTAL | 11.284 | 12.041 | 100 |
(Incloses nectarinas)
Font: Fresh Produeix Desk Book (2001).
Es pot comprovar l'augment de producció en tots els països entre l'any 1998 i i 1999, sent especialment significatiu l'increment a Sud-amèrica encara que la major quota de producció segueix sent d'Àsia i Europa.
Els 10 principals països productors així com la seva evolució de producció en els últims anys, tant de préssecs com de nectarinas, es reflecteix en la següent taula:
País | Producció (milers tones) | | | |
---|
| 1989-91 | 1996 | 1997 | 1998 |
Xina | 1.232 | 2.776 | 2.996 | 2.996 |
Itàlia | 1.591 | 1.754 | 1.158 | 1.429 |
Estats Units | 1.303 | 1.179 | 1.430 | 1.300 |
Espanya | 708 | 870 | 925 | 988 |
Grècia | 760 | 876 | 588 | 480 |
França | 475 | 464 | 469 | 470 |
Turquia | 339 | 360 | 355 | 400 |
Xile | 191 | 280 | 270 | 285 |
Argentina | 237 | 281 | 290 | 280 |
Sud-àfrica | 145 | 173 | 251 | 240 |
Font: Anuari FAO de producció 1998
A Espanya la superfície conreada ha anat augmentat en els últims anys fins a aconseguir un màxim de 78.600 hectàrees en 1989. A partir d'aquest any la superfície va ser disminuint fins que en 1997 es va reduir a una superfície de 71.300 hectàrees. No obstant això aquesta reducció no va suposar una disminució en la producció, sinó més aviat el contrari augmentant considerablement la producció a causa de la renovació de les plantacions, increment de la superfície en regadiu i una millora en les tècniques de cultiu. Tot això ha conduït al fet que Espanya sigui una de les principals exportadores de préssecs del món com es pot apreciar en la següent taula.
Els 10 principals exportadors de préssecs són:
País | Exportacions | |
---|
| Tones 1998 | milers d'O.S. $ 1998 |
Itàlia | 330.245 | 349.930 |
Espanya | 198.196 | 260.113 |
Estats Units | 83.659 | 80.593 |
França | 70.403 | 112.053 |
Xile | 68.307 | 48.083 |
Grècia | 47.079 | 36.191 |
Holanda | 12.630 | 16.784 |
Alemanya | 7840 | 10.003 |
Sud-àfrica | 5.900 | 6.747 |
Argentina | 4.257 | 4.211 |
Font: Anuari FAO de Comerç, 1998
Es pot apreciar l'enorme diferència de tones exportades per part d'Itàlia i Espanya pel que fa a la resta de països. Es comprova que tots dos exporten el doble de tones que la suma de l'exportat pels 6 països restants.
Europa és la primera importadora de préssecs, amb 683.529 milers de tones.