La cirera és un fruit que es conserva poc temps fos de l'arbre. A causa d'aquest fet, és sempre convenient portar-les de forma ràpida als llocs on se'ls sotmetrà als tractaments per a la seva conservació, utilitzant baixes temperatures i humitats relatives altes.

Després de la recol·lecció és convenient transportar les cireres en camions frigorífics. Si és impossible la utilització d'aquests camions, hem de tenir en compte que han de col·locar-se en càmeres dins de les 4 hores següents a la recol·lecció, sempre tenint en compte que no cal exposar-les a altes temperatures durant el transport, ja que els processos que provoquen la perduda de la qualitat de la cirera són tres vegades més ràpids a 20ºC que a 10ºC. De totes maneres cal reduir el temps que transcorre entre la recol·lecció i l'arribada a la cambra frigorífica al mínim possible.

Durant el transport i emmagatzematge es produeix la ‘respiració’ dels fruits, és molt important que aquests estiguin a baixes temperatures perquè la velocitat de respiració dels fruits i la seva conseqüent emissió de calor sigui mínima. En emetre calor, augmenta la temperatura, amb el que els aliments es descomponen més ràpidament.

La temperatura a la qual hem de sotmetre les cireres va a dependre de l'ús immediat fem d'elles, si els fruits van a ser consumits immediatament no requeriran la mateixa atenció a l'hora de conservar-los. Si les cireres van a vendre's l'endemà de recol·lectar-les, pot emmagatzemar-se en càmeres a 8-12ºC. No obstant això, si van a transcórrer més de 8 dies entre la recol·lecció i la venda, han d'emmagatzemar-se en càmeres que estiguin a 0ºC i d'aquesta forma assegurar que arriben al consumidor en perfecte estat.


Dies des de la recol·lecció fins a la venda::Temperatura òptima (ºC)
1-2::8-12
4-6::4-8
6-8::0-4
8+::0
Font: Cherries: WEBSTER A.D. & N.I. LOONEY (1996). Crop Physiology Production and Usis.

Quan les cireres arriben del camp solen refredar-se amb diversos mètodes abans de començar a treballar amb elles, és el que es diu preenfriamiento. Pot utilitzar-se aigua o aire a baixes temperatures.

La humitat relativa, quantitat d'aigua en l'aire, és també un paràmetre a tenir en compte a l'hora de conservar les cireres. La cirera té una quantitat elevada d'aigua, si l'ambient és molt sec la fruita té tendència a perdre aigua i a assecar-se, d'aquí la necessitat de controlar aquest paràmetre. Per tant hem de mantenir la humitat relativa tan alta com puguem, perquè la cirera perdi la menor quantitat d'aigua possible.

Una vegada hem eliminat les fulles i les cireres que per les seves característiques no compleixen els mínims, passem provoquem un segon preenfriamiento abans d'envasar-les i portar-les tot seguit a les càmeres on estaran fins al dia en què siguin venudes.

Dins d'aquestes càmeres existeix una atmosfera modificada que disminueix la deterioració de la fruita. La temperatura sol estar molt propera als 0ºC, la fruita recol·lectada es col·loca en borses de polietilè, un tipus de plàstic, on l'oxigen es troba entre 3-10% i el diòxid de carboni en un 10-15%. Tot això permet mantenir la collita, sense perdudes en les seves propietats, entre 6 i 10 setmanes. Amb el que s'aconsegueix mantenir les cireres en perfecte estat un temps, però sens dubte les cireres no estan adaptades per estar llargs períodes de temps emmagatzemades.

Si no es realitzen correctament els processos de conservació o no s'envasa de forma adequada, poden aparèixer malalties que podrien destruir en poc temps els fruits emmagatzemats.

Les cireres poden presentar diferents alteracions fisiològiques o malalties durant l'emmagatzematge i la conservació.

- Pudrición marró: Provocada per una parella de fongs anomenats Monila fructicola i Monila laxa3, els símptomes apareixen com una taca marró o negra que s'estén ràpidament per la fruita. En el teixit afectat apareix pelusilla.

- Floridura grisa (botrytis cinera): És possiblement la pitjor malaltia de la cirera recol·lectada. La infecció pren lloc en el camp i després es desenvolupa en la càmera. Al principi és una taca marró clar, després la carn del fruit es torna aquosa i la taca pren una coloració molt més fosca.

- Podridura blava: Provocada pel fong Penicillium expansum, normalment entra per alguna part danyada en la pell, el primer símptoma és una lleugera taca marró, després el teixit afectat sembla tou i aquós, després la pell s'estripa i apareixen plomalls blancs de floridura.

- Pudrición per Ryzopus spp.: La infecció es produeix igual que en la podridura blava, aquest fong no es desenvolupa per sota dels 8ºC. Es manifesta com a bris blancs que creessin caps d'espora.

- Alternaria (Alternaria spp): Apareix com una taca en la pell de la fruita amb espores verda oliva i bris blancs. El teixit afectat se separa posteriorment de la carn que ho envolta.

- Fong Cladosporium herbarium: Quan el teixit es deteriora es torna dur i sec, el color passa de gris a negre. Normalment aquest fong infecta al fruit per les ferides en la pell.