Existeixen moltes varietats de cireres, cadascuna d'ella amb unes característiques molt peculiars, grans, petites, vermelles, ataronjades, dolços, àcides..

Igual que ocorre en la majoria dels cultius, les varietats existents de cireres són molt extenses, aquesta diversitat provoca la selecció de les varietats més comercials per a la producció i venda d'aquest fruit. Aquesta selecció, solament a Espanya i segons el Ministeri d'Agricultura, abasta al voltant de 50 varietats que solen ser les que combinen millor l'aspecte, grandària i la qualitat.

Al principi i d'una forma molt simple podríem classificar les varietats de cireres en dos grups o espècies, la dolça o Prunus avium L. i l'àcida o Prunus cerasus L.. Dins de cadascun d'aquests grups trobem moltes varietats sent unes de les més importants la’Bing’, la ‘Lambert’, ‘Napoleó’, ‘Montmorency’ o la molt estesa varietat Van.

Existeix una espècie de cirera que és un híbrid, de la dolça i l'àcida, cridades cireres ‘Duke’.

Les varietats que es produeixen més habitualment a Espanya són: Marvin, Burlat (origen França), Garnet, Stella, Starking Hardy Giant, Summit, Sunburst (de Canada), Sweet Heart, Blanca de Provence, Ambrunes, Heldelfingen, Napoleó (origen Alemanya), Bigarreau Tardif de Vignola i Tigre.

Alemanya és el tercer productor en l'àmbit mundial de cireres, allí existeixen moltes varietats locals a més d'unes altres que s'han estès per tot el món. Les varietats allí conreades segons el Centre Internacional per a l'Agricultura i Biotecnologia són: Hedelfinger Riesenkirsche, Schwarze, Knorpelkirsche, Schneiders, Knorpelkirsche, Kassins, Knauffs, Grosse, Teickners, Sam, Van,...

L'antiga Iugoslàvia juntament amb Itàlia ocupen la cambra i el cinquè lloc en la producció mundial de cirera. Algunes de les varietats iugoslaves allí conreades són les següents: Primavera, Bigarreau Hativ Burlat, Van, Stark Hardy Giant, Stella, Bing, Lambert, etc.

Podem destacar, en la producció italiana, les següents varietats, Adriana, Bigarreau Burlat, Durone de la Muntanya, Della Recca, Giorgia, Durone dell’Auella, Durone Nero I, Durone NeroII, Ferrovia, Lapins, Mora vaig donar Cazzano, Bigarreau Moreau, Sunburst, Van i Vittoria.

Existeixen tot tipus de varietats, de tots els tipus i necessitats. Així doncs existeixen varietats amb creixement regular i major grandària de fruit com la varietat Stella o varietats que s'estripen menys quan estan madures. Existeixen cireres de grandària petita com la varietat Sherry o la Compact Lambert. A més existeixen varietats locals que s'adapten especialment bé a les regions on es produeixen i que són varietats a tenir en compte a l'hora de triar.

Algunes varietats de cirera:

Triem la varietat Burlat com a referència per descriure les varietats. Els seus valors intermedis, tant en la grandària del fruit com en el color de les fulles, la fan ideal.

‘Bigarreau Tardif de Vignola’
L'origen d'aquesta varietat és italià, per les seves característiques l'arbre d'aquesta varietat és de port alçat i de gran vigor.

El seu fruit és gran i ferm al tacte, adquireix amb la maduració un color porpra fosc.

La seva maduració és tardana i té la característica que és poc sensible a el ‘rebentat’.

‘Burlat’
Les fulles d'aquesta varietat són serrades, verd mitjà, alguna cosa allargades i acabades en punta.

Cirera que té la pell vermell fosc o porpra, alguna cosa aixafada i de grandària mitjana. La carn de la cirera és d'un vermell intens, té un sabor ensucrat, sucós i ferm.

Precoç en la maduració, és autoincompatible i necessita d'un pol·linitzador.

‘Heldenfingen’
Les fulles són també serrades, verd més intens que en la ‘Burlat’ i menys amples a la seva base, acabant també en punta.

De color negre o gairebé negre, forma alguna cosa allargada i de grandària mitjana. La carn és de color vermell intens i té un sabor menys intens que la varietat anterior i una menor quantitat de suc, la fermesa en el tacte és alguna cosa menor.

Maduració tardana o molt tardana, autoincompatible.

‘Napoleon’
Fulles serrades d'un verd mitjà semblança a la varietat Burlat, són allargada i acabada en punta.

El color és característic, barreja el bermellón i el groc, la grandària del fruit és major que el de les dues varietats anteriors. Forma alguna cosa allargada de la cirera i més sucosa que la ‘Heldelfingen’.

Època de maduració tardana i és autoincompatible.

‘Sam’
Fulles serrades d'un verd mitjà semblança a la varietat Burlat però més fina a la seva base, és allargada i acabada en una pronunciada punta.

El color de la pell és negre, la grandària del fruit és similar a la varietat Burlat. Forma alguna cosa acorazonada de la cirera, més sucosa que la ‘Heldelfingen’ i amb un sabor àcid.

Època de maduració de mitjana a tardana i és autoincompatible.

‘Schneider’
Originària d'Alemanya, aquesta varietat creix en un arbre molt vigorós encara que de port menys alçat que la varietat anterior, amb una productivitat bona.

El seu fruit és gruixut però bastant tendre, i és de color porpra.

Té una maduració precoç, però no tant com la ‘Burlat’

‘Stark Ardy Giant’
El seu origen es troba a la terra d'EUA, és un arbre vigorós i amb bona producció que ens ofereix un fruit d'un grossor considerable de color porpra fosc i ferma al tacte.

Es recol·lecta a meitat de temporada i té una característica que ho fa important a l'hora de triar la varietat, la seva resistència a el ‘rebentat’.

‘Stella’
Aquesta varietat és bastant important per les seves característiques com a pol·linitzador, s'utilitza per fecundar altres varietats que són autoincompatibles.

El color del seu fruit vària entre moltes tonalitats passant pel taronja, vermell i fins i tot el porpra. L'època de maduració és una mica més tardana que la ‘Burlat’.