La poma és el fruit ideal per prendre a qualsevol hora i participa positivament en la consecució de l'equilibri alimentari. La pell pot ser de color verd, groga o vermellosa, i la carn va des d'un sabor agre fins al dolç.

És un dels fruits més consumits al món. La gran quantitat de varietats existents fan que es trobin a l'abast del consumidor durant tot l'any.

La poma proveeix a l'ésser humà de gran quantitat de vitamines i altres nutrients amb efectes beneficiosos per a la salut.

Pel seu contingut en fibra actua com a regulador de nombroses molèsties intestinals. El seu consum en cru resulta un excel·lent dentifrici natural, neta i blanqueja la dentadura i afavoreix a les genives.

La poma és el fruit ideal per prendre a qualsevol hora i participa positivament en la consecució de l'equilibri alimentari. La pell pot ser de color verd, groga o vermellosa, i la carn va des d'un sabor agre fins al dolç.

És un dels fruits més consumits al món. La gran quantitat de varietats existents fan que es trobin a l'abast del consumidor durant tot l'any.

La poma és, juntament amb el plàtan i els cítrics, un dels fruits més consumits a tot el món. En l'hemisferi nord és, sens dubte, el fruit del que existeixen més plantacions.

En el Regne Unit, el consum per persona i setmana és de 175 g (segons National Food Survey 1996, citat en Fresh Produeix Desk Book 1988), la qual cosa significa un consum anual de 9,1 kg. En la revista alemanya ‘Der Mark –Obst un Gemüse 8/2000’ es mostra un quadre amb els consums per habitant i any de pomes per als últims 5 anys. Durant els períodes 1995/96, 1996/97 i 1997/98 els consums han estat, respectivament, 19,5, 19,7 i 19,4. Per 1998/99 se citen la dada provisional de 20,2 i per 1999/2000 es recull la previsió de 21,9. Segons aquestes dades hi ha un lleuger augment en el consum europeu.

La poma té l'avantatge que és un fruit fàcil de consumir, com a postres, entre hores, en el col·legi, l'oficina... I, pel seu baix contingut calòric, no desequilibra cap dieta ja que té menys de 100 kcal.

Es tracta d'un tipus de fruit denominat botánicamente pom. Es caracteritza perquè, a més de les llavors i de el ovari, en la seva formació intervenen altres parts de la flor. La part central està dividida en cinc compartiments buits que contenen les llavors.

Existeixen nombroses varietats de pomes; aquestes es diferencien per la forma del fruit, que pot ser arrodonit, allargat o aplatat; pel color, que pot variar des del vermell brillant fins al verd; pel color de la polpa, pel sabor –hi ha pomes en què predomina el dulzor sobre l'acidesa i unes altres, per contra, molt àcides-; per la textura, que va de molt cruixent a harinosa, encara que això últim pot ser també un problema de conservació; per l'època de maduració, per les característiques de l'arbre, aptitud per a la conservació, comportament davant malalties i plagues, etc. També difereixen les pomes en la grandària, tant dins d'una mateixa varietat com entre varietats; les pomes utilitzades per cuinar solen ser més grans que les de consum en fresc.

L'època de collita va des de finals d'estiu a principis de tardor, però les pomes estan disponibles tot l'any a causa de les seves excel·lents condicions de conservació –és una de les fruites que, amb les tècniques apropiades, pot emmagatzemar-se més temps- i, en l'actualitat, també provinents de l'Hemisferi Sud. Una poma pot durar 6 mesos conservada en aire normal i fins a 10 baix atmosfera controlada. Actualment el consumidor aprecia el producte "fresc" i li dóna "valor"; les facilitats de transport fan que durant tot l'any hi hagi disponible producte que no ha estat pràcticament en càmeres de conservació.

Les pomes es consumeixen com a postres, tant per peces senceres com formant part de macedònies; cuinades senceres o fent un puré o compotes; en rebosteria; conservades en forma de puré o melmelada; deshidratades; i també per a la producció de suc de poma, sidra i vinagre.

Per a les pomes que es consumeixen com prostri la textura adequada ha de ser sucosa i cruixent i el sabor preferentment dolç, mentre que les pomes que es processen generalment són més àcides. Les pomes per sidra poden ser més astringentes.

La polpa de les pomes conté fins a un 25% d'aire allotjat als espais entre les cèl·lules; durant el processament, aquest aire ha de ser expulsat per evitar que el producte resultant s'espatlli.

La pomera és un petit arbre que no arriba a superar els 10 m d'altura, encara que a nivell comercial s'utilitzen varietats que són de menor grandària, per facilitar la collita i altres operacions de cultiu. Tenen també l'avantatge que els fruits queden més exposats al sol que en arbres grans i la seva qualitat és millor per això. Per obtenir arbres més petits s'utilitzen portainjertos enanizantes.

La planta forma una copa globosa i té un tronc recte, que pot arribar als 2,5 m d'altura. L'escorça de les parts de més edat de l'arbre és escamosa i de color grisenc; en canvi, en les branques joves és de color cendra amb algun matís verdós i té uns petits porus, denominats lenticelas, que permeten l'intercanvi gasós amb l'atmosfera.

Les fulles tenen forma el·líptica i els marges són serrats, amb les dents obtuses.

Les flors són vistoses, s'obren uns dies abans que apareguin les fulles, la qual cosa dóna a l'arbre un aspecte cridaner quan està en plena floració. S'agrupen en conjunts de 3 a 6, formant corimbes. Són hermafroditas, és a dir, una sola flor té els dos sexes. Els pètals poden ser de blanc a rosa clar.

La vida mitjana d'una pomera oscil·la entre els 60 i els 80 anys, encara que en plantacions comercials es pot reduir a la meitat o fins i tot menys.