La pruna és una fruita d'os, rodona o allargada que pot ser de color groc, verd, vermell o lila. En general és molt nutritiva i rica en vitamines, destacant la vitamina C. Segons el seu contingut en aigua és més o menys sucosa. Les prunes passes o deshidratades es conserven més temps i són molt dolços.
Al mercat hi ha altres productes elaborats amb pruna com són melmelades, sucs i licors.
Les prunes es poden consumir fresques com a postres o es pot utilitzar per elaborar pastissos farcits, melmelada, gelatina, suc, licors, etc. Algunes espècies poden dessecar-se sense fermentar, com les prunes passes, de les quals hi ha al mercat uneixis menys deshidratades de sabor molt agradable. La pruna passa es conserva durant més temps que la pruna fresca.
És un aliment molt energètic, ja que té entre 36 i 52kcal/100g. A més, cent grams aporten uns 5mg de vitamina C.
La pruna, juntament amb el préssec, la pera i l'ametlla, pertany a la família de les Rosáceas i al gènere Prunus, el quin inclou alguns arbres i arbustos que són purament ornamentals.
L'estructura de tots els fruits pertanyents al gènere Prunus és, de fet, similar als fruits individuals de móres o gerds; l'os que hi ha en el seu interior és la part més dura de l'ovari, i la més carnosa és la capa més externa de l'ovari. La llavor està dins de l'os. Els botànics es refereixen a tals fruits com a ‘fruits d'os’. Només la llavor o ametlla de l'ametller dolç es menja normalment; en altres fruits del gènere Prunus l'ametlla és desagradablement amarga i usualment es rebutja.
Existeixen diferents varietats de pruna, poden ser rodones o allargades, de diferents sabors i colors, poden ser de color groc, verd, vermell o lila i poden variar en grandària i textura; així com el seu contingut en aigua també és variable i els diferents usos de cadascuna de les varietats.
L'època de collita va des de mitjan juny fins a agost, encara que la recol·lecció pot ser més primerenca en algunes varietats més precoces i en determinats llocs. Les prunes es poden conservar en cambres frigorífiques durant un temps i una pràctica útil, encara poc estesa, és la de la
pre-refrigeració.