Les cols de Brussel·les van començar a conrear-se a Bèlgica d'on es van estendre a la resta del món. Són àmpliament conreades en diferents països d'Europa, Àsia i Amèrica.

Les cols de Brussel·les són originàries de Bèlgica, com indica el seu nom. El seu cultiu es va iniciar al segle XVIII. Des d'allí es van estendre a la resta d'Europa i del món, arribant avui dia en el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Itàlia i França entre altres països, incloent els Estats Units i Xina.

Les dades de producció, exportació i importació de la FAO per al terme ‘col·les’ engloba totes les Brassicas oleraceas excepte el bròquil i la coliflor (cols-repollo, col xinesa, col llombarda, col de Milà, cols de Brussel·les i colrave). Els principals països productors són Xina, Rússia, Índia i Corea.

La producció mundial és:

Continent	Milers de tones	%
Àfrica	905	2
Àsia	31.704	65
Europa	12.254	25
Amèrica del Nord	2.722	6
Oceania	99	1
Sud-amèrica	557	1
Total	48.241	100

Font: Anuari FAO de producció, 1998

Els 10 principals països productors són:

País	Milers de tones
Xina	19.953
Federació de Rússia	4.500
Índia	4.200
Corea	2.755
Japó	2.550
Estats Units	2.084
Polònia	1.778
Indonèsia	1.401
Ucraïna	1.070
Romania	1.000

Font: Anuari FAO de producció, 2000

Els 10 principals països exportadors són:

País	Tones
Estats Units	213
Països Baixos	164
Polònia	87
Xina	86
Itàlia	66
Espanya	57
Indonèsia	36
Canadà	36
Alemanya	28
Mèxic	20

Font: Anuari FAO de Comerç, 1999

Els 10 principals països importadors són:

País	Tones
Federació de Rússia	180
Alemanya	159
Japó	133
Canadà	126
Estats Units	107
Xina	89
Malàisia	41
França	37
Països Baixos	36
Singapur	33

Font: Anuari FAO de Comerç, 1999.