Originària d'Europa, es conrea extensament a Holanda, Bèlgica, França i Alemanya. Amb les seves característiques actuals l'endívia va aparèixer al segle XIX en un petit poble de Brussel·les anomenat Evere.

L'endívia està àmpliament difosa per Europa (oest, centre i sud), podent-se trobar també en el nord d'Àfrica i en algunes regions d'Àsia. En 1997 França va ser el principal productor mundial amb una quantitat de 200.000 t, seguit de Països Baixos amb unes 85.000 t i Bèlgica amb prop de 78.000 t.

La producció espanyola d'endívies és poc important tant en l'àmbit nacional com comparada amb la dels principals països productors. En 1995 es van conrear a Espanya 326 ha que van proporcionar 8.225 t amb un valor d'1.325 milions de pessetes.

La producció benvolguda d'endívies l'any 1995 a Espanya per comunitats va ser la següent:

Àrea	Hectàrees	Tones
Castella-Lleó	213	6.031
Navarra	60	1.200
Castella-la Manxa	41	833
Altres	12	161
Total	326	8.225

Font: L'Horticultura Espanyola (2001) SECH.

S'observa que el cultiu d'endívies a Espanya se centra a Castella-Lleó i Navarra.

En 1995 Espanya va importar unes 1.943 t de xicoires per un valor d'uns 385 milions de pessetes. En 1995 les exportacions espanyoles de xicoires a països de la UE van aconseguir 7.510 t amb un valor proper als 540 milions de pessetes. A països tercers es van exportar 1.593 t per un valor de 72,5 milions de pessetes. La majoria de les importacions i exportacions de xicoires són endívies.

A Espanya el cultiu de l'endívia és minoritari i la superfície de cultiu està més o menys estabilitzada. Encara així, s'observa una lleugera però constant tendència a l'increment de les produccions.