www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Xirivia, Pastinaca sativa / Umbelliferae (Apiaceae)
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 22.23-64.00 kcal
Greixos: 0.43-1.10 g
Fibres: 4.60-4.60 g

Àcids grassos

Saturats: 0.20-0.20 g
Monoinsat.: 0.50-0.50 g
Poliinsat.: 0.20-0.20 g

Minerals

Calci: 41.00-51.00 mg
Zinc: 0.300-0.850 mg
Clor: 49.00-49.00 mg
Fòsfor: 73.00-74.00 mg
Ferro: 0.600-0.620 mg
Magnesi: 22.00-23.00 mg
Manganès: 0.400-0.500 mg
Potasi: 450.00-469.00 mg
Seleni: 1.70-2.00 µg
Sodi: 8.00-10.00 mg
Iode: 3.60-3.60 µg
Proteïnes: 1.31-1.80 kcal
Carbohidrats: 2.92-12.50 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 0.00-3.33 µg
A Carotenoides: 20.00-30.00 µg
E o Tocoferol: 0.930-1.00 mg
K o Filoquinona: 1.00-1.00 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.080-0.230 mg
B2 o Riboflavina: 0.010-0.130 mg
B3 o Niacina: 1.00-1.00 mg
B5 o Àc. Pantotènic: 0.500-0.500 mg
B6 o Piridoxina: 0.110-0.110 mg
B9 o Àcido Fòlic: 17.00-18.00 mg
C o Àc. Ascòrbic: 17.00-18.00 mg
Xirivia
La xirivia (Pastinaca sativa) és també coneguda com pastinaca. És l'arrel carnosa que creix en la planta que rep el mateix nom. El seu color és cremoso i sol mesurar entre 20 i 30 cm de longitud. És molt aromàtica i el seu sabor és dolç i picante.

Abans de la introducció a Europa de la patata era un aliment important a l'hivern perquè posseeix moltes reserves, sucres i fécula.
Alimentació i nutrició
La xirivia és una font de fibra i potassi. També conté una petita quantitat de vitamina C, encara que se sol perdre amb la cocció. Consumir fibra ajuda a protegir de trastorns al tub digestiu, incloent el càncer d'intestí.
El Fruit
La xirivia (Pastinaca sativa) és també coneguda com pastinaca. És l'arrel carnosa que creix en la planta que rep el mateix nom. El seu color és cremoso i sol mesurar entre 20 i 30 cm de longitud. És molt aromàtica i el seu sabor és dolç i picante.

Abans de la introducció a Europa de la patata era un aliment important a l'hivern perquè posseeix moltes reserves, sucres i fécula.

Creix silvestre per tota Europa en guarets i herbassars, sent molt abundant a Anglaterra, Gal·les i el Caucas.

Se sol confondre la xirivia amb l'arrel d'una altra planta molt diferent botánicamente, el julivert d'arrel.

És una arrel gruixuda de color blanc grisenc, amb la carn groguenca o marró clara i de sabor molt semblat al de l'api. Es consumeix com a hortalissa o per preparar sopes i cremes.

Després de l'aigua, els hidrats de carboni són el principal component d'aquest tubercle. Aquests estan formats en la seva majoria per midó, el qual no incideix en la formació de càries. La xirivia és una de les verdures que major quantitat de lípids aporta. També presenta una gran aportació de fibra soluble que contribueix a prevenir els nivells de colesterol en la sang. Per cada 100 g de producte comestible s'aporta un valor energètic de 22 -64 kcal.

Al moment de selecció en la seva compra és recomanable triar xirivies no gaire grans per evitar que la seva textura sigui dura i astillosa. Admeten molt bé la seva conservació en frigorífic i congelació, sempre que es duguin a terme en les condicions adequades.

Les xirivies es poden consumir crues formant part d'amanides, o cuinades, tant bullides, rostides, gebrades o en forma de puré. A partir d'elles s'elabora una espècie de vi de color pàl·lid.

En l'actualitat, a Espanya, la xirivia no és un cultiu de gran importància comercial encara que se sol trobar amb certa freqüència en els supermercats.
La planta
La planta pertany a la família Umbelliferae i el seu nom científic és el de Pastinaca sativa L. Aquesta planta es conrea per la seva arrel, que és el tubercle conegut com xirivia. El seu cultiu s'ha estès durant milers d'anys i amb el temps s'han anat seleccionant les varietats més carnosas i saboroses.

Es tracta d'una planta bianual, d'arrel molt pivotante, color blanquecino i de fulles imparipinnadas. Les vores de les seves fulles són dentats i els pecíols abrazadores.

En el segon any del seu cicle es desenvolupen les tiges. Aquests són buits i asurcados i sobre ells es formen les típiques inflorescències en umbel·la.

Les seves llavors són aixafades i estan travessades per una sèrie d'estries. En un gram es poden contenir unes 425 llavors i la seva capacitat de germinació és d'un a dos anys.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]