www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Xirivia, Pastinaca sativa / Umbelliferae (Apiaceae)
Gestió de l'ambient de postcollita
La xirivia s'adapta a períodes de conservació perllongats, sent aquesta una pràctica habitual en climes rigorosos.

Els requeriments de les xirivies s'assemblen bastant als de les pastanagues, havent d'emmagatzemar-se només peces sanes.

Una vegada en la llar admeten perfectament la refrigeració i fins i tot la congelació, sempre que aquestes es duguin a terme en condicions adequades. En el calaix del frigorífic i dins d'una bossa de plàstic perforada, les seves propietats es poden mantenir durant gairebé un mes. Si es vol augmentar la seva vida útil, també es poden congelar, després d'un previ blanqueig, tant assabenta com trossejada.

Se solen realitzar tractaments antigerminantes quan les xirivies van a ser emmagatzemades, com a tractament pre-recol·lecció amb hidracida maléica.

La xirivia s'adapta a períodes de conservació perllongats, sent aquesta una pràctica habitual en climes rigorosos. La humitat relativa ha de mantenir-se elevada, almenys 90-95%, per evitar la dessecació.

Els emmagatzematges més perllongats s'obtenen amb temperatures entre 0 i 1ºC i humitat relativa del 98-100%. L'emmagatzematge durant dues setmanes a aquestes temperatures indueix un dulzor i qualitat similar a la qual adquireixen les peces subjectes durant 2 mesos a gelades en el camp. A aquestes temperatures i humitats relatives l'emmagatzematge vaig poder durar 9 mesos, al cap dels quals la pèrdua de pes deguda a la dessecació és de l'1,8% i la deguda a podridures del 2%.
Distribució
Les mateixes condicions ambientals recomanades per a la conservació afavoreixen el manteniment de la qualitat durant el transport i distribució de les xirivies.
Problemes de postcollita
Igual que en altres hortalisses d'arrel, l'activitat respiratòria és relativament baixa. La calor respiratòria disminueix amb el temps de conservació, comportament aquest diferent al d'altres espècies que tendeix a augmentar. Els principals canvis que afecten a les xirivies durant la posrecolección són: la pèrdua d'aigua, brotación, malalties, pardeamiento i sabor.

Pèrdua d'aigua.
La intensitat de la pèrdua d'aigua depèn de la temperatura i de la humitat de l'emmagatzematge. La pèrdua d'aigua és tant més marcada com més gran és l'augment de temperatures. L'encerat no és una pràctica que resulti efectiva per reduir la pèrdua d'aigua.

Brotación
Les xirivies comencen a brollar durant l'emmagatzematge. En aquells països on la seva conservació és habitual s'utilitza l'aplicació d'hidracida maleica a fi d'inhibir aquest fenomen.

Malalties
Entre elles les més importants són: Podridura tova bacteriana, (causada per Erwinia carotovora), Podridura tova aquosa (Sclerotinia) i Floridura grisa (Botrytis). Els efectes que produeix cadascuna d'elles és justament el que el nom de la varietat indica.

Pardeamiento.
El color normal de les xirivies (blanc paper) es va transformant a un color marró groguenc opac durant l'emmagatzematge. Solen aparèixer àrees de color marró fosc en la superfície que solen correspondre a magulladuras durant la recol·lecció.

Amb humitats relatives properes a saturació (98-100%) el color s'altera menys que amb nivells inferiors de 90-95%.

Etilè
Es considera que el sabor de les xirivies es millora conforme transcorre un temps d'emmagatzematge, o després d'haver estat sotmeses en el camp a gelades.

No obstant això, el sabor pot evolucionar negativament si l'aire de l'ambient conté nivells d'etilè superiors als normals, provocant aquest gas l'aparició de sabors amargs.
Interempresas Media, S.L. / 2019 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]