El coco és un fruit rodó i allargat de carn blanca, fibrosa i oliosa coberta per una pela dura, de color marró i peluda. El coco té una embolicada fibrosa, una carn blanca dins que rep el nom de copra i, quan el fruit està encara tendre, un líquid lechoso que se sol usar com a aliment bàsic d'algunes zones.

El coco suposa una aportació alimentosa important en la dieta dels àrabs del desert. Cent grams d'aquest producte ens aporten entre 363 i 669 kcal. Així mateix, el consum d'aquesta mateixa quantitat aporta entre un 4,8 i 10,8 g de glúcids així com uns 9 g de fibra.

Entre els minerals que aporta aquest fruit tropical, té una revelada importància el potassi (35-650 mg per 100 g de producte consumit) i el clor (122-190 mg per 100 g de producte consumit fresc).

El coco (Cocos nucifera L.) és un fruit rodó i allargat de carn blanca, fibrosa i oliosa coberta per una pela dura, de color marró i peluda. El coco té una embolicada fibrosa, una carn blanca dins que rep el nom de copra i, quan el fruit està encara tendre, un líquid lechoso que se sol usar com a aliment bàsic d'algunes zones. Existeix un ús predominant del coco en la producció de copra: la medul·la dessecada del coco, de la qual s'obté oli. Els residus que queden de l'obtenció de copra s'usa per a pastura animal. Encara que l'oli de coco no és un dels olis vegetals més importants, es tracta d'un oli láurico, i com tal mereix un lloc al mercat mundial. El fruit del cocotero és el coco i també es dedica al seu processament.

D'aquestes palmeres (cocoteros), es pot extreure a més de cocos, les nous de cocos. La nou de coco pesa de mitjana 2,5 kg i no és realitat una nou, sinó un fruit en drupa. D'aquestes s'elaboren entenimentades i altres productes de fibra gràcies al seu embolcall fibrós extern. També, aquestes nous posseeixen una ametlla que pot ser consumida fresca o seca, obtenint-se la copra. Mitjançant la incisió de les inflorescències del cocotero i recol·lecció del líquid (saba) que traspua d'elles, s'obtenen begudes fermentades, vinagre d'alcohol o sucres. El cogollo terminal de la palmera pot ser consumit, fresc, bullit o com a llegum (col de coco). Amb la pela del coco es poden fer recipients de beure i per a altres usos, així com també es pot usar com a carbó.

Els cocos verds joves tenen molta llet i poca polpa, però molt bon sabor i consistència gelatinosa, sent molt benvolguts a les zones productores per al seu consum. Els cocos són un ingredient bàsic en la cuina malaya, índia i indonèsia: la polpa recentment rallada s'afegeix als pastissos, l'arròs, la carn o el peix. A Europa i altres zones no productores de coco, el coco rallado dóna una nota exòtica a les amanides i compotes, matisa el sabor de les cremes, pudines, gelats, galetes, pastissos i pastissos. Es pot emprar per empanar la carn, el peix o les verdures.

El coco conté moltes calories per l'alt contingut d'oli que posseeix. El seu valor energètic és d'unes 363,3-669 kcal per cada 100 grams de producte fresc. El potassi és un dels seus components minerals més important. Cada 100 grams de producte fresc comestible aporten entre 315-650 g de potassi i 810 g de seleni.

Actualment el cultiu del coco s'ha estès a moltes àrees temperades, sent de gran valor comercial.

El cocotero (Cocos nucifera) és una de les palmeres més conreades al món i un dels més útils per a l'ésser humà. És apreciada principalment pels seus fruits o nous de coco.

Cocos nucifera és una palmera monoica, que arriba a aconseguir entre els 25 i 30 m d'altura. El seu tronc està marcat per les cicatrius de les fulles i té de 30 a 40 cm de diàmetre amb una base gruixuda formada per arrels. El tronc posseeix en el seu extrem un plomall d'una vintena de fulles pinadas que aconsegueixen fins a sis metres i mitjà de llarg. Cada any es formen de 10 a 20 fulles noves, segons la varietat i les condicions ecològiques. El sistema radical extremadament desenvolupat es compon de milers d'arrels primes i llargues.

Les inflorescències ramificades porten juntes un gran nombre de flors de tots dos sexes. Aquestes inflorescències, o espádices, estan tancades en una gran bràctea que porta el nom d'espata. Les flors femenines neixen a la base de les ramificacions, mentre que les masculines es troben a dalt. Després de la seva fecundació les flors es transformen en drupes ovoides, component-se cadascuna per una llavor. Aquesta llavor és el coco, l'embolcall fibrós del qual es desseca i s'endureix en apropar-se a la maduresa.

El coco pròpiament dit, està constituït per un endocarpi molt dur de 5 mm d'espessor, en l'interior del qual es troba el endosperma de color blanquecino i
que conté un líquid opalino i ensucrat "l'aigua de coco" que omple tres quartes parts de la seva cavitat central. Els fruits estan reunits en racimos de 10 a 15 cocos.