El pebrot és una hortalissa de forma, grandària i color variable. Pot ser verd, vermell, groc, taronja i fins i tot negre!. El seu sabor pot ser dolç o picante i es consumeix en fresc, en conserva, etc.

El pebrot es consumeix cru, bullit i rostit; com a guarnició en gran varietat de plats.

La principal vitamina aportada pels pebrots és la vitamina C que protegeix contra el càncer. També és font de vitamina A, per la qual cosa són bons per a la vista.

El pebrot és una hortalissa de forma, grandària i color variable. Pot ser verd, vermell, groc, taronja i fins i tot negre!.

El seu sabor pot ser dolç o picante i es consumeix en fresc, en conserva, etc.

El pebrot es consumeix cru, bullit i rostit; com a guarnició en gran varietat de plats. Poden ser pebrots dolços o picantes, com és el cas del conrear Tabasco. A més, poden destinar-se a la conserva o a la fabricació de pimentón i com a colorant.

Aquest fruit o hortalissa és una excel·lent font de vitamina C, amb 100g gairebé s'aconsegueix el 100% de la ingesta recomanada de 60 mg/dia i el seu valor energètic és de 32kcal. En alguns conreessis, el seu contingut en un alcaloide anomenat capsicina és el responsable del seu sabor especiado o amarg.

Els fruits són unes bayas huecas i voluminoses, de grandària i forma diferent segons la varietat. Estan formats per dos o tres carpelos, separats per una espècie d'envans incomplets al llarg de la paret del fruit i que al no arribar al centre, fan que el pebrot tingui una sola cavitat en el seu interior, en la qual s'insereixen nombroses llavors, que són rodones i aixafades.

Segons la varietat o tipus de pebrot, el fruit pot ser vermell, verd, groc i fins i tot altres colors nous que van entrant al mercat, com per exemple taronja i negre.

Els preus i la demanda d'una banda i les temperatures per un altre, són els factors que van a determinar el moment i la periodicitat de la recol·lecció, en alguns casos serà abans de la seva maduresa fisiològica, sigui en verd, en vermell o en groc, segons interessi.

Si els fruits de pebrot es col·loquen a 0ºC i una humitat relativa del 87-90%, la seva conservació pot durar 4 o 5 setmanes; podent variar tals condicions segons el termini que transcorrerà entre la recol·lecció, manipulació, transport i la venda.

La planta de l'espècie Capsicum annuum pot aconseguir fins a 2m en hivernacle. Les seves flors són blanquecinas i solitàries.

El pebrot pertany a la família de les Solanáceas i la major part de les varietats conreades a Europa pertanyen a Capsicum annuum L., encara que, es conreen en altres llocs almenys quatre espècies més: Capsicum fructescens, C. Pubescens, C. Pendulum i C. sirvensis.

La planta és herbàcia perenne amb cicle de cultiu anual, de port variable entre els 0,5m (en alguns tipus conreats a l'aire lliure) i més de 2m (molts híbrids baix hivernacle).

El sistema radicular és pivotante i profund que pot arribar fins a 70-120cm, proveït i reforçat per nombroses arrels adventícies.

La tija és de creixement limitat i erecto amb un port que pot variar entre 0,5 i 1,5cm. A partir de certa altura o creu emet 2 o 3 ramificacions i segueix ramificant-se de forma dicotòmica fins al final del seu cicle.

Les fulles són lampiñas, senceres, ovals o lanceoladas amb un àpex molt pronunciat (acuminado) i un pecíol llarg o poc aparent. El fes és glabro i de color verd més o menys intens i brillant. La inserció de les fulles en la tija és de forma alterna i la seva grandària és variable, existint certa relació entre la grandària de la fulla adulta i el pes mitjà del fruit.

Les flors posseeixen la corol·la blanquecina, apareixen solitàries en cada nus de la tija i són petites. La pol·linització és autógama, encara que pot presentar un percentatge no superior al 10% de alogamia.

El fruit és una baya semicartilaginosa i deprimida de color variable (verd, vermell, groc, taronja, violeta, blanc…); algunes varietats van passant del verd a l'ataronjat i roent conforme van madurant. La seva forma i grandària és variable; hi ha varietats que donen fruits d'1 o 2g, enfront d'unes altres que poden formar bayas de més de 500g. Les llavors són arrodonides, lleugerament reniformes, d'uns 3-5mm de longitud, estan inserides en una placenta cònica de disposició central i són de color groc pàl·lid. En 1g de llavors poden haver-hi entre 150 i 200 llavors i la seva poder germinativo és de 3-4 anys.