El fruit una vegada sec ha de mantenir-se en condicions de baixes temperatures i humitat relativa. També influeix en la conservació el control dels nivells d'oxigen i diòxid de carboni en l'atmosfera.

La nou una vegada assecada pot conservar-se en sitges durant 5-6 mesos a una temperatura de 7 a 10ºC. La temperatura òptima és de 0 a 10ºC; com més baixa sigui, més llarga serà la vida poscosecha. Poden emmagatzemar-se congelats a –18ºC per més d'un any, mantenint-se en bones condicions.

Segons el contingut en humitat de les nous, que pot variar entre 2 i 20%, la humitat relativa òptima per augmentar el període d'emmagatzematge pot ser des de 55 a 70%. Es recomana que els envasos protegeixin al producte de la humitat.

Els efectes de les atmosferes controlades poden ser diferents segons els nivells dels seus components. Així doncs, els nivells d'oxigen inferiors al 1% són molt efectius per retardar l'enranciamiento, i altres símptomes de deterioració; concentracions d'oxigen per sota del 0,5%, equilibrat amb nitrogen, i/o nivells de diòxid de carboni per sobre del 80% en l'aire, poden ser efectius per al control dels insectes que ataquen als productes emmagatzemats i poden ser una alternativa a la fumigació química.

Per tot això, és recomanable l'envasament al buit o amb fluxos de nitrogen per eliminar l'oxigen i mantenir la qualitat de les nous.

Els problemes poden ser deguts a alteracions fisiològiques o malalties causades per bacteris i fongs.

Poden haver-hi problemes com: el dany físic o trencament de la nou, la qual cosa redueix la vida d'emmagatzematge; la transferència d'olors a causa de l'alt contingut en lípids de les nous, ja que per això absorbeixen amb més facilitat les olors i per tant no han d'emmagatzemar-se amb altres productes de forta olor; i el dany per amoni que causa l'ennegriment dels teixits externs i al que són molt sensibles.

A més, existeixen insectes com els corcs que poden danyar a les nous emmagatzemades. Per minimitzar els atacs d'insectes ha d'haver-hi una bona higiene i es pot fumigar amb productes químics autoritzats, encara que cada vegada s'utilitzen menys a causa dels problemes que poden causar per residus. Altres formes per controlar-los són mitjançant irradiació, tractaments de calor i usant atmosferes controlades.

Quant a les malalties que afecten a la nou, poden ser produïdes per bacteris i fongs principalment.

1- Bacteriosis
Els bacteris que provoquen la bacteriosis són del gènere Xanthomonas i es manifesten en condicions de pluges abundants i temperatures altes. Afecten a fulles, gemmes i fruits, podent reduir la collita a la meitat. Els fruits afectats presenten unes taques fosques en la superfície i que tenen un centre esquerdat.

2- Aspergillus flavus
La infecció de les nous pot començar abans de la collita i el seu desenvolupament és afavorit per un temps plujós i humit, i quan estan danyades per insectes. La millor forma d'evitar que creixin els fongs en els productes ja collits és mantenir-los en condicions òptimes de temperatura i humitat relativa durant tota la manipulació.