L'avellana és el fruit de l'avellaner, petit, arrodonit, pela de color canyella i carn blanc-groguenca, de sabor dolç i rica en oli. Es consumeix el fruit com a tal, en cru, torrat o com a ingredient en elaboració de diversos productes, sent els més freqüents els torrons i xocolates.

Les avellanes són una rica font de greix no saturat, proteïnes, carbohidrats, vitamina I, folato i les vitamines B àcid pantoténico i biotina. La vitamina I és un antioxidant i netejador de radicals lliures en el cos, ajudant d'aquesta manera a protegir contra alguns tipus de càncer.

L'avellana és el fruit de l'avellaner, petit, arrodonit, pela de color canyella i carn blanc-groguenca, de sabor dolç i rica en oli. Es consumeix el fruit com a tal, en cru, torrat o com a ingredient en elaboració de diversos productes, sent els més freqüents els torrons i xocolates.

L'avellana és una fruita seca popularment coneguda i benvolgut en tots els països i el seu consum és elevat a causa de les seves múltiples aplicacions. A més del consum en fresc, torrat, fregit i salat, bé com a aperitiu o en amanides, salses, etc., l'avellana s'empra per elaborar diversos productes; així per exemple s'usa associat al cacao en les xocolates i cremes, amb ametlla es fabriquen torrons, pastissos, gelats, licor, i fins i tot s'obté un oli blanc, de sabor agradable molt benvolgut.

L'avellana seca és molt nutritiva i el seu consum proporciona unes 670kcal per 100g.

El fruit de l'avellaner és petit, d'uns 2cm de diàmetre normalment, ovoideo o oblongo i de vegades rodó, amb una puntita en un extrem (àpex), amb un pericarpi llenyós dur i prim, de color canyella i en el seu interior, la llavor comestible, una ametlla rodona carnosa i blanc-groguenca, molt oliosa, de sabor dolç agradable i embolicada per una fina capa de color marró-castanyer que es desprèn fàcilment.

Existeixen diferents varietats i es poden reunir en tres grups diferents els fruits dels quals són més o menys petits, de forma lleugerament variable i amb la pela de diferent duresa.

El fruit madura entre agost i setembre a Espanya, i és al desembre per les festes nadalenques quan aconsegueix major demanda. Es comercialitza amb pela o sense pela i pelada o sense pelar. Al mercat també hi ha avellanes senceres, trossejades o mòltes, al natural, torrades i salades.

L'avellana conté poc aigua i ha d'evitar-se que s'humitegi perquè es conservi bé, així doncs es conserva en recipients hermèticament tancats, en un lloc fresc i sec. Els millors resultats s'obtenen quan es conserven en atmosferes amb baix contingut d'oxigen, que eviten l'enranciamiento. Amb la pela es conserven millor i més temps, encara que pelades es poden conservar en refrigeració durant 3-4 mesos o un any congelades.

A Reus, la zona més tradicional de cultiu d'Avellana a Espanya, encara que la importància del cultiu ha disminuït, àdhuc es manté el costum de reunir-se les famílies els dies d'hivern per pelar avellanes i menjar-les.

L'avellaner pot aconseguir uns 5m d'altura i té un aspecte zarzoso. Les fulles són alternes, grans, pelosas per el fes i amb vores serrades; són caduques.

L'avellana procedeix d'un arbolillo o arbust anomenat avellaner que pertany a l'espècie Corylus avellana de la família Betuláceas o Cupulíferas i té una altura entre els 2 i 5m.

L'avellaner té una estructura baixa i aspecte zarzoso a causa de la seva tendència a produir vares molt ramificades en el coll. L'escorça és llisa, marró vermellosa, amb pigues clares i s'escata en làmines primes. Les branques joves són erectas i estan recobertes de pèls vermellosos.

El sistema radicular és poc profund i molt ramificat, amb tendència a emetre renuevos.

Les fulles caduques són grans, alternes, amb un pecíol curt, amb la superfície llisa i nerviaduras rugoses per el revés, pelosas en el fes, amb forma de cor a la base i punxeguda en el àpex i de vores serrades.

Les flors masculines, és a dir, aquelles que no posseeixen gineceo, coexisteixen en la mateixa planta amb les flors femenines, que manquen de androceo. Les masculines estan agrupades en aments, mentre que les femenines es reuneixen en cabezuelas amb una gemma escamosa que deixa sortir fos només els estigmes vermells.