A Espanya es coneix l'avellana amb Denominació d'Origen, ‘Avellana de Reus’ que inclou varietats com Negret, Pauetet, Gironell, Morell i Culplá.

Existeixen tres grups pertanyents a diferents subespècies segons la forma, volum i duresa de la pela.

A Amèrica del Nord es coneixen tres espècies natives i són Corylus americana, C. cornuta i C. californica. Quant a noms vulgars, es coneixen diferents varietats d'avellanes, sent l'avellana Filbert la més conreada a Estats Units; l'avellana Constantinoble el fruit obtingut de l'avellaner turc, originari del sud-est d'Europa i Àsia Menor. A Espanya és molt coneguda l'avellana amb Denominació d'Origen, ‘Avellana de Reus’, que procedeix de diverses comarques catalanes de la zona de Reus. Sota aquesta denominació s'inclouen varietats tradicionals com són Negret, Pauetet, Gironell, Morell i Culplá.

La varietat principal a Espanya és la Negret, encara que últimament s'estan incrementat les plantacions de ‘Pauetet’ i de la italiana ‘Tonda vaig donar Giffoni’. En algunes zones del nord d'Espanya com a Navarra, s'està plantant també la varietat americana Ennis. En altres zones d'Espanya, les varietats Amandi, Casina, Gran, Espinaredo i Quirós a Astúries, Sogorb a Castelló, i Comuna d'Alava al País Basc.

Les varietats es poden reunir en tres grups, pertanyents a les tres subespècies següents:

- Corylus avellana racemosa Lam.: Avellanes agrupades en racimos, rodones i molt voluminoses, sovint estriades. ‘Santa María de Jesús’, ‘Sant Joan’, ‘Sant Nicolás’, i ‘Sant Con’.

- Corylus avellana glandulosa Lin.: Avellana en forma de gla, de grandària variable, amb forma de con de base més estreta i àpex acuminado. Pela no gaire dura. ‘Ghiannusa’, ‘Cannellina’, ‘Minnulara’, ‘Panuttara’, Baccilara’, ‘Muddisi’, ‘Piattiddara’, avellaner comú, avellaner ordinari, avellaner d'Espanya, etc.

- Corylus avellana màxima Lam.: Fruit globoso o rodó, gruix o mitjà, de pela dura. Vulgarment conegut com a avellaner Napolità. ‘Badara ubertosa’, ‘Cerro’, ‘Pigra’, ‘Privitera’, ‘Balzanotto’, ‘Sant Giorgio’, ‘Reganati’, ‘Arrisso’, ‘Sant Elmo’, avellaner d'Anglaterra, avellaner estriat, etc.

Descripcions de varietats d'avellanes

‘Negret’
Fruit de petita grandària, en grups de 3 o 4, amb la pela dura. Arbre poc vigorós, amb facilitat per retoñar per l'arrel. Productivitat elevada, fructificación precoç. És una varietat antiga d'origen Español i protegida per la Denominació d'Origen ‘Avellana de Reus’.

‘Fèrtil de Coutard’
Fruit de grandària gruixuda, en grups de 2 o 3, amb la pela gruixuda. Arbre vigorós, fàcil de formar en mata i en tija. Tendència acusada a retoñar per l'arrel. Productivitat molt bona, fructificación ràpida i maduració molt tardana a la fi de setembre. És una antiga varietat francesa.

‘Ennis’
Fruit de grandària molt gruixuda, sovint aïllat, amb la pela mitjanament gruixuda. Arbre de vigor mitjà a feble i amb tendència a retoñar, és a dir, tornar a tirar plançons o tiges de nou per l'arrel. Productivitat bona o molt bona, fructificación ràpida i maduració tardana a la fi de setembre. Originària d'EUA.

‘Tonda vaig donar Giffoni’
Fruit bastant gran amb la pela gruixuda. Arbre vigorós que retoña per l'arrel. Productivitat bastant elevada, fructificación precoç i maduració molt tardana. És una varietat molt antiga d'origen italià.