www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Festuc, Pistachia vera / Anacardiaceae
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 331.00-581.16 kcal
Greixos: 30.50-51.60 g
Fibres: 3.30-10.61 g

Àcids grassos

Saturats: 4.1-4.1 g
Monoinsat.: 15.2-15.2 g
Poliinsat.: 9.8-9.8 g

Minerals

Calci: 61.0-136.0 mg
Zinc: 0.28-1.20 mg
Clor: 450.0-450.0 mg
Fòsfor: 230.0-500.0 mg
Ferro: 1.7-7.3 mg
Magnesi: 71.0-158.0 mg
Manganès: 0.50-0.50 mg
Potasi: 570.0-1020.0 mg
Seleni: 3.0-6.4 µg
Sodi: 290.0-290.0 mg
Proteïnes: 9.90-17.64 kcal
Carbohidrats: 4.60-11.55 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 0.0-25.0 µg
A Carotenoides: 71.0-150.0 µg
E o Tocoferol: 2.28-5.20 mg
K o Filoquinona: 59.5-59.5 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.39-0.69 mg
B2 o Riboflavina: 0.13-0.20 mg
B3 o Niacina: 0.9-0.9 mg
B9 o Àcido Fòlic: 0.0-7.0 mg
C o Àc. Ascòrbic: 0.0-7.0 mg
Festuc
El festuc és una fruita seca de petita grandària, allargat amb una pela dura, prima i de color marró clar. La part comestible és verda-groguenca i tendra.

S'usen en productes comestibles i fins a en cosmètics, per la qual cosa hi ha molta demanda.

El festuc és un fruit de gran categoria i és molt benvolgut tant per al seu consum en fresc com per a la indústria.
Alimentació i nutrició
El festuc és una fruita seca molt nutritiva i energètic. És el més ric en potassi i té un alt contingut en fibra.

Es recomana a persones que realitzin grans esforços físic i intel·lectuals.
El Fruit
El festuc és una fruita seca de petita grandària, allargat amb una pela dura, prima i de color marró clar. La part comestible és verda-groguenca i tendra.

S'usen en productes comestibles i fins a en cosmètics, per la qual cosa hi ha molta demanda.

El festuc és un fruit de gran categoria i és molt benvolgut tant per al seu consum en fresc com per a la indústria.

Cada vegada amb més freqüència, el festuc es consumeix torrat i salat amb pela en aperitiu. La llavor en cru s'empra com a ingredient en molts plats, en confiteria i xarcuteria, s'elaboren gelats i s'obté un oli de festuc molt dolç. Fins i tot tenen aplicació com a ingredient d'alguns medicaments amb acció digestiva i de cosmètics.

És una fruita seca molt nutritiva de gran contingut en greix, entre 30,5 i 51,6g per 100g de pes fresc comestible.

S'obté de l'arbre anomenat alfóncigo, la part comestible del qual és la llavor o ametlla, coberta per una pela dura, prima i de color marró clar que es denomina pericarpi. L'ametlla és allargada, lleugerament triangular, d'uns 2-3cm de llarg, tendra, oliosa i de color verd pàl·lid o groc.

Els festucs amb pela poden conservar-se congelats durant mesos, encara que poden perdre aroma i si estan pelats, es recomana refrigerar-los, encara que el temps de conservació és menor en aquest cas.

Hi ha algunes varietats o tipus de festuc que es diferencien per la grandària i color de l'ametlla, tenint major o menor acceptació.

L'arbre del festuc no produeix fins a passat el cinquè any i no arriba a aconseguir un bon rendiment fins al dècim. Per aquest motiu, a Espanya generalment el fruit és importat i els preus del mercat són elevats. En el litoral Mediterrani, maduren al setembre però al mercat podem trobar-los tot l'any.
La planta
L'alfóncigo és l'arbre que produeix els festucs, és caducifoli i les seves fulles canvien de color a la tardor, adquirint una tonalitat vermell ataronjada que li confereix gran interès ornamental.

El festuc procedeix d'un arbre de port mitjà, d'uns 6 a 10m d'altura, conegut com alfóncigo de la família de les Anacardiáceas i espècie Pistacia vora. La seva escorça és rugosa de color gris, amb moltes branques i copa densa. Les arrels aprofundeixen bastant.

Les fulles són compostes, imparipinnadas, amb 3 o 5 foliolos segons la varietat, ovals o lanceoladas, de color verd fosc per el fes i més clar per el revés. El fullatge canvia de color a la tardor, es torna vermell ataronjat, per la qual cosa resulta de gran interès ornamental. Les fulles són caduques.

Les flors masculines i femenines es troben en arbres diferents. Són petites, agrupades en inflorescències axil·lars en forma de racimos i de color verdós. S'obren a l'abril-maig i donen el fruit amb una sola llavor que és la part comestible.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]