www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Raïm, Vitis vinifera / Vitaceae
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 60.00-79.10 kcal
Greixos: 0.10-0.51 g
Fibres: 0.70-1.50 g

Minerals

Calci: 9.90-18.00 mg
Zinc: 0.055-0.100 mg
Clor: 2.00-2.00 mg
Fòsfor: 12.80-20.00 mg
Ferro: 0.300-1.240 mg
Magnesi: 7.00-9.30 mg
Manganès: 0.076-0.104 mg
Potasi: 192.00-215.00 mg
Seleni: 1.00-1.69 µg
Sodi: 1.90-8.00 mg
Iode: 0.700-3.50 µg
Proteïnes: 0.28-0.68 kcal
Carbohidrats: 15.24-17.94 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 0.00-5.50 µg
A Carotenoides: 17.00-33.00 µg
E o Tocoferol: 0.90-0.90 mg
K o Filoquinona: 3.00-3.00 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.026-0.050 mg
B2 o Riboflavina: 0.010-0.025 mg
B3 o Niacina: 0.200-0.260 mg
B5 o Àc. Pantotènic: 0.050-0.063 mg
B6 o Piridoxina: 0.073-0.100 mg
B9 o Àcido Fòlic: 0.70-4.20 mg
C o Àc. Ascòrbic: 0.70-4.20 mg
Raïm
El raïm és un fruita que creix en racimos atapeïts. La seva polpa és blanca o porpra i de sabor dolç. Es consumeix com a fruita fresca o suc, encara que la seva utilitat principal és l'obtenció de vins. També es realitzen conserves amb ella. Conté diversos minerals i vitamines, i es pensa que té poders antioxidants i anticancerígenos.
Alimentació i nutrició
El raïm s'ha usat des de fa molt temps per les seves propietats curativas. És laxant i diurética, i resulta indicada en casos de debilitat o defenses baixes. També és un bon depurativo de la sang i prevé l'osteoporosis.
El Fruit
El raïm és un fruita que creix en racimos atapeïts. La seva polpa és blanca o porpra i de sabor dolç. Es consumeix com a fruita fresca o suc, encara que la seva utilitat principal és l'obtenció de vins. També es realitzen conserves amb ella. Conté diversos minerals i vitamines, i es pensa que té poders antioxidants i anticancerígenos.

El raïm és una fruita carnosa de forma arrodonida que creix en racimos composts per molts fruits. La pell pot ser verdosa, groguenca o purpúrea, i la polpa és sucosa i dolç, contenint diverses llavors o llavors.

És una fruita coneguda des de fa molt temps per l'home, i encara que es consumeix en fresc, el seu ús principal és l'elaboració de vi. Crua constitueix una excepcional fruita de taula, a més de poder combinar-se amb altres fruites en macedònia. Gran part de la producció es destina a l'obtenció de vins i mosts, mentre que de les seves llavors s'extreu l'oli de llavor de raïm. Mitjançant l'assecat dels racimos s'aconsegueixen els raïms passes, i es coneixen multitud de conserves de raïm, com els grans de raïm al caramel, el xarop de raïm, raïms en alcohol i gelea de raïms.

Els raïms són un aliment que aporta minerals i vitamines a l'organisme. És una de les fruites amb més hidrats de carboni, encara que el seu contingut calòric no és massa elevat. Contenen resveratrol, un compost antioxidant i anticancerígeno, i des de l'antiguitat se li atribueixen diverses propietats curativas.
La planta
La vinya és una planta que es conrea formant arbustos i que grimpa gràcies a uns zarcillos que s'enrosquen a altres plantes. Les fulles són grans i lobuladas, i les flors són petites i apareixen agrupades en racimos. Botánicamente es distingeixen diverses espècies de vinyes, totes elles pertencientes al gènere Vitis, sent Vitis vinifera la principal per vinificación.

La vinya pertany a la família de les Vitáceas i al gènere Vitis. És una planta trepadora que grimpa gràcies a uns zarcillos i que pot arribar a mesurar 17 metres si no rep cures.

Les seves fulles són alternes i lobuladas, formades per cinc nervis principals i serveixen per caracteritzar les múltiples varietats. Les flors s'agrupen formant racimos, i són de petita grandària. Els pètals es troben lliures a la seva base i soldats en l'àpex.

El fruit és una baya, que conté llavors dures. La grandària varia entre els 12mm i els 24mm, i varia segons l'espècie. La forma pot ser esfèrica, el·líptica, ovoide, cilíndrica o arquejada. El color varia entre verd groguenc i el vermell negruzco.

Botánicamente, el gènere Vitis es divideix en dues seccions: Muscadinia i Vitis.

Secció Muscadinia: aquestes vinyes són originàries del sud-est dels Estats Units i del nord de Mèxic. Es coneixen tres espècies, totes de poc interès comercial: Vitis rotundifolia, Vitis munsoniana i Vitis mopenoi.

Secció Vitis: en aquest grup es recullen les veritables vinyes. Existeixen nombroses espècies dins d'aquesta secció. V. candicans, V. Longii i V. champinii són espècies americanes usades com portainjertos o patrons. V. labrusca és una varietat americana la fruita de la qual s'usa per a consum en fresc i elaboració de sucs naturals. V. Caribaeae és una espècie originària de les zones tropicals d'Amèrica. A Veneçuela la hi coneix com ‘bejuco d'aigua’ o ‘agraz’. Altres vinyes d'origen americà usades com a patrons són V. berlandieri, V. aestivalis, V. cordifolia, V. monticola, V. riparia i V. rupestris. No obstant això, l'espècie de major importància vinícola és Vitis vinífera, de la qual procedeixen les principals varietats de raïm usades per vinificación.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]