www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Ametlla, Amygdalus communis / Rosaceae
Ametlla
Es poden distingir dos tipus d'ametlles, les de pela tova, conreades principalment a Califòrnia i les de pela dura com són les varietats espanyoles Marcona i Desmai o moltes de les quals produeix Portugal.

Es poden distingir diferents tipus d'ametlla segons el seu sabor i usos. Les ‘ametlles dolces’ són les que es consumeixen com a fruita seca, poden ser de pela tova o dura; les ‘ametlles amargues’ presenten un fort sabor amarg a causa d'un glucósido anomenat amigdalina (en les ametlles dolces desapareix gairebé per complet en madurar) i s'empren en la indústria agroalimentària per obtenir oli per exemple; i es coneixen amb el nom de ‘almendrucos’ quan les ametlles estan verdes i amb la llavor per quallar.

S'estableixen classificacions en funció de la duresa de la pela; així a Espanya poden ser ametlles de pela tova com la ‘Mollar de Tarragona’ i ‘Fitas’ d'Eivissa, molt apreciades als mercats Europeus pel seu exquisit sabor, color i presentació. Les varietats comercials de pela dura més importants són Marcona, Planeta, Llargueta, Rumbeta, Doble fina i Desmai. A Espanya es conreen moltes varietats que són locals de cada regió, entre les quals destaquen Marcona i Desmai largueta, no obstant això, s'han difós altres estrangeres de floració tardana com les italianes ‘Tuono’ i ‘Cristomorto’ o les franceses com ‘Ferragnès’ i ‘Ferraduel’. Existeixen tipus sense una denominació específica, procedents de llavor que es coneixen amb el nom genèric de ‘Comuns’. També s'han difós noves varietats obtingudes en programes de millora espanyols, destacant Masbovera i Guara.

A França les ametlles de pela tova es coneixen des de l'antiguitat com ‘princesses’ o ‘finalitats’, les semiblandas es diuen ‘amandes donis dames’ i les de pela dura ‘beraudes’, ‘molières’ o ‘caillasses’. Algunes varietats conreades a França són Ai, Ardechoise, Sultana, Bella d'Aurons, Ferragnès, Ferraduel, Ferralise i Ferrastar entre unes altres.

A Portugal, l'ametller conreat sol ser el que produeix ametlla de pela dura i existeixen varietats de diferent precocitat quant a la floració. Algunes varietats són Boa Casta (precocitat mitjana), Bonica (tardana), Bonica St. Bras (precoç), Casa Nova (molt tardana), Dur Amarello (bastant precoç), Dur d'Entrada (bastant precoç), Gamma (bastant precoç), Jose Dias (mitjana-precoç), Marcelina Graderia (bastant precoç), Mourisca (molt precoç), Parada (bastant precoç) i Verdal (mitjana-precoç).

A Itàlia es poden classificar les varietats segons el seu lloc d'origen en les de Puglia i les de Sicília, principals llocs de cultiu de l'ametller a Itàlia. Varietats de Puglia són Tuono, Filippo Ceo, Genco, Cristomorto, Fragiulio, Rachele, etc. I varietats sicilianes són Pizzuta d’Avola, Fasciuneddu, Romana, Avola R. 40, Cavaliera i Bonifacio nº 1.

A Califòrnia la major producció d'ametlla és de pela tova i algunes varietats des de les més antigues a les més recents són Nonpareil, IXL, Ne plus ultra, Texas, Davey, Tardy Nonpareil, Thompson, Ballico, Mercè, Ruby, Carmel, Butte, Price, etc. Algunes d'elles són el resultat de creuaments entre les mateixes, és a dir, són híbrids.

Descripcions algunes varietats d'ametlles

‘Mollar de Tarragona’
Ametlla bastant gran, ampla, de color marró més o menys fosc, lleugerament rugosa. Rendiment al descascarado, 40-43% i un 5% d'ametlles dobles. Època de floració mitjana, conreada a Espanya.

‘Marcona’
Ametlla bastant gran, de forma arrodonida, lleugerament rugosa. Rendiment al descascarado, 25-28%; cap ametlla doble. Floració a principis de març i maduració tardana a principis d'octubre. És originària de la província d'Alacant (Espanya).

‘Desmaio Largueta’
L'arbre és de port llorón. Existeixen diversos tipus locals en regions espanyoles, sent el més conegut Desmai Rojo. Ametlla allargada, punxeguda, llisa i de pela dura que es comercialitza amb el nom de ‘Larguetas’. Floració molt precoç i maduració molt tardana. Es conrea en tota la vall de l'Ebre, des de Saragossa fins a Tarragona, i a les províncies limítrofes de Lleida i Terol (Espanya).

‘Tuono’
Fruits de pela dura. En la maduresa conserven els peduncles dels fruits sobre l'arbre. Rendiment al descascarado 30-40%; la proporció d'ametlles dobles varia entre el 15 i el 30%. Floració molt tardana i maduració precoç. Varietat de Puglia (Itàlia).

‘Ferragnès’
Fruits de grandària bastant gruixuda, lleugerament punxeguts i pell marró, molt poc rugosa. Floració molt tardana i maduració a la fi de setembre a la regió de Nimes (França). Es va originar a partir de ‘Cristomorto’ x ‘Ai’ a França.

‘Ferraduel’
Ametlla de pela dura, ampla, plana i pell fina de color marró fosc. Floració molt tardana i maduració a la fi de setembre a la regió de Nimes (França). Es va originar a partir de ‘Cristomorto’ x ‘Ai’ a França.

‘Ferralise’
Ametlla petita, gruixuda, clara i molt llisa. Pela dura, rendiment al descascarado 30%. Floració molt tardana. Originària de l'encreuament de ‘Ferragnès’ x ‘Ferraduel’.

‘Bonica’
Ametlla de grandària mitjana, gruixuda, de color molt clar, veteada, molt atractiva. Rendiment al descascarado, 23%. Floració tardana. Varietat portuguesa.

‘Casa Nova’
Ametlla gran, aixafada, bastant rugosa. Rendiment al descascarado, 20%. Floració més tardana que altres varietats també portugueses.

‘Parada’
Ametlla bastant gran, ampla, marró fosca, lleugerament rugosa però benvolguda a Portugal per la seva forma. Rendiment al descascarado, 19-22%. Floració bastant precoç.

‘Verdal’
Ametlla bastant gran, aixafada i de molt bon sabor. Rendiment al descascarado, 24%. Floració precoç. Varietat portuguesa.

‘Nonpareil’
Ametlles lleugerament allargades, gruixudes, amb pell molt clara i prima. La pela és també molt prima i el rendiment al descascarado, 60-65%. Maduració molt precoç. És la varietat californiana clàssica.

‘Ne plus ultra’
Coneguda com ‘Neplus’. L'aspecte del fruit en pela és atractiu, allargat i clar, però l'ametlla és llarga i plana amb plecs i arrugues normalment. El rendiment al descascarado és de 55-60%. Floració precoç i escalonada durant un llarg període de temps. Varietat californiana.

‘Texas’
Fruit gruixut. Floració tardana i maduració a mitjan octubre, a Nimes (França). El seu origen és Califòrnia.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]