www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Kaki, Diospyros kaki / Ebenaceae
Existeixen tres espècies de kaki, el de Xina, el de Japó i el de Virgínia. El primer és el més conreat, mentre que l'últim sol créixer silvestres. Les varietats de kaki es diferencien en ‘astringentes’ i ‘no astringentes’. Les primeres són les tradicionals, i les segones, més modernes, són les més consumides en l'actualitat.

Com s'ha indicat, el kaki engloba a tres espècies diferents del gènere Dyospiros, i que es diferencien per la grandària i sabor del fruit.

El kaki de Xina (D. kaki) és la varietat més conreada i es consumeix crua com a fruita fresca i cuinada de diferents formes. El seu fruit té un diàmetre de 3-9cm, amb un pes que oscil·la entre els 80 i els 250g segons la varietat. És de color vermell, ataronjat o groc, amb una polpa ataronjada, dolça i sucosa, encara que amb un lleuger sabor aspre.

El kaki de Japó (D. lotus) és similar a l'espècie anterior i es conrea sobretot en el Llunyà Orienti i a Itàlia.

El kaki americà o kaki de Virgínia (D. virginiana) mesura 2-5cm de diàmetre i és de color groc o ataronjat. No se sol conrear i es cull d'arbres silvestres.

Pel que fa a les varietats, es classifiquen en funció de l'astringencia en ‘astringentes’ i ‘no astringentes’. Les primeres són les tradicionals, i algunes d'aquestes varietats són ‘Hachiya’, ‘Tanenashi’, ‘Rojo de Carlet’ i ‘Formatero’. Dins del segon grup, que és de major consum actualment estan ‘Sharon’ i ‘Fuyu’. Aquesta varietat es consumeix com una poma.

Independentment de les característiques genètiques d'astringencia que es detecten en les diferents varietats, aquesta pot controlar-se en certa mesura amb tècniques de poscosecha.

Una altra forma de classificació és la duresa de la seva polpa. Uns kakis es recol·lecten madurs, la seva polpa és tova i suau, fins al punt de precisar una cullereta per menjar-los. Els altres tenen la polpa més dura, i la seva textura ferma fa que es mengin amb forquilla i es puguin pelar amb més facilitat.

Duresa i astringencia estan relacionades en algunes varietats, les considerades no astringentes mantenen la duresa de la polpa quan l'astringencia ha baixat, i es poden menjar fins i tot a mossegades, com si fossin pomes.

A Espanya la varietat més consumida és Vermell Brillant, produïda a la comarca de la Ribera del Xúquer, a la província de València. Aquesta varietat es distingeix per la seva qualitat, grandària, color, sabor i absència de llavors. Es pot degustar de dues formes diferents: el ‘Classic’ es recol·lecta madur, la seva polpa tova es menja amb cullera; el ‘Persimon’ té un color ataronjat i la seva textura més ferma permet que es mengi amb ganivet i forquilla. (Consell Regulador de la D.O. Kaki Ribera del Xúquer, ( http://www.kakifruit.com )
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]