www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Blat de moro, Zea mays / Gramineae
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 66.00-87.22 kcal
Greixos: 1.23-1.40 g
Fibres: 1.30-1.30 g

Àcids grassos

Saturats: 0.20-0.20 g
Monoinsat.: 0.30-0.30 g
Poliinsat.: 0.50-0.50 g

Minerals

Calci: 2.00-2.23 mg
Zinc: 0.200-0.562 mg
Clor: 8.00-8.00 mg
Fòsfor: 48.00-83.23 mg
Ferro: 0.30-0.40 mg
Magnesi: 20.00-27.08 mg
Manganès: 0.10-0.16 mg
Potasi: 140.00-290.07 mg
Seleni: 0.648-0.648 µg
Sodi: 0.30-1.00 mg
Iode: 3.30-3.30 µg
Proteïnes: 2.50-3.28 kcal
Carbohidrats: 11.60-15.72 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 8.50-8.50 µg
A Carotenoides: 51.00-71.00 µg
E o Tocoferol: 0.52-0.62 mg
K o Filoquinona: 3.00-3.00 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.11-0.15 mg
B2 o Riboflavina: 0.03-0.12 mg
B3 o Niacina: 1.20-1.20 mg
B5 o Àc. Pantotènic: 0.37-0.89 mg
B6 o Piridoxina: 0.09-0.22 mg
B9 o Àcido Fòlic: 4.00-12.00 mg
C o Àc. Ascòrbic: 4.00-12.00 mg
Blat de moro
El blat de moro dolç es comercialitza bé en forma de ‘panotxa’ o bé com a grans solts, frescs en conserva o congelats.

Els grans de blat de moro són normalment de color groc brillant quan estan madurs, sucosos, tenen gran valor nutritiu i es destinen a elaborar diferents productes com són les conegudes ‘crispetes de blat de moro’, etc. El blat de moro dolç s'utilitza molt com a ingredient en amanides, salses i plats freds.
Alimentació i nutrició
El blat de moro dolç és molt nutritiu, aporta hidrats de carboni, proteïnes i fibra principalment, a més de vitamines i minerals.

Resulta beneficiós per a la salut, sent important per evitar malalties del cor, dels nervis, etc.
El Fruit
El blat de moro dolç es comercialitza bé en forma de ‘panotxa’ o bé com a grans solts, frescs en conserva o congelats.

Els grans de blat de moro són normalment de color groc brillant quan estan madurs, sucosos, tenen gran valor nutritiu i es destinen a elaborar diferents productes com són les conegudes ‘crispetes de blat de moro’, etc. El blat de moro dolç s'utilitza molt com a ingredient en amanides, salses i plats freds.

Els grans de blat de moro es troben atapeïts i adherits a un eix central, formant fileres de 8 a 30 grans o llavors sucoses quan inmaduras i posteriorment endureixen, de color groc, blanc o vermellós segons la varietat i es coneix com ‘panocha’, ‘panoja’ o ‘panotxa’.

El blat de moro dolç pot destinar-se al consum humà de diferents formes. Es pot trobar al mercat en estat fresc, congelat i en conserva, bé com a panotxa sencera o en forma de grans solts que s'utilitzen per preparar amanides, salses i com a guarnició de diversos plats. Amb blat de moro es poden elaborar diferents productes com són ‘crispetes’ (blat de moro torrat), sèmola, truites, pa, flocs, etc; a Astúries, Santander i Galícia (Espanya) es prepara amb blat de moro la ‘borona’, a Amèrica ‘atole’ (espècie de gacha que es fa amb farina de blat de moro), a Itàlia ‘polenta’ (guisat), a Argentina el ‘locro’ i en les Illes Canàries el ‘gofio’, elaborats amb blat de moro mòlt o amb la seva farina. A més amb blat de moro es pot produir oli, serveix com a substrat de fermentació per a la producció d'alcohol, etc. També s'usen els grans madurs i secs per a alimentació animal i algunes varietats selectes per a farratge.

El valor nutritiu del blat de moro és important ja que aporta glúcids, proteïnes, fibra i algunes vitamines i minerals necessaris, entre els quals cal destacar l'àcid fólico.

Han de recol·lectar-se les ‘panotxes’ quan els grans estan completament desenvolupats, brillants i si en estrènyer-los surt un líquid cremoso. Després, es recomana sotmetre-les a un preenfriamiento al més aviat possible per perllongar la seva conservació, evitant la pèrdua del seu sabor dolç tan benvolgut, ja que així es retarda el pas del sucre a midó.
La planta
La planta de blat de moro consta d'una tija llarga que pot aconseguir gairebé 2m d'altura, fulles també llargues i alternes, flors masculines en forma de borla i femenines com a ‘sedes’ en la punta que quan maduren donen lloc a les ‘panotxes’.

El blat de moro dolç pertany a la família de les Gramíneas i espècie Zea mays, varietat rugosa.

La planta és herbàcia, anual i de tija llarga, d'1,20 a 1,80m. Les fulles també són llargues, alternes, paralelinervias, és a dir com totes les plantes de la família de les Gramíneas i abrazadoras. Les arrels són fasciculadas.

Les inflorescències en forma de borla en l'àpex de la planta adulta són les flors masculines i les ‘sedes’ de la punta de la ‘panotxa’ inmadura són els pistils de les flors femenines.

La infructescencia és la ‘panotxa’ o ‘panoja’ formada pels grans o llavors al llarg d'un eix central, de color groc normalment, encara que pot ser blanc o vermellós segons la varietat. El fruit està protegit per unes fulles grans que ho emboliquen des del peduncle fins a la punta.

El moment de la sembra depèn del clima. A les zones temperades i càlides la sembra es realitza a l'aire lliure a intervinguts i finals de primavera, recol·lectant-se les panotxes a principis, intervinguts o finals d'estiu. En zones fredes se sembra en hivernacle o sota campanes a l'aire lliure a principis o intervinguts de primavera. L'època de collita depèn a més de la varietat, ja que existeixen varietats de maduració primerenca, de mitjan estació i tardanes.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]