El nap és l'arrel de la planta del mateix nom. Pertany al mateix gènere botànic que les cols i es consumeix com a hortalissa. Les arrels de les diferents varietats poden presentar grandàries, formes i colors variables. La "carn" és de color blanc i està coberta per una pell fina de color groc o blanc, fins i tot de vegades verd o porpra. La forma pot ser rodona, aplanada o cilíndrica.

El nap posseeix escàs valor nutritiu. Conté molt poques proteïnes, hidrats de carboni i greixos. Per això pot ser utilitzat en dietes d'adelgazamiento.

No obstant això és molt ric en minerals i vitamines. Aporta una apreciable quantitat de vitamina C i àcid fólico. Entre els minerals destaca el seu contingut en potassi (238-318 mg per cada 100 g de producte fresc), i en menor mesura, calci, fòsfor, iode i sodi.

El nap (Brassica rapa var. Rapa) és l'arrel de la planta del mateix nom. Pertany al mateix gènere botànic que les cols i es consumeix com a hortalissa. Les arrels de les diferents varietats poden presentar grandàries, formes i colors variables. La "carn" és de color blanc i està coberta per una pell fina de color groc o blanc, fins i tot de vegades verd o porpra. La forma pot ser rodona, aplanada o cilíndrica.

Es conrea principalment per la seva arrel engrossida encara que les fulles també poden consumir-se com a hortalisses verdes. Aquesta arrel posseeix unes propietats alimentoses molt modestes. Posseeix un 6% de glúcids i matèries proteïques que no arriben al 1%.

En l'ordre culinari tampoc aconsegueix un lloc important. No obstant això efectua una funció suavitzant per a múltiples menjars i la seva presència es troba en diversos guisats de "olla", és un important protagonista del "bullit madrileny" i del "bullit canari".

El seu consum ha decaigut molt als països europeus, on antany, al costat de la col, era l'hortalissa més popular dels països nòrdics i centreeuropeus; ha estat desplaçada per la patata.

Posseeix una baixa aportació calòrica, tan sols de 18-24 kcal per cada 100 g de producte comestible.

En la llar es poden conservar en el frigorífic introduïts en borses perforades durant 1-3 setmanes. La conservació es pot augmentar mitjançant la congelació, però per a això es recomana un escaldat previ de 2 minuts, ja cuinat o fet puré.

Mitjançant el premsatge de les llavors del nap s'obté un oli comestible que s'empra amb finalitats culinaris a Europa i Índia. Es comercialitza el nap deshidratat, obtingut mitjançant eliminació de l'aigua de les arrels en estat fresc, prèviament trossejades en forma de galleda.

La planta del nap pertany a la família Cruciferae i el seu nom científic és de Brassica napus L. És una planta erecta, bianual, amb fulles hendidas i de marges fistonats. La tija floral és llis i les flors són de color groc. La pol·linització és alógama. La fructificación és en síliques.

Les llavors són arrodonides i de color vermellós fosc. El pes de mil llavors és d'1,6 grams, sent la seva capacitat germinativa mitjana de 4 anys.

El sistema radicular està engrossit, existint dos tipus diferents, uns globulosos i altres allargats. La seva coloració varia entre el blanc i el vermell. Gran part de la producció espanyola de nap forrajero està constituïda per la varietat anomenada "Nap gallec", amb un coll semblat al del colinap però més curt i cònic. Les fulles del "Nap gallec" s'empren en diversos guisats de la cuina gallega galaica i es coneixen com "grelos".