El kiwi és un fruit de forma ovoide, de grandària variable i recobert d'una pell fina de color marró, lleugerament vellosa. Pot tenir de 4 a 7,5cm de longitud per 3,5 a 5cm d'amplària i el pes varia de 30-150g en funció de la varietat, les condicions climàtiques i del sistema de cultiu. La polpa pot ser de color verd de diferent tonalitat segons la varietat, tendra, sucosa i de sabor agridulce. Presenta nombroses i petites llavors negres comestibles. El color de la polpa i el sabor delicat de la mateixa que recorda en part al raïm, a la maduixa i a la pinya, ho fan molt agradable.

Diverses recerques científiques indiquen que el kiwi és una destacada font de vitamines, minerals, fibra i fitoquímicos. El kiwi posseeix una concentració excepcionalment alta de vitamina C. Un fruit de grandària mitjana pot aportar aproximadament 90 mg de vitamina C, la qual cosa supera amb escreix la ingesta diària recomanada d'al voltant de 60 mg.

El kiwi és un fruit de forma ovoide, de grandària variable i recobert d'una pell fina de color marró, lleugerament vellosa. Pot tenir de 4 a 7,5cm de longitud per 3,5 a 5cm d'amplària i el pes varia de 30-150g en funció de la varietat, les condicions climàtiques i del sistema de cultiu. La polpa pot ser de color verd de diferent tonalitat segons la varietat, tendra, sucosa i de sabor agridulce. Presenta nombroses i petites llavors negres comestibles. El color de la polpa i el sabor delicat de la mateixa que recorda en part al raïm, a la maduixa i a la pinya, ho fan molt agradable.

El kiwi es consumeix en fresc com a fruita, en macedònia, amanides o acompanyant a diferents plats. Per consumir-ho com a fruita pot pelar-se sencer o bé partir-ho per la meitat i menjar-ho a cullerades. Conté un enzim anomenat actinidina que degrada les proteïnes, raó per la qual, es pot emprar per estovar la carn abans de cuinar-la i així reduir el temps de cocció, fregant aquesta amb la polpa del fruit. A més, l'actinidina evita la coagulació de la gelatina i, així mateix, és la responsable que els productes làctics, si es consumeixen barrejats amb kiwi, presentin un sabor amarg. També es pot cuinar el kiwi, ofegat amb mantega, a manera de salsa agridulce, com a guarnició per a plats de carn. Es poden elaborar melmelades, sorbets, granissats, productes de rebosteria i fins i tot licors amb o sense alcohol.

El kiwi constitueix una font excel·lent de vitamina C, conté gairebé el doble que alguns cítrics. També és ric en minerals com a potassi, ferro i calci.

Es poden trobar kiwis durant tot l'any perquè hi ha un relleu entre les diferents èpoques de collita de cada país productor; des de mitjan maig fins a finals de novembre, a Nova Zelanda; la resta del temps als països mediterranis, Xile i també a Califòrnia i Austràlia. És un producte que s'ha desenvolupat comercialment en els últims anys, gràcies a una labor de màrqueting realitzada per Nova Zelanda que constitueix un exemple de com donar a conèixer un ‘nou producte’.

Els kiwis poden arribar a conservar-se 6 mesos i la maduració és lenta, es produeix a temperatura ambienti i per accelerar-la, poden guardar-se juntament amb poma o plàtan, que desprenen etilè; no obstant això, si es vol retardar la maduració i així ampliar el temps de conservació, aquesta pràctica no és aconsellable. El kiwi és un fruit climatérico la intensitat del qual de respiració està influenciada i correlacionada amb el etilè present en l'atmosfera o amb el d'origen endogen.

La planta anomenada actinidia és trepadora i consta d'unes fulles acorazonadas el revés de les quals està cobert de pelusa i les flors són grans de color blanc crema.

La planta és trepadora i es distingeix per la bellesa del seu fullatge. Pertany a l'espècie Actinidia chinensis o A. deliciosa.

L'actinidia es presenta com un sarment flexible, molt vigorós, les branques del qual poden allargar-se fins a 3m per any i tendeixen a enrotllar-se en els suports o tutors igual que la vinya emparrada.

Les fulles són caduques, consten d'una limbacorazonado, de vora dentada i pecíol més o menys llarg segons la varietat. El feix és més fosc que el revés i gairebé lampiña, mentre que el revés està cobert d'una gran quantitat de pelusa.

Les arrels són carnosas, riques en substàncies de reserva però es desenvolupen generalment en les capes superficials a causa de les seves necessitats d'oxigen.

Les flors són de color blanc crema, més aviat grans, fisiològicament dioicas, és a dir, com si les flors masculines i les femenines estiguessin en peus separats, però aparentment hermafroditas, quant a que totes les flors presenten ovari i estams, però en plantes masculines l'ovari és estèril, petit i no funcional, mentre que en les femenines el pol·len és infèrtil. Els peduncles són llargs i normalment cada flor té 5 sèpals i 5 pètals.

El fruit és una baya de forma ovoidal amb l'epidermis de color marró-verdós recoberta de pelusa curta però abundant, de color marró. La polpa és de color verd maragda i té moltes llavors petites. Al centre del fruit es troba la columela, de color blanc crema, amb forma allargada en el sentit de la màxima longitud del fruit i també és comestible quan està madur.