www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Maduixa, Fragaria vesca var. hortensis / Rosaceae
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 27.00-34.00 kcal
Greixos: 0.10-0.70 g
Fibres: 1.10-1.63 g

Minerals

Calci: 16.00-26.00 mg
Zinc: 0.100-0.269 mg
Clor: 14.00-18.00 mg
Fòsfor: 24.00-29.00 mg
Ferro: 0.40-0.96 mg
Magnesi: 10.00-15.00 mg
Manganès: 0.225-0.300 mg
Potasi: 147.00-160.00 mg
Seleni: 1.34-1.34 µg
Sodi: 2.50-6.00 mg
Iode: 1.00-9.00 µg
Proteïnes: 0.80-0.90 kcal
Carbohidrats: 5.30-6.00 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 2680.00 µg
A Carotenoides: 8.00-18.07 µg
E o Tocoferol: 0.120-0.200 mg
K o Filoquinona: 13.50-13.50 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.030-0.033 mg
B2 o Riboflavina: 0.030-0.054 mg
B3 o Niacina: 0.60-0.60 mg
B5 o Àc. Pantotènic: 0.300-0.340 mg
B6 o Piridoxina: 0.060-0.060 mg
B9 o Àcido Fòlic: 47.00-77.00 mg
C o Àc. Ascòrbic: 47.00-77.00 mg
Maduixa
La maduixa és un fruit de color vermell brillant, suculent i fragant que s'obté de la planta que rep el seu mateix nom. A Occident és considerada la "reina de les fruites". A més de poder-se menjar crua es pot consumir com a compota, melmelada,... És emprada amb finalitats medicinals ja que posseeix excel·lents propietats que ajuden a preservar la salut.
Alimentació i nutrició
Les maduixes són molt apreciades per la seva agradable aroma i efecte estimulant de l'apetit. Són fàcilment digestibles i tenen un gran efecte laxant a causa de la seva fibra, pigments, àcids i enzims. La seva riquesa en minerals bàsics li confereix la propietat d'estimular el metabolisme.
El Fruit
La maduixa és un fruit de color vermell brillant, suculent i fragant que s'obté de la planta que rep el seu mateix nom. A Occident és considerada la "reina de les fruites". A més de poder-se menjar crua es pot consumir com a compota, melmelada,... És emprada amb finalitats medicinals ja que posseeix excel·lents propietats que ajuden a preservar la salut.

La maduixa (Fragaria vesca) va créixer durant molt temps espontàniament en els boscos arribant a trigar a realitzar-se el seu cultiu per ser una fruita molt fràgil i perquè per obtenir una collita màxima d'un mes a l'any era necessària una ocupació permanent del sòl.

El fruit comestible es denomina vulgarment "eterio". Es tracta d'un fals fruit format pel receptacle, en el qual es troben els aquenios (llavors), petits i de color clar en la part exposada a l'ombra i vermellós fosc l'exposada al sol. Els aquenios poden estar enfonsats, superficials o excel·lents de la polpa. També poden ser molt o poc nombrosos. Els excel·lents augmenten la resistència de la superfície, però durant el rentat es desprenen molts d'ells. Generalment, el consumidor prefereix el fruit amb pocs aquenios ja que aquests suposen l'inconvenient de quedar-se entre les dents en ser mossegats.

La part central del fruit o "cor" pot estar molt o poc desenvolupada i pot haver-hi fruits amb el "cor buit". Això és un caràcter negatiu. Els fruits poden ser de diverses formes, segons el conrear: cònics, cònic-allargat, cònic-arrodonit, esferoïdals, oblatos, reniformes (forma de ronyó).

Se sol recollir a principi de l'estiu. Generalment, les maduixes silvestres són de menor grandària que les conreades, però el seu sabor i aroma és millor i més agridulce.

Les maduixes i els maduixots són poc calòrics. El seu valor energètic per 100 g de pes de fruit fresc comestible oscil·la entre 27 i 34 kcal. Després de l'aigua, el seu principal constituent són els hidrats de carboni. La fructosa significa pràcticament la meitat dels seus glúcids i la resta és glucosa en la seva major part. Posseeix un baix percentatge de proteïnes. Aquesta baya constitueix una excel·lent font de vitamina C.

Aquesta fruita és fàcilment digestible i exerceix un gran efecte laxant. Les seves contraindicacions són escasses, tan sols hauran de consumir-les amb prudència les persones amb patologies estomacals a causa de la seva acidesa. Quan aquests fruits es consumeixen en compota o melmelada perden moltes de les seves propietats nutritives.

Si les maduixes estan madures se solen consumir crues, amb iogurt o gelats. També es rocían amb nata o licor i banyades en xocolata són delicioses. Les maduixes de pitjor presència s'usen per preparar pastissos, mousses, soufflés, flams i pastissos.

S'han de conservar en el refrigerador o en defecte d'això, en un lloc fresc, fosc i ventilat. No s'aconsella la seva congelació posat que després de la descongelació perden gran quantitat d'aigua, quedant una espècie de melmelada crua, sense aroma. És convenient rentar-les abans del seu consum per eliminar terra o substàncies nocives.
La planta
La maduixa pertany al gènere Fragaria. Són plantes vivaces, herbàcies, de fulles amb les vores dentades, que poden ser lampiñas o vellosas.

Es tracta d'una planta perenne. Les seves tiges són petites i curts. La tija està transformada en rizoma i d'ell parteixen les fulles i posteriorment branques rastreras trucades estolones, que enraízan pels seus nusos i desenvolupen brots que donaran lloc a nous individus. La tija que sobresurt del terreny és comunament cridat corona, és molt curt i conté els teixits vasculars. El port de la tija pot ser estès o alçat.

Les arrels són d'aspecte fibrós i sorgeixen de la corona propera a la superfície del sòl. Es divideixen en primàries i secundàries. Les arrels primàries s'allarguen ràpidament en el terreny estenent-se uns 30 cm al voltant de la corona i es ramifiquen obliquament penetrant fins a uns 30 cm de profunditat.

Les fulles estan subdividides en tres foliolos i tenen una vora serrada. El seu espessor varia segons el conrear. Són de color verd més o menys intens i de vegades vermellós en les hivernals.

Les flors de les maduixes estan agrupades en inflorescències. Poden ser "perfectes" (hermafroditas) amb òrgans masculins i femenins o "imperfectes" (unisexuales) amb només òrgans masculins o femenins. La majoria de les varietats conreades comercialment tenen flors perfectes.

Cada flor perfecta posseeix un calze amb 5 sèpals, una corol·la amb 5 pètals generalment blancs i de forma variable (rodons o ovalats), nombrosos òrgans masculins. En el receptacle es troben els òrgans femenins o pistils. Les flors els pistils de les quals quedin tots fecundats donen fruits amb la forma típica del conrear. Si les condicions climàtiques no són favorables per a la pol·linització pot ocórrer que una part dels pistils no siguin fecundats i per tant s'obtenen fruits deformis.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]