El plàtan o banano és una fruita groga, de forma allargada, que trobem al mercat en grups de tres a vint, de forma similar a un cogombre triangular, oblongo i normalment de color groc. El seu sabor és més o menys dolç segons la varietat.

El plàtan és ric en fibra, potassi i algunes vitamines beneficioses per a la salut. És una fruita bona per a tots excepte diabètics i obesos a causa del seu alt contingut en midó i sucres.

El plàtan o banano és una fruita groga, de forma allargada, que trobem al mercat en grups de tres a vint, de forma similar a un cogombre triangular, oblongo i normalment de color groc. El seu sabor és més o menys dolç segons la varietat.

Hi ha confusió quant al nom, en tots els països del món exceptuant Espanya, es coneix amb el nom de plàtan si es menja cuinat i banano si es refereix al fruit madur que es consumeix en fresc. A Espanya es diu plàtan al fruit que es consumeix en fresc i el banano pràcticament no existeix. Encara que actualment, qualsevol tipus té diferents usos i els plàtans pertanyen a un subgrup de conreessis.

El consum en fresc com a postres del plàtan és el més normal, fins i tot fregit, però a més, altres plàtans, com el plàtan mascle, es cuinen i consumeixen quan encara estan verds. Una part dels plàtans madurs s'utilitza per produir cruixents rodanxes de plàtan deshidratat o farina de plàtan. També en algunes zones de l'Est d'Àfrica els plàtans madurs s'usen per elaborar una cervesa amb baix contingut en alcohol. Altres productes són el puré, suc, licor i llaminadures.

A més aquesta fruita és una bona font d'energia, ja que aporta entre 88 i 95kcal/100g i és una font important de vitamina A i potassi.

Es poden distingir algunes varietats per la seva diferència de grandària, color, que pot ser verd, groc o vermell, sabor més o menys dolç i la seva forma de consum.

Els plàtans es poden recol·lectar tot l'any, fins i tot en un any es poden fer tres recol·leccions i la seva abundància depèn de l'estació. Els destinats a l'exportació es recullen verdes i es porten en vaixells frigorífics fins a la seva destinació. Posteriorment maduren amb facilitat en càmeres condicionades per a això. En el procés de maduració el midó de la fruita es transforma en sucre i al mateix temps es formen les substàncies aromàtiques i els àcids que equilibren la dolçor. Una vegada madurs no s'han de ficar en el frigorífic domèstic perquè perden sabor amb el fred i poden espatllar-se.

La platanera és una planta herbàcia amb fulles molt grans i cridaneres la veritable tija de les quals és un bulb amb capacitat de rebrot cada any.

La inflorescència dóna lloc a les ‘mans’ compostes per ‘dits’ que són els fruits, generalment de color groc.

El plàtan pertany a la família Musáceas i gènere Musa. Aquesta família és poc nombrosa en els tròpics i subtrópicos, on només està representada per 6 gèneres i 220 espècies, de les quals unes 50 o 60 pertanyen al gènere Musa. Aquest es divideix al seu torn en dos subgèneres, l'Australimusa que s'assenta a la zona del Pacífic i manca d'importància comercial. I un altre, l'Eumuds que és oriünd d'Àsia; a aquest pertanyen els plàtans estàndard, la varietat de plàtans la importància dels quals supera a la de la resta.

El gènere Musa es divideix en cinc seccions, dels quals la secció Eumusa comprèn dues espècies, Musa acuminata Colla i Musa balbisiana Colla; originàries de tots els plàtans partenocárpicos. Aquest gènere comprèn espècies que contenen llavors, així com una quantitat important de conreessis amb fruits partenocárpicos.

La platanera és una planta herbàcia ‘perenne’, ja que després de la fructificación les seves parts aèries moren, però són reemplaçades per nous plançons que creixen des de la seva base. Els tipus més alts de la sèrie Cavendish poden arribar a aconseguir gairebé 8m d'altura; encara que el normal és entre 3 i 6m.

La veritable tija de la planta és un òrgan subterrani que només sobresurt del sòl en l'època de floració, pot cridar-se bulb o corm,i també es coneix com a cap o cep, té alhora caràcters de rizoma i bulb. És un important òrgan d'emmagatzematge, format per un cilindre central envoltat d'un cortex protector del que emergeixen les arrels, les flors i els plançons o fills que continuaran la vida de la planta. L'arrel és superficial, encara que a Canàries per exemple, poden aprofundir més, arribant fins a 1m.

Les fulles són molt grans, de 2 a 4m de llarg i fins a de mig metre d'ample, amb un pecíol de 1m o més de longitud i limb el·líptic allargat, lleugerament decurrente cap a el pecíol, una mica ondat i glabro. De la corona de fulles surt, durant la floració, un escapo pubescente de 5 a 6cm de diàmetre, acabat per un racimo penjant d'1-2m de llarg. Aquest porta una vintena de bràctees ovals allargades, agudes, de color vermell porpra, cobertes d'un polvillo blanc harinoso; de les aixelles d'aquestes bràctees neixen al seu torn les flors.

La inflorescència és bastant complexa. Al llarg de l'eix es troben disposades en hèlix, idèntica a la del sistema foliar, les bràctees (vermelles en el subgrup Cavendish). Cada bràctea cobreix un grup de flors desproveïdes de bràctea individual i situades en dues files pareadas. Són hermafroditas, però només les que es poden veure després del replegament de les bràctees, són de dominancia femella i donaran origen als plàtans o ‘dits’, que conté de 3 a 20 fruits i es coneix amb el nom de ‘mà’.

El fruit és oblongo, de la forma d'un cogombre triangular, al principi verd i groc en la maduració, encara que pot variar el color segons el conrear; i quan comença a ennegrir-se, cau de l'arbre, per la qual cosa es recol·lecta abans que maduri.