El préssec és un fruit rodó, acolorit, sucós i típicament estiuenc.
La seva producció s'estén al llarg dels països pel que podem disposar d'aquest fruit al llarg de tot l'any.

Usat per a consum en fresc i, per a la indústria, especialment enllaunat.

El préssec aporta quantitats modestes de vitamina C i provitamina A. No obstant això fa una bona aportació de potassi, fòsfor i vitamina B.

El préssec és un dels fruits més importants tant en producció com en valor formant part del grup de fruites de major producció a tot el món: poma, cítrics i plàtans.

El préssec és un tipus de fruit denominat botánicamente drupa. És de gran grandària, rodó, envoltat d'una pell fina vellosa i fàcilment pelable. La carn és d'un color entre groguenc i blanquecino, dolç, sucosa i desprèn una agradable aroma. La presència d'ossos partits és funció de la varietat.

Els préssecs són fruits típicament estiuencs, concentrant-se la seva disponibilitat entre els mesos de maig a setembre. No obstant això es pot disposar d'aquest sucós fruit fora de l'època estival de l'Hemisferi Nord gràcies a països productors com Xina, Itàlia, Grècia, Israel, Sud-àfrica i Espanya.

El préssec és un fruit versàtil que pot usar-se per guarnir carns, en compotes, melmelades, etc. Existeixen dos grups segons el tipus de fruit: de carn tova, amb polpa sense adherència a os i destinació en fresc, i de carn dura amb la polpa fortament adherida que es destinarà tant per a ús en fresc com a industrial preferentment para enllaunat.

Una variació molt important del préssec és la nectarina i de la qual es parlarà més profundament en un altre capítol, encara que podem avançar que es tracta d'un préssec sense borrissol o sense pelusa obtingut per mutació genètica del gen de la pelusa pel gen de la pell suau, a més té un color més viu (entre vermell brillant i groc) i són generalment més petits. Contràriament al que la gent creu la nectarina no és un encreuament entre préssec i pruna. És una varietat espontanea de préssec, d'aquesta manera els préssecs i les nectarinas són genèticament equivalents.

Dins de l'espècie a la qual pertany el préssec s'inclou una altra coneguda varietat, el Paraguaià.

A més existeixen varietats de polpa blanca amb o sense vetes, amb estries verdoses i/o vermelloses, de polpa groga, total o parcialment despresa de l'os. També són molt conegudes les varietats tipus pavía la polpa dels quals és dura o semidura adherida a l'os.

Existeixen gran quantitat de varietats que van renovant-se d'any en any.
Podem classificar les diferents varietats segons el seu consum sigui destinat al mercat en fresc, o a la indústria.

Cada any a tot el món apareixen noves varietats preparades per ser utilitzades pels fruticultores, especialment a França, Itàlia i Espanya. Contínuament s'estan llançant al comprat varietats noves i el ritme del progrés tècnic és tan alt que els fruticultores es veuen obligats a compondre noves plantacions, amb cicles de producció cada vegada més curts amb la intenció que una nova varietat pugui oferir millors rendiments comercials.

Com es pot deduir de l'anteriorment comentat existeix un numero enorme de varietats, no obstant això els criteris que ha de seguir el fruticultor a l'hora de triar una varietat són variats, com l'adaptació al màxim a el microclima al que va destinada, el tipus de sòl i d'aigua que es disposi, l'època de floració, etc.

Una forma d'estudiar les varietats de préssec consisteix a agrupar-les segons les característiques dels fruits. Així es classificaran fonamentalment en dos grups: préssecs per a consum en fresc i per a la indústria.

1- Les varietats ‘per al consum en fresc’ solen presentar la característica de tenir una polpa ferma per qüestions de comercialització però al mateix temps es desfà en la boca i és agradable al paladar. La polpa no s'adhereix a l'os, la pell és acolorida de vermell brillant atractiva al consumidor i la grandària haver de ser mig gruix.

2- Les varietats ‘per a la indústria’ i especialment per a l'elaboració de fruita en almívar han de tenir unes característiques concretes:

- La polpa ha de ser de color groc intens o ataronjat sense color vermell.
- La polpa ha de ser ferma perquè pugui suportar la cocció sense perdre l'estructura.
- Os petit, rodó, adherent, i que s'adapti a l'espinyolador mecànic.
- Grandària mitjana de fruit entre 19 i 21 cm de circumferència i forma esfèrica regular.

Com s'ha comentat anteriorment la disponibilitat de préssecs s'estén al llarg de l'any, encara que es concentra en els mesos d'estiu.