A Europa es conrea el conegut com a Castany Español, el nom científic del qual és Castanea sativa. A més existeixen varietats xineses i japoneses de castanyer.

Existeixen tretze espècies a les regions temperades de l'hemisferi boreal, no obstant això, el Castanyer Español el nom científic del qual és Castanea sativa Mill. és l'únic present a Europa. Les altres estan repartides en la resta del món de la forma següent: cinc són d'Àsia, C. mollisima, C. crenata, C. henryi, C. guinii i C. davidii; i set d'Amèrica del Nord, C. dentata, C. ozarkensis, C. ashei, C. paucispina, C. pumila, C. floridiana i C. alnifolia.

Resumint es poden classificar en tres espècies de castanyer les més importants del món:
- La xinesa, C. mollisima Bl.
- La japonesa, C. crenata Sieb.& Zucc.
- L'europea, C. sativa Mill.

Les tres espècies es conreen pels seus fruits a les seves zones naturals, coneixent-se un gran nombre de varietats, però la pràctica de l'empelt a Europa va donar lloc a moltíssims conreessis que es coneixen en l'actualitat i que se segueixen seleccionant per millorar el cultiu.

Quant al material vegetal utilitzat a Espanya, a Galícia es recomanen les seleccions clonals de tipus marró com són Famosa, Garrida, Inxerta, i Ventura, ja que les seves castanyes són aptes per comercialitzar-les en fresc, es pelen bé i poden ser adequades per a la fabricació de marró glacé o castanya gebrada. Garrida i Loura són adequades per a la producció mixta de fusta i fruit. Uns altres conreessis d'interès en la comunitat gallega són Amarelante, Longal, Luguesa, Parede, Raigona i Rapada. A la província de Màlaga es recomanen seleccions clonals dels conreessis Primerenca i Pilonga, de tipus marró, gran grandària de fruit i producció primerenca. A Huelva es recomana sobretot Planta Alajar, Helechal, Comissària i Dieguina. A Castella-Lleó encara estan estudiant els conreessis, però sembla que el conrear Negral és un dels més importants a la zona del Bierzo.

Alguns clons híbrids eurasiáticos produeixen fruits de gran calibre que presenten interès per a la producció de castanya primerenca en zones de clima humit i poques gelades a la primavera; no obstant això, presenten un inconvenient general i és la seva mala aptitud a la conservació, difícil pelat i sabor insípid. Malgrat això quan arriben al mercat local aconsegueixen preus elevats.

Algunes varietats de castanyes, Castanea sativa:

Varietats franceses

Castanya Comballe
El fruit és de grandària mitjana a gruix i l'arbre de vigor mitjà. La productivitat és bona i l'entrada en fructificación ràpida, al 5º i 6º any. La maduració és molt tardana, després de mitjan novembre.

Castanya d'Olargues
El fruit és de calibre mitjà i l'arbre de vigor mitjà a fort. La productivitat és bona i de fructificación ràpida, al 4º i 5º any. La maduració es produeix durant la 2º i 3º setmana d'octubre.

Belle Epine
El fruit és de grandària gruixuda o molt gruixut i l'arbre molt vigorós. La productivitat és molt bona, i fructifica ràpidament, al 5º i 6º any. La maduració és semitardía, a la fi d'octubre. És d'origen francès.

Híbrids

Bournette
Fruit mitjà o gruix i arbre de vigor mitjà. Productivitat bona i fructificación ràpida, 4º i 5º any. Maduració semiprecoz des de finals de setembre a la fi d'octubre. És d'origen francès. Resulta de l'encreuament de Castanea crenata x Castanea sativa.

Marigoule
La castanya és de grandària mitjana o gran. Arbre vigorós, de productivitat mitjana i fructificación ràpida al 4º i 6º any. La maduració és semiprecoz des de finals de setembre fins a la primera quinzena d'octubre. S'origina de l'encreuament de Castanea crenata x Castanea sativa.