Existeixen diferents tipus i varietats de meló segons les característiques del mateix. Pot ser groc, verd o combinat per fora, rodó o allargat i polpa de color variable.

Els melons pertanyen a l'espècie Cucumis melo i existeixen els de llarga conservació.

Es poden distingir diversos tipus comercials de meló segons les característiques de l'escorça, el color de la polpa, la forma, etc. Dins de cada tipus existeixen diverses varietats. Poden considerar-se en una classificació comercial els següents tipus i varietats:

Meló Groc, Groc canari o Español: ‘Groc rugós’ i ‘Groc rodó Llis’.
Melons Verds Espanyols: ‘Rochet’, ‘Pell de Gripau’ i ‘Tendral’.
Meló Cantaloup.
Meló Gàl·lia.
Melons Charentais: ‘Charentais de pell llisa’ i ‘Charentais de pell reticulada’.
Melons de llarga conservació: ‘Novanum’, ‘Solarnum’, ‘Geanum’ i ‘Lunanum’.
Altres tipus: ‘Casava’, ‘Crenshaw’, ‘Sharlyn’, ‘Ananás’, ‘Orange Flesh’, ‘Turc’, ‘Honey Dew’, ‘Tendral d'Elx’, etc.

Existeix també una classificació botànica del meló amb les següents varietats, entre les quals estan les anteriors.

Cucumis melo var. sacharinus: Els fruits són de grandària mitjana, d'escorça llisa, reticulada o clapejada, color verd intens primer i després ataronjat; l'escorça és gruixuda i la polpa aromàtica. ‘Marina’, ‘Biga’, ‘Gàl·lia’, ‘Bola d'Or’, ‘Tendral Verd Primerenc’, ‘Rochet’, ‘Piñonet’, ‘Piñonet Pell de Gripau’, ‘Groc Mitjà Tardà’, ‘Tendral Tardà Negre’ i ‘Tendral Tardà Verd’.
Cucumis melo var. inodorus: Són els coneguts com a ‘melons d'hivern’ i ‘casava’. Els fruits són de pell llisa o estriada, de maduresa tardana i bona aptitud per a la conservació. ‘Honey Dew de Carn Verda’.
Cucumis melo var. reticulatus: L'escorça és reticulada. Són de grandària mitjana, forma arrodonida o allargada, pes entre 1 i 3kg. ‘Verd Olorós Escripturat’.
Cucumis melo var. cantalupensis: Melons ‘cantaloups’. Els fruits són globosos o deprimits. Pell berrugosa, llistada o acostillada. Carn de color ataronjat salmó. El seu pes està entre 0,5 i 1kg. ‘Charentais’, ‘Charentais Igor’, ‘Charentais Alize’, ‘Athos’, ‘Pharo’, ‘Jívaro’, ‘Doublon’, ‘Orlinabel’, ‘Anat For’, ‘Vedrantais’, ‘Vedor’, ‘De Bellegarde’, ‘Ogen’ i ’ Haon’.

Algunes varietats de meló:

‘Meló Groc’
És d'origen espanyol. Es caracteritza per tenir l'escorça groga i la polpa de color blanc cremoso.

‘Groc Rugós’
És de forma oval o el·líptica i grandària gran.

‘Groc Rodó Llis’
Són varietats noves de meló adaptades al mercat d'exportació. Són melons rodons llisos d'aproximadament un kg i amb major graus Brix que els anteriors.

‘Meló Verd Español’
D'origen espanyol, encara que es pensa que ho van introduir els àrabs d'Orient.
Color verd més o menys fosc, de vegades amb taques, de forma allargada i gran grandària, pot pesar des d'1,5 fins a 3 kg.

‘Rochet’
Aquest grup de melons és el més precoç entre els melons verds espanyols. La polpa és verda, de consistència mantecosa i aromàtic.

‘Pell de Gripau’
Meló bastant allargat, en ocasions amb pell rugosa i amb cert grau d'escripturat. Polpa de color verd i consistència cruixent. També existeixen varietats arrodonides i amb pes d'al voltant d'un kg.

‘Tendral’ (Green Spanish, Verd espanyol)
Varietats tardanes. Pell molt rugosa i dura de color verd. Polpa també verda.

‘Meló Charentais’
D'origen francès.

‘Charentais de pell llisa’
Melons de forma arrodonida, en alguns casos una mica aplatats i de pes entre 0,8 i 1,3kg. Escorça de color verd clar o lleugerament gris, asurcado amb sutures de color verd fosc. Polpa asalmonada i bastant aromàtica, sobretot en maduresa.

‘Charentais de pell reticulada’
Melons rodons o semiovalados, escorça reticulada més o menys gruixuda i també dividida per sutures verda fosques. Polpa de color salmó i bastant olorosos. Aquests melons són molt benvolguts al mercat italià. Les grandàries comercials són: els més antics de 2-3kg i les noves varietats al voltant de 1kg.

‘Melons de llarga durada’
Alt contingut en sucre, major temps de conservació (mínim 12 dies a temperatura ambienti) i excel·lent qualitat de polpa. S'adapten bé al transport, ja que la seva pell és menys susceptible a danys. Es pot parlar de ‘marques’ de meló llarga vida de qualitat reconeguda i demandada pels mercats estrangers, que agrupen la producció de diverses empreses d'origen per vendre en destinació. Existeixen quatre marques de qualitat de melons de llarga conservació, promogudes per l'empresa ‘Nunhems llavors’: ‘Novanum’, ‘Solarnum’, ‘Geanum’ i ‘Lunanum’.

‘Meló Cantaloup’
D'origen americà. És el més produït al món. Melons de forma esfèrica i reticulat gruixut en tota la superfície. Polpa de color salmó i aromàtica.

‘Meló Casava’
Meló de forma oval o arrodonida. Pela rugosa, groga o taronja, adquireix un to verd prop de la tija. Polpa blanquecina cremosa, encara que menys aromàtica que la d'altres melons.

‘Cucumis melo’ var. ‘sacharinus’

‘Marina’
Híbrid d'origen espanyol. Meló de forma arrodonida, superfície alguna cosa acostillada, escorça més aviat prima, de color verd fosc amb punteado clar. Polpa blanca, alguna cosa aromàtic i sabor dolç.

‘Biga’
Híbrid d'origen espanyol. Meló de forma engruixada, lleugerament el·líptica, superfície llisa, color de fons verd fosc i punteado clar, amb escripturat encara que no gaire abundant. Polpa blanca, de bona consistència i sabor dolç, escorça de grossor mitjà-fi i cavitat central regular.

‘Gàl·lia’
D'origen israelià. Meló de forma arrodonida, escorça de color verd que passa a groc en maduresa i que presenta un reticulat fi. Polpa blanc verdosa de consistència mantecosa. El pes és de 0,7-1,3kg. Algunes varietats són de polpa blanca.

‘Bola d'Or’
Varietat espanyola. Melons de grandària mitjana, un pes entre 1-1,7 kg. Forma arrodonida o lleugerament oval engruixada i superfície llisa. Escorça de color groc intens quan està madur, fina i cavitat central mitjana. Polpa de color blanc ataronjat, tova i sucosa, de sabor dolç agradable. És apreciat al mercat espanyol.

‘Tendral Verd D'hora’
Varietat espanyola. Fruit mitjà, d'1,5-2kg. Forma allargada, el·líptic, escorça de grossor mitjà (més que la varietat Bola d'Or), amb superfície lleugerament asurcada, de color verd mitjà, amb un lleu punteado més clar. Polpa de color crema, sabor molt dolç i una cavitat central gran.

‘Tendral Tardà Negre’
Són sinònims els noms de ‘Tendral Tardà d'Elx’ i ‘Tendral Valencià Tardà’. Fruits de bona grandària, de l'ordre de 2 a 2,5kg o una mica més. Forma alguna cosa allargada en conjunt però curta i engruixada, per la qual cosa resulta entre allargat i arrodonit. Escorça bastant rugosa, asurcada i sense escripturat, de color verd molt fosc, dura i molt gruixuda. La polpa és verda clar i molt dolç, de gran qualitat.

‘C. melo’ var. ‘inodorus’

‘Crenshaw’
Els melons d'aquesta varietat poden aconseguir fins a 4kg. La forma és peculiar sent arrodonit en l'extrem i tendeix a formar una punta cap a la inserció amb el peduncle. L'escorça groga o groc verdosa i tacada quan madura, és relativament llisa, només té uns solcs superficials. La polpa és de color rosat a taronja pàl·lid, de textura suau, sucosa, dolça i amb aroma delicada.

‘Honey Dew de Carn Verda’
Varietat nord-americana. Es consideren sinònimes les denominacions Honey Dew, Guernsey Conqueror, Tom Dew, Westlandia Sugar i Wstlanse Suiker. Grandària mitjana, d'uns 20cm de diàmetre i que aconsegueix un pes de 2 a 2,5kg o una mica més. Meló arrodonit, de pela llisa i consistent, de color verd pàl·lid o groc crema una vegada madur. Polpa verda i molt dolça.

‘C. melo’ var. ‘reticulatus’

‘Verd Olorós Escripturat’
Varietat espanyola. Fruit reticulat amb marcada aroma. Grandària més aviat petita, de 0,5 a 1kg. Forma pràcticament esfèrica, superfície típicament escripturada, amb una disposició reticulada que té cert relleu. Color de fons de l'escorça verda i escripturat blanquecino. Pell prima i tova. Polpa no gaire compacta, aquosa, color crema, sabor dolç i cavitat central mitjana.

‘C. melo’ var. ‘cantalupensis’

‘Athos’
Híbrid d'origen francès que correspon al tipus Charentais. Pes al voltant dels 0,800kg.

‘Vedrantais’
Selecció bastant precoç de ‘Charentais’, també d'origen francès. De color una mica més fosc i amb la superfície lleugerament escripturada.

‘De Bellegarde’
Es conrea des d'antic a França. Fruits de grandària mitjana, forma esfèrica, amb els solcs bastant marcats i per tant apreciant-se ben els grillons característics. Color de l'escorça verda pàl·lid amb taques fosques, que en la maduresa es converteix en un fons blanquecino amb les taques groguenques; a la zona de l'asurcado és de color verd més fosc formant una veta estreta. Escorça dura i fina. Polpa ataronjada, aromàtica i de sabor dulzón.

‘Ogen’
Varietat originària d'Israel. Pertany al tipus Cantalupo. Fruits petits, de 0,500 a 1,200kg generalment. Forma rodona, superfície llisa i asurcado, encara que les costelles no són molt marcades. Color verd abans de la maduresa, tornant-se groguenc una vegada madur, l'escorça és fina i la cavitat petita. Polpa de color verd clar i d'aroma mitjana.

‘Haon’
Híbrid d'origen israelià. Fruit de 0,600 a 2kg. Forma rodona, superfície llisa o de rugosidad feble, alguna cosa escripturada, amb solcs o acanalat profund i ample. En la maduresa és de color groc. Escorça fina i color de la polpa verda clar, amb una cavitat central mitjana o petita.