L'enciam té el seu antecessor en una espècie silvestre que creix en la Major part de les zones temperades del planeta, per la qual cosa el seu origen geogràfic no és clar. Es conrea sobretot a Àsia, amb la meitat de la producció mundial, seguida d'Amèrica del Nord i Europa.

Avui dia l'origen de l'enciam no està molt clar, ja que existeix un enciam silvestre, Lactuca scariola, que creix en la Major part de les zones temperades. Era coneguda pels sumeris, egipcis, perses i romans. L'ús de l'enciam va disminuir durant l'Edat Mitjana, però va tornar a posar-se de moda durant el Renaixement. Al segle XVI l'enciam romà va ser introduïda a França, d'on va passar a Anglaterra. Avui dia és consumida a tot el món.

Per continents, el principal productor és Àsia, amb la meitat de la producció mundial. Li segueixen Amèrica del Nord i Europa. La producció per continents és:

Continent	Milers de tones	%
Àfrica	63	-
Àsia	8.428	50
Europa	3.560	21
Amèrica del Nord	4.502	27
Sud-amèrica	208	1
Oceania	165	1
Total	16.926	100

Font: Anuari FAO de Producció, 2000

El principal país productor d'enciams és Xina, seguida d'Estats Units. Amb menys producció estan Espanya, Itàlia i l'Índia.

Els 10 principals països productors són:

País	Milers de tones
Xina	6.255
Estats Units	4.230
Espanya	1.050
Itàlia	923
Índia	770
França	630
Japó	540
Turquia	295
Bèlgica-Luxemburg	180
Regne Unit	175

Font: Anuari FAO de Producció, 2000

Entre els països exportadors, Espanya és el que més ven a altres països, seguida d'Estats Units i Itàlia. Aquests tres països es troben a més entre els quatre més productors.

Els principals països exportadors d'enciam són:

País	Milers de tones
Espanya	420
Estats Units	318
Itàlia	126
Països Baixos	89
França	80
Bèlgica-Luxemburg	77
Mèxic	29
Jordània	19
Alemanya	14
Canadà	13

Font: Anuari FAO de Producció, 2000