www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Espàrrec, Asparagus officinalis / Liliaceae
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 17.50-25.00 kcal
Greixos: 0.14-0.60 g
Fibres: 1.47-1.70 g

Àcids grassos

Saturats: 0.10-0.10 g
Monoinsat.: 0.10-0.10 g
Poliinsat.: 0.20-0.20 g

Minerals

Calci: 17.00-27.00 mg
Zinc: 0.401-0.700 mg
Clor: 53.00-60.00 mg
Fòsfor: 37.00-72.00 mg
Ferro: 0.651-0.700 mg
Magnesi: 13.00-18.03 mg
Manganès: 0.120-0.200 mg
Potasi: 203.00-260.00 mg
Seleni: 1.00-1.00 µg
Sodi: 1.00-4.00 mg
Iode: 7.00-7.00 µg
Proteïnes: 1.90-2.90 kcal
Carbohidrats: 2.00-2.70 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 0.00-87.42 µg
A Carotenoides: 315.00-533.00 µg
E o Tocoferol: 1.16-2.12 mg
K o Filoquinona: 39.50-39.50 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.025-0.160 mg
B2 o Riboflavina: 0.060-0.105 mg
B3 o Niacina: 1.00-1.80 mg
B5 o Àc. Pantotènic: 0.170-0.620 mg
B6 o Piridoxina: 0.060-0.090 mg
B9 o Àcido Fòlic: 10.00-19.89 mg
C o Àc. Ascòrbic: 10.00-19.89 mg
Nota: Composició de pes fresc comestibles per 100g.
Valors en format (mín-màx.).
Energia: 12.82-26.00 kcal
Greixos: 0.14-0.80 g
Fibres: 0.97-1.40 g

Àcids grassos

Saturats: 0.10-0.10 g
Monoinsat.: 0.20-0.20 g
Poliinsat.: 0.30-0.30 g

Minerals

Calci: 20.00-25.00 mg
Zinc: 0.70-0.70 mg
Clor: 110.00-110.00 mg
Fòsfor: 37.00-50.00 mg
Ferro: 0.60-0.60 mg
Magnesi: 13.00-13.00 mg
Manganès: 0.20-0.20 mg
Potasi: 136.00-220.00 mg
Seleni: 1.00-1.00 µg
Sodi: 60.00-2000.00 mg
Proteïnes: 1.70-3.40 kcal
Carbohidrats: 1.13-1.40 g

Vitamines Liposolubles

A Retinol: 0.00-0.00 µg
A Carotenoides: 530.00-530.00 µg

Vitamines Liposolubles

B1 o Tiamina: 0.09-0.12 mg
B2 o Riboflavina: 0.06-0.11 mg
B3 o Niacina: 0.80-0.80 mg
B5 o Àc. Pantotènic: 0.16-0.16 mg
B6 o Piridoxina: 0.07-0.07 mg
B9 o Àcido Fòlic: 10.00-16.00 mg
C o Àc. Ascòrbic: 10.00-16.00 mg
Espàrrec
L'espàrrec és el brot de la planta esparraguera, que es cull inmaduro, abans de ramificar-se i endurir-se. Segons el maneig durant el cultiu s'obtenen dos tipus. blancs i verds. S'adapta a nombrosos plats i preparacions, i es conserva molt bé enllaunat o en tarros de cristall. És un aliment que amb prou feines aporta nutrients a l'organisme.
Alimentació i nutrició
L'espàrrec es considera un aliment sedant, i es recomana es consumo en casos de retenció de líquid, artritis o diabetis.

L'espàrrec té poques aplicacions medicinals. Hi ha qui li atribueixi un efecte sedant, per la qual cosa de vegades es recomana contra les palpitacions.
El Fruit
L'espàrrec és el brot de la planta esparraguera, que es cull inmaduro, abans de ramificar-se i endurir-se. Segons el maneig durant el cultiu s'obtenen dos tipus. blancs i verds. S'adapta a nombrosos plats i preparacions, i es conserva molt bé enllaunat o en tarros de cristall. És un aliment que amb prou feines aporta nutrients a l'organisme.

Els espàrrecs són els brots inmaduros de l'esparraguera, Asparagus officinalis. Són cilíndrics i carnosos, i es recobreixen de fines fulles protectores a manera d'escates. Aquestes escates es condensen i estrenyen en l'àpex formant la punta de l'espàrrec.

Es conreen dos tipus d'espàrrecs, els verds i els blancs. Realment el color no depèn de la varietat, sinó del mètode de cultiu. Els espàrrecs blancs s'enterren, per la qual cosa no reben llum i no sintetitzen clorofil·la, la causant del color verd. No obstant això si que existeixen varietats més adequades per a l'obtenció d'un tipus d'espàrrec o un altre. També existeix l'anomenat espàrrec triguero, que són espàrrecs silvestres que provenen d'altres espècies d'esparraguera.

Els espàrrecs es conreen actualment a tot el món, encara que el país productor per excel·lència és Xina, amb un 80% aproximadament de la producció mundial.

Els espàrrecs s'adapten a diferents maneres de cuinat. Es poden fer sopes, cremes, truites, mousses... encara que generalment es consumeixen bullits, fregits,a la brasa o bullits. També són bons acompanyants de diversos plats de carn, peix i verdura.

És una espècie que s'adapta molt bé a la transformació industrial, per conservar-ho fins al moment de ser consumit. Generalment es conserven els espàrrecs blancs, es fa en llaunes o tarros de cristall.

El seu valor nutritiu és baix, i la seva importància radica sobretot en la seva riquesa en fibra i la seva baixa aportació calòrica, que ho fa indicat en dietes hipocalóricas. El seu alt contingut en aigua i la poca proporció de minerals que presenta fan que posseeixi propietats diuréticas.
La planta
L'espàrrec és una planta que viu diversos anys. Cada any forma turiones nous que és la part collida. Si no es cullen, creixen i es ramifiquen, apareixent les fulles i posteriorment els fruits. Al final del cicle la part aèria mor i a l'any següent brollen nous espàrrecs.

L'espàrrec és una planta vivaç que pertany a la família de les Liliáceas. El seu nom científic és Asparagus officinalis. La vida productiva d'aquesta espècie és de 7 o 8 anys, encara que les esparragueras silvestres poden arribar a viure 30 anys.

Aquesta planta presenta un sistema radicular molt potent, on s'acumulen les reserves necessàries per poder brollar a l'any següent. Està format per moltes arrels carnosas que creixen horitzontalment.

La tija està formada per un disc o cep, sobre el qual es formen les gemmes que donaran lloc als espàrrecs o turiones. Al conjunt de les arrels, tija i gemmes se li denomina arpa o urpa.

Durant la primavera es comencen a formar els turiones, quan les temperatures aconsegueixen els 10-12ºC. Si no cullen abans i aconsegueixen els 15 o 20cm de longitud, comencen a ramificar-se, s'endureixen i apareixen les fulles, que són fines i curtes. Les tiges de les varietats d'espàrrec verd es ramifiquen a més altura que les d'espàrrec blanc.

L'espàrrec és una planta dioica, la qual cosa vol dir que hi ha plantes amb només flors masculines i unes altres amb flors femenines. Els fruits de la planta de l'espàrrec són bayas de 6mm de diàmetre, de color vermell intens.

En una plantació de regadiu les plantes poden aconseguir 1,2-1,5m d'altura, mentre que en una plantació de secà com a molt arriben al metre. Al final de la temporada la part aèria s'asseca i mor. Durant la primavera següent brollaran noves gemmes que donaran lloc a més turiones.
Trucs i consells

Com guardar els espàrrecs?

Si no es van a preparar els espàrrecs de seguida, conservi'ls en la nevera amb els troncs submergits en aigua (usar un flascó de vidre) o ben embolicats totalment en un repasador humit

Com han de ser els espàrrecs?

Per triar-los, és preferible que siguin tots del mateix grossor, així es cuinaran al mateix temps. Han de tenir un aspecte de lisura al tacte i, en fallir una punta, versi sucosos per dins. Si els troncs es veuen groguencs, significarà que són vells i, en conseqüència, duros. Si són massa llargs resulten incòmodes per bullir

Conservar els espàrrecs

Els espàrrecs es conservaran més temps si tallant-los un parell de centímetres de la base, es posen en aigua, com si fossin flors, i els deixa a l'interior del frigorífic. Quan vagin a cuinar-se es renten, assequen i podrien ruixar-se amb una mica de suc de llimona. Això últim no és necessari. És possible que no sigui aficionat del cítric

Preparar els espàrrecs

Per cuinar-los, primer cal pelar-los (llevar-los els fils), començant des de la punta cap a la base. A mesura que els peli guardi'ls en un recipient amb aigua freda. Quan estiguin llests es lliguen amb un fil i es bullen en aigua amb sal amb les puntes cap al mateix costat (si són curts es bullen ficats al llit; si són llargs, aturats, amb les puntes cap amunt i aquestes es cuinen amb el vapor). Per evitar que es trenquin en treure-les, s'emboliquen els caparrons en paper d'alumini

Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]