El component més important que pot trobar-se en les albergínies és la fibra (2 g/100 g d'albergínia), la meitat de la qual és soluble i per tant útil a l'hora de mantenir els nivells de colesterol baixos. L'altra meitat és cel·lulosa, necessària per mantenir el funcionament intestinal. Altres nutrients en les albergínies són, en menor mesura, el caroteno i el potassi. Les albergínies són pobres en greix i sodi, fet que intensifica el seu efecte protector contra la pressió sanguínia alta.

L'albergínia conté principalment vitamina A, fòsfor i calci. Les seves principals propietats terapèutiques són: antianémica, laxant, diurética, estimulant hepàtica i del pàncrees, i calmant. Està indicada en casos d'anèmia, restrenyiment i eretismo cardíac.

Està indicada per al tractament de nafres ,d'úlceres epidermáticas, sang en femta i hematúria, d'intoxicacions alimentoses d'origen bacterià, de penellons i d'artràlgia reumática. També es recomana per tractar la tensió i malalties de caràcter hemorrágico.

Les fulles d'albergínies es poden utilitzar en casos de cremades, abscessos, herpes i hemorroides en forma de cataplasmes emolientes.