L'albergínia és un fruit de forma variable que pot anar d'esfèrica a ovoide i oblonga. El color és morat i més o menys intens, blanca amb bandes blanques estatges, grogues, ataronjades o fins i tot negres. La carn ferma i suau és sempre blanca i conté nombroses llavors comestibles del mateix color. La seva carn es consumeix a manera de verdura, fregida o arrebossada en rodanxes.

L'albergínia és molt saludable. És un aliment baix en calories i en hidrats de carboni. És de molt fàcil digestió, fins i tot per a estómacs delicats; conté una bona quantitat de zinc i potassi. A més conté magnesi, ferro, fòsfor i calci. Respecte al seu contingut en vitamines presenta en el seu major parteix vitamines A, C i àcid fólico, a més de petites quantitats de vitamines B1, B2, B3 i B6.

Se li atribueixen propietats diuréticas, laxants i relaxants. Cuinada amb molt poc greix estimula la funció hepatobiliar, per la qual cosa és recomanable en la dieta d'els qui pateixen artritis i gota.

L'albergínia (Solanum melongena) és un fruit de forma variable que pot anar d'esfèrica a ovoide i oblonga. El color és morat i més o menys intens, blanca amb bandes blanques estatges, grogues, ataronjades o fins i tot negres. La carn ferma i suau és sempre blanca i conté nombroses llavors comestibles del mateix color. La seva carn es consumeix a manera de verdura, fregida o arrebossada en rodanxes.

En la seva composició posseeix un elevat percentatge d'aigua, sent el seu contingut en glúcids, proteïnes i lípids molt baix. L'albergínia cuita i pelada és molt digestible. Generalment les albergínies més saboroses són les més tendres i fermes, d'uns 5-8 cm de diàmetre. Les peces més grans i madures solen resultar més fibroses i amargues. Així, el fruit se sol collir quan encara no està madur per evitar l'amargor, que creixin llavors i la duresa de la pell.

És molt sensible als canvis de temperatura, per la qual cosa és convenient conservar-la en el refrigerador. Mai s'ha d'embolicar en un film alimentari, ja que aquest impedeix la seva respiració. Convé mantenir-la en un lloc el més aïllat possible, ja que reacciona amb l'etilè produït per altres verdures i fruites de manera que s'accelera el seu envelliment i a més el peduncle perd el seu color verd que és símptoma de frescor. Mantenint-les a 4-6ºC es poden conservar en perfectes condicions durant uns 7 dies.

El seu valor calòric és molt escàs, aportant 15-17 kcal per cada 100 g de producte fresc, sent molt utilitzada en dietes d'adelgazamiento. És una bona font de potassi.

L'albergínia es caracteritza pel seu suau sabor i pel versàtil que resulta per ser combinada. S'aconsella salar-la abans de la seva cocció per eliminar els sucs amargs i reduir la seva humitat. Així s'aconsegueix una polpa més densa que absorbeix menys quantitat d'oli. També es pot afegir una mica de suc de llimona amb la finalitat d'eliminar aquest contingut en sucs amargs. És molt tradicional en la cuina grega i francesa. Al nostre país, forma part del plat català conegut com a escalivada, on es rosteix amb altres hortalisses com el pebrot i la ceba. Solen ser consumides farcides de carn, verdures, pernil, etc, que finalment es poden gratinar amb formatge abans de ser servides. Poden ser utilitzades per preparar cremes i purés i a més s'elaboren nombroses conserves, tant dolces com a salades, com la confitura d'albergínies i les conserves d'albergínies al natural o en oli.

L'albergínia és molt clàssica en la cuina àrab. En zones del sud d'Espanya és també molt habitual el seu consum.

La planta pertany a la família Solanaceae i el seu nom científic és el de Solanum melongena L. El seu sistema radicular és fort i profund. La seva tija, és rígid i generalment erecto, arribant a aconseguir els 0,5 i 1,5 m. És una planta herbàcia, encara que les seves tiges presenten teixits lignificados que li donen un aspecte arbustivo. Les fulles són alternes, grans, senceres, amb els marges lleugerament lobulados, recobertes pel revés per una vellosidad grisenca. També és freqüent la presència d'espines en les nervacions de les fulles. El sistema radicular és molt potent i profund.

Les flors són de color grisenc i solen aparèixer solitàries, encara que hi ha vegades que amb una primera flor s'insereix la segona i fins i tot més. En algunes varietats apareix en grups de 2-5 flors, formant cims. El calze és persistent i espinós.

La fecundació dels ovaris se sol realitzar amb pol·len de la pròpia flor o de la mateixa planta, encara que igualment ocorre pol·linització creuada per insectes. El fruit és botánicamente una baya, carnosa de forma molt variable (rodona, allargada, aperada, etc) i colors molt diversos (blanc, morat, negre, jaspiat,etc).

Les llavors són petites, aixafades i de color marró. En un fruit poden existir fins a 2.500 llavors i en 1 g es poden explicar fins a 250 llavors. El seu poder germinativo mitjà és d'uns 4-6 anys.