www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Taronja, Citrus sinensis / Rutaceae
Taronja
L'origen de la taronja és incert, si ben certs autors ho localitzen a Xina i Japó. A Espanya el taronger va ser difós pels àrabs.

Els dos principals països productors són Brasil i Estats Units, dedicant la producció gairebé exclusivament a la indústria del suc.

La número u en exportació de cítrics en fresc és Espanya.

Quant a l'origen del taronger amarg existeixen diferents opinions entre els experts. Alguns autors afirmen que el taronger amarg va passar de Líbia a Europa, uns altres, que els àrabs ho van portar de l'Índia al segle X i ho van aclimatar a tots els països, altres autors que en 1150 adornava els jardins de Sicília. Segons un altre autor el taronger amarg procedeix de les regions orientals de les Índies. La primera descripció del taronger amarg que es coneix és la d'Alberto Magne.

Quant a la procedència del taronger dolç també és poc clara per a molts. Uns diuen que va passar d'Aràbia a Grècia, des de Grècia a Itàlia, a Espanya, a França, a Portugal, etc. Per a uns altres sembla clar que el taronger dolç és oriünd de Xina meridional, Birmània i regions de l'Índia al sud de l'Himàlaia.

Van ser els àrabs els qui van difondre els agres per Espanya, propagant-los per jardins, parc i carrers, utilitzant les seves flors en moltes celebracions religioses.

Segons el Fresh Produeix Desk Book de l'any 2001, es calcula que la producció mundial de taronges aconsegueix les 61.879.000 tones, i la producció europea és de 5.796.000 tones, la qual cosa significa que al voltant del 9% de la producció mundial correspon a la Unió Europea. D'aquesta producció 2.403.000 tones corresponen a Espanya, la qual cosa significa un 41% de la manufactura europea.

Estats Units havia estat el líder de la producció mundial fins ara, però Brasil ha pres el relleu i està al capdavant. La producció d'aquests dos països suposa el 42% de la producció mundial. La major part de la collita de taronges en aquests països, el 52% a Brasil i el 66% a Estats Units, es destina principalment a suc concentrat congelat. Països com Espanya, el Marroc, Israel, Cuba i Sud-àfrica destinen gran part de les seves collites a l'exportació per donar sortida a la seva enorme producció.

La producció dels països mediterranis es destina en gran part a proveir el comerç en fresc de l'Hemisferi Nord, més concretament de l'Europa Occidental.

La producció d'Estats Units va dirigida a Canadà i el Llunyà Orient, en particular a Japó i Hong-Kong.

El principal exportador en l'Hemisferi Sud és Sud-àfrica.

La producció mundial de taronges ve reflectida en aquesta taula:


País
Producció (milers de tones) %
 19981999 
Africa4.8464.7408
Àsia11.62412.24120
Europa5.4565.7969
Amèrica del Nord17.19413.24621
Oceania4554831
Sud-amèrica23.56325.37341
TOTAL63.13861.879100

Font: Fresh Produeix Desk Book (2001).

Els 10 principals països productors així com la seva evolució de producció en els últims anys, es reflecteix en la següent taula:


País
Producció (milers de tones)   
 1989-91199619971998
Brasil18.06121.86522.96122.987
EstadosUnidos7.42110.36611.50012.571
Mèxic2.3213.5983.9184.005
Xina1.4682.2342.6842.804
Espanya2.6532.2122.7292.403
Índia1.9402.0002.0002.000
Itàlia1.8901.7711.9961.921
Iran1.3121.6701.7061.800
Egipte1.5321.6131.5221.525
el Marroc9651.0328041.104

Font: Anuari FAO de Producció (1998).

Com es pot apreciar la collita de Brasil sobrepassa un terç de la producció mundial, i juntament amb la d'Estats Units representa més de la meitat de la producció global. En tots dos casos la pràctica totalitat de la producció és destinada a la industrialització.

En el Mediterrani les varietats conreades són principalment per al consum en fresc.

A Espanya, la principal zona productora és València. En la següent taula es detalla les 8 províncies amb major superfície conreada de tarongers en 1989 expressada en hectàrees:


Província
Superfície (ha)
València63.250
Alacant17.505
Castelló13.656
Sevilla8.475
Murcia8.091
Huelva5.908
Màlaga4.847
Almeria4.197
TOTAL (tota Espanya)135.579

Font: Anuari d'Estadística Agrària 1989. Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Secretaria General Tècnica.

La producció de taronja a Xina ha estat tradicionalment baixa lloc que sempre s'ha preferit la mandarina. No obstant això i a causa d'un canvi de política en els anys 60, la producció de taronger va sofrir un notable ascens fins als 2.8 milions de tones en 1998. La producció va destinada al consum nacional.

Quant a les exportacions els 10 principals exportadors de taronges són:


País
Exportacions 
 tones 1998milers de $ 1998
Espanya2.455.5581.396.137
Estats Units663.623388.634
el Marroc515.886249.561
Sud-àfrica496.000172.373
Grècia330.208107.300
Egipte217.71660.822
Holanda208.891125.504
Turquia182.96678.949
Israel174.00084.049
Itàlia172.88581.904

(Exportació de Taronges, Mandarines i Tangelos)
Font: Anuari FAO de Comerç, 1998.

Es pot observar l'enorme diferència entre l'exportació d'Espanya i la resta dels principals països exportadors. Espanya exporta gairebé 1.800.000 tones més que el segon país exportador que és Estats Units. La quantitat de tones exportades per Espanya supera el total de tones exportades per Estats Units, juntament amb el Marroc, Sud-àfrica, Grècia, Egipte i Holanda.
Interempresas Media, S.L. / 2019 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]