Existeixen tres grups principals de varietats: el grup ‘Navel’ que es caracteritza pel seu melic i el seu consum en fresc, el grup de ‘Blanques’ sense melic molt utilitzades en la indústria del suc i el grup de les ‘Sanguinas’ distingibles de la resta per la seva característica coloració vermellosa tant en polpa com en escorça.

Dins del grup de cítrics taronges, distingim dues espècies: el taronger dolç i el taronger amarg. Els fruits d'aquest últim no tenen molta importància comercial per a consum en fresc pel que només es nomenen les diferents varietats del taronger dolç.

1- Grup ‘Navel’

La taronja Navel és la millor com a fruita de taula ja que el seu ús en la indústria està més restringit, per exemple no s'usa en la transformació per a suc ja que dóna menor quantitat i el qual a més al poc temps desenvolupa sabor amarg a causa d'un compost que es troba en molt petita quantitat anomenat limonina, i que només es desprèn quan s'esprem la taronja.

Es caracteritza per tenir un petit fruit rudimentari que queda inclòs en el fruit principal per la seva zona estilar (zona oposada a la unió del fruit amb les fulles). L'aspecte que pren és similar a un melic, i dóna nom al grup posat que navel en anglès significa melic.

Les taronges ‘Navel’ són de maduresa precoç i donen fruits sense llavors de gran grandària a causa de degeneracions diverses (pol·len, sac embrionari, etc.). L'escorça es pela amb facilitat, el seu color és taronja intens i el sabor dolç i agradable.

Malgrat tenir majors restriccions climàtiques, representa gran part de la producció citrícola d'Espanya, el Marroc, Turquia, Sud-àfrica, Califòrnia, Austràlia, Uruguai i Argentina.

Les varietats més importants d'aquest grup són:

- Navelina: Originària de Califòrnia, no va arribar a Espanya fins a 1933 quan la Universitat de Califòrnia la va proporcionar a l'Institut Valencià de Recerques Agràries IVIA, on se li va donar el nom de ‘Navelina’.
- Washington Navel: El seu origen és incert encara que sempre s'ha pensat que procedeix de Brasil a partir d'una mutació.
- Newhall: És una mutació de la ‘Washington Navel’ originària de Califòrnia. Les característiques de l'arbre i del fruit són pràcticament iguals a les de la ‘Navelina’, excepte la seva època de maduració que s'avança lleugerament.
- Navelate: Originària d'Espanya, és una mutació de la ‘Washington navel’.
- Lane batega: Procedent d'Austràlia, el seu origen procedeix d'una mutació de la varietat Washington Navel.

2- Grup ‘Blanques’

Antigament es va utilitzar aquest nom per diferenciar-les de les varietats Navel o de les de sang.

Les principals característiques són la manca de melic en els seus fruits, una acidesa inferior a la d'altres grups de varietats i l'absència de sabor amarg en el seu suc.

Les varietats més importants del grup són:

- Salustiana: Es va originar per mutació espontanea de la varietat Comuna a la fi dels anys 40 en Enova, província de València, Espanya. És la segona varietat més conreada del grup de ‘blanques’ a Espanya ocupant una extensió aproximada de 4000 ha., la qual cosa representa el 6% de la superfície dedicada al cultiu de taronja a Espanya.

- València Batega: El seu origen és una miqueta confús. Es va tenir coneixement d'ella per primera vegada a les Illes Açores, a la fi del segle passat. Des d'allí va ser portada a Florida i després a Califòrnia pels anglesos, i importada finalment a Espanya. Altres autors consideren amb seguretat que el seu origen és portuguès.

Posseeix qualitats extraordinàries que la converteixen en l'actualitat en la taronja més important del món, sent la varietat capdavantera en molts països productors com Argentina, Austràlia, Califòrnia, Florida, el Marroc, Uruguai, etc.

3- Grup ‘Sanguinas’

Antigament es va pensar que aquest grup tenia el seu origen a la zona mediterrània però recentment s'ha esbrinat que és originari de Xina.

Les taronges d'aquest grup són molt similars a les ‘Blanques’ però es diferencien si es conreen en condicions que afavoreixin la síntesi de pigments vermells en la polpa i el suc, en fins i tot de vegades en l'escorça. Perquè això ocorri s'han de donar baixes temperatures nocturnes i esperar al fet que el fruit adquireixi aquest to vermellós fins a tardor o hivern de l'Hemisferi Nord.

Les taronges d'aquesta varietat no són aptes per a la indústria atès que els pigments solen proporcionar un color fosc al suc. No obstant això a Itàlia es produeix un suc de taronges sanguinas atractiu i refrescant que recorda al suc del tomàquet.

A Espanya el cultiu d'aquesta varietat es troba en recessió no aconseguint el 1% de la producció total de taronges.

Algunes varietats més benvolgudes són: la ‘Doblefina’, ‘Entrefina’, ‘Sanguinelli’.

Algunes varietats taronges

‘Navelina’
El fruit és de color vermellós intens, de grandària mitjana i de forma ovalada a la zona del melic. És una taronja de maduració precoç, podent-se recollir a partir de finals d'octubre.

L'arbre mai aconsegueix gran grandària encara que es tracti d'un arbre adult. Les seves fulles, grans tenen un color verd molt fosc.

‘Washington Navel’
El fruit és de grandària mitjana a gran, rodó o lleugerament oval, d'escorça lleugerament rugosa, gruixuda, fàcil de pelar. Els grillons se separen fàcilment i contenen una polpa ferma, amb molt suc de sabor agradable i un equilibrat contingut en àcids.

L'arbre és de bona grandària i vigor. Té poc adaptabilitat condicionis climàtiques extremes com a temps sec i calorós durant la floració, que sol ser abundant.

És una varietat de recol·lecció primerenca a mitjana, encara que actualment ha estat desplaçada fins a meitat de l'hivern per l'existència de mandarines i de la varietat Navelina més precoç.

‘Navelate’
El fruit és de grandària mitjana a gran encara que una mica més petit que el de la Washington, de color groc-vermellós. És d'escorça fina i forma allargada o arrodonida. La polpa és fina, amb un elevat contingut en suc de sabor molt agradable i equilibrat contingut en àcids. Totes aquestes qualitats fan d'aquesta varietat la de millor qualitat de les conreades a Espanya.

La seva maduració es retarda pel que fa a la ‘Washington Navel’ i pot mantenir-se en l'arbre durant almenys tres mesos sense pèrdua de qualitat. La seva recol·lecció sol començar a la fi de desembre, principi de gener.

L'arbre és similar al de la varietat Washington Navel, encara que presenta gran quantitat d'espines, fortes i punxants en les seves branques i brots. La seva productivitat és baixa.

‘Lane batega’
El fruit és similar al procedent de la ‘Washington Navel’, encara que conla escorça més fina i el melic menys pronunciat. El seu suc conté menys principis amargs.

És un arbre vigorós d'intens fullatge i fulles de color verd fosc amb presència d'espines en les aixelles d'aquestes.

Una característica important és la lenta maduració dels seus fruits, ja que poden mantenir-se en l'arbre fins al mes de maig, encara que en climes càlids sol perdre suc el que limita la seva època de recol·lecció.

‘SaEl fruit madura en el mes de desembre en l'Hemisferi Nord però no aconsegueix el seu òptim fins a finals de gener, fins i tot pot romandre en l'arbre fins a maig sense sofrir pèrdues de qualitat. És de grandària mitjana a gran de color poc intens, d'escorça lleugerament rugosa i sense llavors.

És un arbre vigorós, de grandària mitjana a gran amb tendència al formació de branques verticals que li distingeix d'altres varietats.

‘València Batega’
El fruit és de grandària mitjana a gran, esfèric o lleugerament allargat. El seu color pot ser intens o alguna cosa pàl·lid i d'escorça alguna cosa rugosa però fina.
No té pràcticament llavors i la polpa té un alt contingut en suc d'atractiu color de vegades, lleugerament àcid.

És un arbre vigorós, amb un bon desenvolupament amb tendència a la verticalitat i que s'adapta molt bé a diversos climes i sòls.

És la varietat més tardana de totes les de taronger dolç. Es recull al març encara que pot romandre en l'arbre varis mesos sense pèrdua de qualitat, encara que amb l'augment de les temperatures tendeix a reverdecer. Inclusivament com més tard es recol·lecta, més petita és la següent collita a causa de la influència del fruit en la floració de l'any proper.

Grup sanguinas

El fruit és de grandària mitjana a petit, de forma allargada o arrodonida, escorça fina i elevat contingut en suc. Posseeixen el caràcter distintiu del color vermell en la polpa, suc i escorça, a causa d'uns pigments anomenats antocianos. El seu sabor recorda al dels gerds o cireres, tret més acusat en les varietats de polpa amb una coloració més intensa.

Els arbres són petits de fullatge espès, de color clar i amb decoloraciones irregulars en les fulles.

La seva baixa productivitat, la seva petita grandària i el desenvolupament de varietats navel de millor qualitat ha propiciat la pèrdua d'importància comercial.

Dins d'aquest grup destaquen les varietats Doble fina, Maltaise Sanguine, Moro, Sanguinelli, Tarocco, Tomango, Washington Sanguina, etc.