www.interempresas.net
  Fruites Hortalisses
es en ca
 
Tomàquet, Lycopersicon esculentum / Solanaceae
Gestió de l'ambient de postcollita
Tomàquet
Per conservar la qualitat del tomàquet des que es recol·lecta fins que arriba al consumidor és essencial collir-ho al moment adequat. Els tomàquets són sensibles al fred, així que es conserven a temperatures entre 10 i 15ºC i una humitat del 85-90%. D'aquesta manera es poden emmagatzemar entre uns pocs dies i sis setmanes.

El factor essencial per cuidar la qualitat en la comercialització consisteix a efectuar la recol·lecció amb la maduresa òptima, doncs en els tomàquets la recol·lecció excessivament anticipada provoca que no arribin a madurar i, si és massa avançada, estaran molt tous i excessivament acolorits, molt sensibles a la manipulació i amb una vida útil molt breu.

Els tomàquets no solen preenfriarse hagut d'en part a la seva sensibilitat al fred. Les condicions adequades de conservació del tomàquet depenen de l'estat de maduració del fruit. En el cas dels tomàquets en estat verd madur han de conservar-se a 12-15ºC i 85-90% d'humitat relativa, mentre que si es tracta de tomàquets madurs poden conservar-se a temperatures inferiors, recomanant-se a 10-12ºC. El període de conservació pot perllongar-se des d'uns pocs dies fins a un màxim de 4-6 setmanes, segons el grau de maduració.

Si es conserven a temperatures inferiors poden produir-se danys als fruits, que a més són més sensibles a l'atac de microorganismes. Aquests danys per fred poden reduir-se si abans de l'emmagatzematge en càmera es tenen els tomàquets a 36-40ºC durant 3 dies, per després conservar-los a 2ºC durant 3 setmanes, la qual cosa es coneix com a pretractament tèrmic.

També poden usar-se atmosferes controlades per a la conservació del tomàquet. Les condicions adequades varien segons varietats, encara que en general les condicions aconsellades per al tomàquet verd madur són 3-5% d'O2 i 2-3% de CO2, a una temperatura de 12 a 20ºC. En el cas del tomàquet madur, tant el nivell d'O2 com el de CO2 es poden mantenir a 3-5%, i la temperatura a 10-15ºC. No obstant aquesta tècnica no és molt comuna en el tomàquet.

Els tomàquets que es troben madurant produeixen etilè a una taxa elevada pel que no és convenient emmagatzemar-los o transportar-los juntament amb productes sensibles a l'etilè com a enciams i cogombres.

En el cas de voler madurar els fruits, la temperatura òptima de maduració és de 20ºC. En aquestes condicions el desenvolupament de color és òptim i la retenció de vitamina C és alta. La humitat ha de mantenir-se entre 90 i 95%, i aplicar etilè a la concentració de 100ppm durant 24-72 hores.
Distribució
Els tomàquets es transporten a una temperatura entre 8 i 14ºC, amb una humitat alta. La distribució es fa normalment a temperatures entre 10 i 15ºC i una humitat mitjana.

El transport dels tomàquets ha de fer-se a temperatures entre 8 i 14ºC, segons la durada del viatge. La humitat relativa ha de mantenir-se alta, entre el 90 i el 95%. Encara que és un mètode molt poc utilitzat, hi ha autors que citen l'ús d'atmosferes controlades durant el transport. Les condicions adequades serien del 3 al 5% d'oxigen i del 0% de diòxid de carboni.

La distribució es fa a una temperatura mitjana de 10-15ºC, amb una humitat relativa i ventilació mitjanes. A més s'han d'evitar manipulacions innecessàries, per reduir els danys del fruit.
Problemes de postcollita
Els tomàquets en conservació poden presentar diferents problemes provocats per unes condicions inadequades (massa fred, poca humitat…) o malalties provocades per diferents fongs i bacteris, com la pudrición negra, la pudrición agra, la pudrición algodonosa o la pudrición tova bacteriana.

Entre els diferents problemes que es poden ocasionar durant la conservació es troben els següents:

- Estovament: després de la recol·lecció la duresa de la polpa es redueix, hagut d'entre altres coses a la pèrdua d'aigua.

- Danys per fred: es produeixen quan el tomàquet és sotmès a temperatures inferiors a 10-13ºC. Quan això ocorre apareix un punteado sobre la superfície del fruit. A més, es veu afavorit l'atac de diferents organismes que produeixen pudriciones.

- Una causa important de les pèrdues que es produeixen durant l'emmagatzematge són les malalties, que varien segons l'època, la regió i el maneig. Usualment es poden trobar les següents:

- Pudrición negra: produïda per Alternaria. Aquesta malaltia es presenta especialment en tomàquets danyats per un excés de fred. S'observen lesions recobertes d'una pelusilla curta de color negre.

- Pudrición agra: és produïda pel microorganisme Geotrichum candidum. La malaltia produeix la desintegració dels teixits, que s'estoven. La pell apareix arrugada. Es detecta una olor a vinagre i s'observa una pelusilla de color blanc groguenc.

- Pudrición algodonosa: és la causada pel fong Rhizopus stolonifer. En la pell dels fruits afectats apareixen taques marrons que abasten una gran superfície. El teixit es va estovant i la pell es trenca, traspuant líquid. A més, apareix la pelusilla fosca del fong.

- Pudrición gris: és causada pel fong Botrytis, que produeix una pelusilla algodonosa de color gris.

- Pudrición tova bacteriana: la provoca el bacteri Erwinia carotovora. El seu atac es manifesta per l'aparició d'una podridura humida.
Interempresas Media, S.L. / 2024 [ Avís legal | Política de Protección de Datos | Política de cookies | Publicidad]