La bleda és una planta amb grans fulles verdes i carnosas penques blanques, que s'empren per a l'alimentació humana.

Es consumeix normalment cuita i amanida com bullit, o bé com a acompanyant de carns, peixos, etc. El seu sabor és semblant al dels espinacs però una mica més suau.

La bleda gaudeix de nombroses aplicacions medicinals i alimentoses. En amanida amb suc de llimona enforteix l'estómac i vigoriza el cervell, així com desinflama els nervis. Contra els càlculs biliars es prendrà en dejú un got de suc de bleda amb suc de créixens en parts iguals.

La bleda (Beta vulgaris var. cicla) és una planta amb grans fulles verdes i carnosas penques blanques, que s'empren per a l'alimentació humana.

Es consumeix normalment cuita i amanida com bullit, o bé com a acompanyant de carns, peixos, etc. El seu sabor és semblant al dels espinacs però una mica més suau.

Com ocorre amb la resta de verdures, és convenient consumir-les en el menor temps possible, ja que conforme transcorre el temps després de la seva recol·lecció es perden propietats nutritives. Es pot conservar en el frigorífic no més de 4 dies, podent millorar les condicions de conservació introduint-les sense rentar en un embolcall de plàstic perforat.

La seva composició nutritiva per cada 100 g de producte fresc és: aigua 91,1%, grasses 0,3%g, fibra 0,8 g, ferro 3,2 mg, calci 88 mg, vitamina A 6.500 UI, vitamina C 3,2 mg. És una planta laxant i digestiva; després de l'espinac és una de les verdures més riques en calci.

Es disposen al mercat durant tot l'any i es poden trobar fresques o congelades. Els millors exemplars són els que tenen les fulles tersas, brillants i de color verd uniforme. Convé que les penques siguin dures i de color blanc. En cas de dietes d'adelgazamiento són un plat molt recomanable donat la seva escassa aportació calòrica. No obstant això, han de limitar el seu ús aquelles persones propenses a càlculs biliars i renals pels oxalats que contenen.

L'exportació d'aquesta hortalissa és en la majoria dels llocs poc significativa. A Espanya fa alguns anys el valor va ser relativament important i va ser destinada principalment a França.

Es tracta d'una planta bianual de dia llarg pertanyent a la família de les Quenopodiáceas. El seu nom botànic és Beta vulgaris var. cicla.

Quan les temperatures són elevades i els dies tenen una durada major de 12 hores, la planta pot finalitzar el seu cicle en pocs mesos, de manera que perd tot el seu valor comercial ja que surt la flor.

L'arrel és bastant profunda i fibrosa. Les fulles són grans de forma oval tirant a acorazonada. Té un pecíol (penca) ample i llarg que es perllonga en el limb i que constitueixen la part comestible. El color varia segons les varietats de verd fosc fort a verd clar.

Durant el segon any de cultiu emet el tàlem floral, molt ramificat, amb flors proveïdes de calze acrescente el que origina una infructescència en glomérulo, com a conseqüència de la qual 2 o 3 flors quedessin englobades en un sol fruit.

La llavor és poligérmica i, per tant, de cadascuna d'elles poden néixer 2 o 3 plantes. El poder germinativo és d'uns 4 anys.