La mongeta verda és una de les verdures més consumides i benvolgudes dels nostres mercats, podent trobar-les a la venda durant tot l'any, ja que es presta perfectament al cultiu en hivernacles.

Les mongetes, fesols o mongetes, s'aprofiten per les seves llavors seques o pels seus fruits i llavors inmaduros fisiològicament.

La mongeta verda no conté grassa, colesterol ni sodi i és baixa en calories. Quan es consumeix tendra, abans que les llavors es desenvolupin per complet, la mongeta és pobra en proteïnes mentre que quan són madures sí són riques en proteïnes. Les mongetes amb o sense beina deuen cuinar-se abans de consumir-se per destruir les lectines nocives.

La mongeta verda és una de les verdures més consumides i benvolgudes dels nostres mercats, podent trobar-les a la venda durant tot l'any, ja que es presta perfectament al cultiu en hivernacles.

Les mongetes (o fesols o mongetes), Phaseolus vulgaris (Leguminosae) s'aprofiten per les seves llavors seques o pels seus fruits i llavors inmaduros fisiològicament. A Espanya quan es consumeixen seques reben el nom de fesols o mongetes i s'engloben sota el terme "jueves verds" quan es consumeixen encara inmaduras.

Presenta aplicacions culinàries diverses, ja que una vegada cuites poden usar-se en amanides, són ofegades com a plat de verdura; amanides amb vinagreta són un mos refrescant i suculent. En qualsevol cas, la mongeta és l'acompanyament ideal com a guarnició per a carns i peixos.

El fruit és un llegum de color, forma i dimensions variables, en l'interior de les quals es disposen 4-6 llavors. Existeixen fruits de color verd, groc jaspiat de marró o vermell sobre verd, etc. encara que les més demandades pel consumidor són les verdes i grogues amb forma tant cilíndrica com acintada.

Entre les varietats existents hi ha dues diferenciades: la de beina ampla i aixafada, i la que ofereix la beina estreta, lleugerament aplanada o cilíndrica.
La mongeta verda conté en el seu interior algunes llavors, sent aquesta de major qualitat com menys marcades estiguin en el fruit.

Les mongetes són importants per a l'alimentació pel seu elevat contingut de proteïnes i hidrats de carboni.

Conté vitamines A, B i C; fòsfor, sílice i calci; clorofil·la, hidrats de carboni, oligoelementos (níquel, coure, cobalt).

El valor calòric no excedeix de 18 calories per cada 100 grams de fruit, oferint, des d'un punt alimentari, un interessant valor nutritiu, en raó dels elements minerals que conté.

És una de les hortalisses més benvolgudes i consumides de quantes apareixen als mercats, sent de gran importància econòmica i comercial en aquells països que la seva climatologia ho permet.

La planta (Phaseolus vulgaris) es classifica en dos grups perfectament delimitats: "nanes" o "d'enrami". El primer comprèn les espècies de tiges rectes i alçats que sostenen el seu fruit sense necessitat de suports; en el segon, les plantes tenen tiges trepadores, que necessiten suport per sostenir-se a causa de la seva poca resistència.

Es tracta d'una planta anual, el cicle vegetatiu de la qual és bastant ràpid. El sistema radicular és molt lleuger i poc profund i està constituït per una arrel principal i gran nombre d'arrels secundàries amb elevat grau de ramificació.

La tija principal és herbaci. En varietats nanes presenta un port alçat i una altura aproximada de 30 a 40 centímetres, mentre que en les mongetes d'enrami aconsegueix una altura de 2 a 3 metres, sent voluble i dextrógiro (s'enrotlla al voltant d'un suport o tutor en sentit contrari a les agulles del rellotge).

La fulla és senzilla, lanceolada i acuminada, de grandària variable segons la varietat.
La flor pot presentar diversos colors, únics per a cada varietat, encara que en les varietats més importants la flor és blanca. Les flors es presenten en racimos en nombre de 4 a 8, que els seus peduncles neixen en les aixelles de les fulles o en les terminals d'algunes tiges.

El fruit és un llegum de color, forma i dimensions variables, en l'interior de les quals es disposen 4-6 llavors. Existeixen fruits de color verd, groc jaspiat de marró, vermell sobre verd, etc. La forma de les beines és cilíndrica o acintada i allargada o ferradura. Les dimensions varien entre 15 a 50 centímetres de llarg i 0,5 a 4 cm d'ample. En estat avançat les parets de la beina o pela es reforcen per teixits fibrosos.

El poder germinativo de la llavor és de 2 a 3 anys, condicionat al fet que la seva conservació s'hagi fet en bones condicions; si es conserven en lloc humit i calorós, ja en el segon any el percentatge de germinació és escàs i en alguns casos nul. Solen entrar de 3 a 5 llavors per cada gram de pes. La nascencia és epigea, és a dir, la llavor germinada surt a la superfície del sòl.

Es tracta d'una planta de clima humit en l'ambient i suau en la temperatura; les produccions majors s'aconsegueixen en els climes càlids; les qualitats millors s'obtenen quan les temperatures tenen poques oscil·lacions extremades.

La pol·linització òptima de les flors s'aconsegueix a temperatures compreses entre 15º i 25ºC. La mongeta és planta que necessita bastant humitat en l'ambient que l'envolta; es considera el més indicat quan està comprès entre 60 a 75 per cent; és molt important que la humitat es mantingui bastant estable, sense excessives oscil·lacions.