La remolatxa és l'arrel gran i carnosa que creix en la planta del mateix nom i que es consumeix com a hortalissa. La seva pell superficial és fina i suau i pot ser de diversos colors, des de rosáceo violáceo i ataronjat vermellós fins a marronáceo. La polpa és de sabor dolç i generalment és de color vermell fosc carmesí amb tints purpúreos.

La remolatxa és una valuosa font d'una gran varietat de nutrients entre els quals destaquen els carbohidrats, la fibra, els minerals (potassi, calci, ferro, fòsfor i sodi) i les vitamines (provitamina A, niacina i vitamina C).

La remolatxa (Beta vulgaris ssp. vulgaris) és l'arrel profunda, gran i carnosa que creix en la planta del mateix nom i que es consumeix com a hortalissa. La seva pell superficial és fina i suau i pot ser de diversos colors, des de rosáceo violáceo i ataronjat vermellós fins a marronáceo. La polpa és de sabor dolç i generalment és de color vermell fosc carmesí amb tints purpúreos. En ocasions presenta cercles concèntrics de color blanc sent aquesta una característica indesitjable. No obstant això, algunes varietats de remolatxa posseeixen la carn blanca o groga.

Existeixen tres varietats de remolatxa de les quals la remolatxa comuna o vermella és la que es consumeix com a hortalissa. Les altres dues són la remolatxa azucarera i la remolatxa forrajera. La primera és de color blanquecino i el seu cultiu per obtenir sucre no va tenir lloc fins al segle XVI. La remolatxa forrajera és utilitzada fonamentalment en l'alimentació animal.

La remolatxa és un aliment baix en aportació energètica amb un contingut i lípids i proteïnes escàs. Per cada 100 grams de producte fresc comestible s'obté un valor energètic de 25-41 kcal. Després de l'aigua, són els hidrats de carboni el seu component majoritari. Destaquen les vitamines del grup B i especialment l'àcid fólico, sent està última trobada en grans quantitats. No obstant això és una de les verdures amb menor contingut en vitamina C i A.

No s'aconsella congelar la remolatxa crua doncs durant la descongelació s'estova, però sí pot fer-se una vegada bullides. Es poden conservar entre 4 i 6 mesos a 0ºC i 95% d'humitat relativa.

Les remolatxes vermelles són les que se solen utilitzar per a consum humà. S'empren com a ingredient de diversos plats elaborats, sobretot amanides. Les arrels fresques se solen consumir cuites a manera d'hortalisses. Una vegada cuites es poden conservar amb vinagre (adobat) o sucre. Aquesta hortalissa adobada constitueix la base per obtenir el vi de remolatxa i una salsa picante. També s'extreu d'aquest producte betacianina que és un pigment natural present en la remolatxa i s'empra en l'obtenció d'un colorant a nivell industrial. Aquest colorant s'utilitza en les indústries alimentàries per donar color a diversos productes com a sopes, licors, gelats, etc.

Existeix gran dificultat per cuinar-les ja que cal bullir-les durant un llarg temps. Això ha estat un dels factors que ha fet que la remolatxa precuinada sigui un dels primers productes de cinquena gamma que s'han imposat.

La remolatxa pertany a la família Chenopodiaceae i el seu nom científic és el de Beta vulgaris L. , varietat cruenta Alef.

És una planta bianual, que durant el primer any de cultiu produeix una roseta de fulles de marges sencers o sinuosos, de forma oval, amb pecíols allargats i limbs llisos o abullonados. En aquest primer any la part superior de la seva arrel s'engrosseix formant un tubercle hipocotíleo i que constitueix la part comestible. La forma d'est tubercle pot ser allargada, arrodonida o aixafades. És de color vermellós en proporció de betacianina / betaxantina.

En les capes concèntriques de les varietats de remolatxa azucarera és on es troba el sucre i es corresponen amb el teixit vascular i de parènquima de reserva.

En el segon any de cultiu la planta emet la tija floral . Les flors són de color verd-groguenc i formen grups de 2 a 6 flors. La pol·linització és alógama i generalment anemófila. A causa del creixement ininterromput dels calzes després de la floració es formen glomérulos que engloben cadascun 2 o 3 llavors la capacitat de les quals germinativa és de 4-6 anys i el seu pes d'1 g per cada 60-70 llavors.