Existeixen tres tipus de remolatxa (Beta vulgaris ssp. vulgaris), de les quals la remolatxa comuna o vermella (varietat conditiva) es consumeix com a hortalissa. D'aquesta es distingeixen al seu torn tres tipus en funció de la seva forma i grandària: esfèrica o il·lustrada, llarga i intermèdia.

Les altres varietats són remolatxa azucarera (var. altissima) , de color blanquecino i que es destina principalment a la indústria azucarera i la remolatxa forrajera (var. alba) que se sol utilitzar com a aliment per al bestiar.

Maroto classifica comercialment les remolatxes de taula (remolatxa comuna o vermella) en dos grups segons la forma de les seves "arrels":
- Allargades: "Llarga Vermella Virtuts", "Deixa anar de Covente-Garden", "Cylindra", "Crapaudine", "Cheltenham" (poden arribar fins a 30-40 cm de longitud).
- Arrodonides o aixafades: "Vermella d'Egipte", "Vermella Globo", "Detroit Millorada", "Bikores", "Globe-Rondarka", "Dwegina", "Boltardy", "Redpack", "Globe-Faro", "Detroit-Precoç", "Detroit-Nero", "Detroit Dark-Xarxa", "Negra d'Egipte raça Emir", "Monopoly", "Aixafada d'Egipte".

Aquest segon tipus de remolatxes de taula (arrodonides i aixafades) són les més conreades i les de major acceptació amb la intenció de l'exportació.